Ngtjyty

Josep Maria Benet i Jornet

Biografia
Naixement	20 juny 1940 (78 anys) Barcelona
4t Degà de la Institució de les Lletres Catalanes  2004 – 2006 ← Maria Antònia Oliver Cabrer – Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío →
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	Dramaturg i guionista
Gènere artístic	Teatre, televisió
Moviment	Realisme històric
Família
Fills	Carlota Benet Cros
Premis
Premi Josep Maria de Sagarra Premio Nacional de Teatro (1995) [1] Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998) [1] Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997) [1] Premi Max d'Honor (2010) [1] Premi Max al millor autor teatral en català i a la millor producció en català(2012) [2] Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural (2013) [3][4][5][6] Medalla d'Honor de l'SGAE (2016) [7]

Josep Maria Benet i Jornet –anomenat afectuosament Papitu pels seus amics–^[8] (Barcelona, 20 de juny de 1940) és un dels dramaturgs més reconeguts del país i se'l considera un dels principals renovadors del teatre català.^[9]

Biografia

Va estudiar filologia romànica i va ser professor de literatura dramàtica a l'Institut del Teatre de Barcelona (1974-1981). Les seves primeres obres, emmarcades en la renovació proposada per grups com l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, s'inscriu en els postulats del realisme històric.

L'any 1963, amb només 23 anys, va debutar amb Una vella, coneguda olor, una peça llavors trencadora pel seu to realista, que acostava el teatre a la Barcelona del moment i que li va fer merèixer el Premi Josep Maria de Sagarra. Des de llavors ha escrit més de quaranta peces teatrals, traduïdes a una dotzena d'idiomes, que recullen les preocupacions quotidianes de la societat catalana, i els seus èxits E.R i Testament han estat adaptats al cinema per Ventura Pons. També és el responsable d'algunes de les sèries més emblemàtiques de TV3, com Poble Nou, Nissaga de Poder o Ventdelplà. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d'Honor (2010) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2013). L'any 2010 va publicar les seves memòries, Material d'enderroc (Edicions 62).^[10]

El març de 2011 va anunciar que donava el seu fons a la Biblioteca de Catalunya.^[11]

El 2015, any en què es va fer pública que patia la malaltia d'Alzheimer, el Teatre Nacional de Catalunya va homenatjar-lo amb una celebració institucional amb motiu del seu 75è aniversari.^[12]

Obres

Teatre

• 
  Una vella, coneguda olor (1964, Premi Josep Maria de Sagarra 1963)


• 
  Cançons perdudes (1970)


• 
  Berenàveu a les fosques (1972, Premi de Teatre Català Ciutat de Sabadell 1972)


• 
  Supertot (1973)


• 
  La desaparició de Wendy (1974)


• 
  Revolta de bruixes (1976)


• 
  Quan la ràdio parlava de Franco (1980)


• 
  El manuscrit d'Alí-Bey (1985)


• 
  Desig (1991)


• 
  E.R. (1994, Premio Nacional de Teatro)


• 
  Testament (1997)


• 
  El gos del tinent (1999)


• 
  Olors (2000)


• 
  L'habitació del nen (2002)


• 
  Salamandra (2005)


• 
  Dues dones que ballen (2010)

Guions per a sèries de televisió

• 
  Vídua, però no gaire (1982)


• 
  Telegaseta de Catalunya (1984)


• 
  Recordar, peligro de muerte (1986)


• 
  Poble Nou (1993-1994)


• 
  Pedralbes Centre (1995)


• 
  Nissaga de poder (1996-1998)


• 
  Laberint d'ombres (1998-2000)


• 
  Rías Baixas (2000)


• 
  El Cor de la Ciutat (2000-2009)


• 
  Mirall trencat (2002)


• 
  Ventdelplà (2005 - 2010)


• 
  Amar en tiempos revueltos (2005-?)


• 
  Mar de fons (2006-2007)


• 
  Zoo (2008)

Referències

Enllaços externs

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Josep Maria Benet i Jornet

• 
  Fitxa de Benet i Jornet al Qui és qui a les Lletres Catalanes
  


• «Josep Maria Benet i Jornet». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).


• LletrA. «Josep Maria Benet i Jornet». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.

• Entrevista publicada a la revista educativa d'Òmnium Cultural Escola Catalana