Worms








Per a altres significats, vegeu «Worms (desambiguació)».



























































































Infotaula de geografia políticaWorms










Escut de Worms

Worms Stadtmauer Torturm 2005-05-27a.jpg


Localització







Rhineland-Palatinate WO.svg

49° 37′ 55″ N, 8° 21′ 55″ E / 49.631944444444°N,8.3652777777778°E / 49.631944444444; 8.3652777777778



Estat Alemanya
Estat federat Renània-Palatinat
Capital de

Població
Total
82.102 (2015)
• Densitat
755,1 hab/km²
Geografia
Superfície
108,73 km²
Banyat per
Rin
Altitud
100 m
Organització política
• Cap de govern
Michael Kissel
Membre de

Identificador descriptiu
Codi postal
67547, 67549, 67550 i 67551
Zona horària

Prefix telefònic
06241, 06242, 06246 i 06247

Codi NUTS
DEB39
Clau de municipalitat alemanya
07319000
Altres
Agermanament amb



Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.



Història


La ciutat fou capital del poble dels Vangions establert a la riba esquerra del Rin, al sud de Magúncia. Els romans li van dir Borbetomagnus però es creu que abans es deia Vangionas, i era a la via entre Magúncia (Moguntiacum) i Estrasburg. A l'edat mitjana el nom es va corrompre com a Wormàtia del que va derivar Worms.



Persones il·lustres




  • Rupert de Salzburg, fou un bisbe de la ciutat.


  • Friedrich Gernshem, pianista i compositor.


  • Hermann Staudinger (1881-1965) químic, Premi Nobel de Química de l'any 1953.


  • Johann Friedrich Hugo von Dalberg (1760-1813), pianista aficionat, compositor i musicòleg.


  • Ernst Eduard Wiltheiss (1855-1900), matemàtic.



Galeria






  • La catedral romànica de Worms, la catedral de Sant Pere







  • La catedral de Sant Pere de Worms (Dom Sankt Peter zu Worms)







  • Torre d'aigua modernista, del 1890, en l'estil anomenat "Neoromàntic de Worms".







  • Museu dels Nibelungs (Nibelungenmuseum), dedicat a les epopeies o el cant dels Nibelungs. Ubicat parcialment a les muralles de la ciutat, amb dues torres del s. XII.







  • El Museu d'art de la vil·la Heyl (Kunsthaus Heylshof), amb pintures, dibuixos i porcellanes (edifici del s. XIX).







  • El Pont dels Nibelungs (Nibelungenbrücke), amb la seva torre del 1900.







  • Església romànica de Sant Martí (Martinskirche, o Sankt Martin zu Worms)







  • Antic cementiri jueu "Heiliger Sand" (Sorra Sagrada), un dels cementiris jueus més antics d'Europa. La làpida més antiga és del 1058.








A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Worms Modifica l'enllaç a Wikidata









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more