Ngtjyty

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Eólida

Tipus	Àrea
Situació geogràfica	Anatòlia
Ubicació
39° 12′ N, 26° 42′ E / 39.2°N,26.7°E / 39.2; 26.7

L'Eólida o Eolia (grec antic Αιολίς Aiolis) és una regió situada en l'anomenada Grècia asiàtica, es va establir a la reunió dels estrets; limitava al nord amb el litoral del mar Negre, constituït per enllaços muntanyencs continus, i al sud amb l'estuari del riu Hermo. Fou un territori grec de l'Àsia Menor que Estrabó inclou a la divisió de Mísia.

Els seus límits varien segons els geògrafs: Estrabó diu que els rius Hermus i Focea marcaven els límits entre Eòlia i Jònia. Homer no distingia entre Eòlia i Troia, i els eolis ocupaven el país entre el riu Hermus i Cízic. En general cal considerar Eòlia des Lectum, a la part nord de la badia d'Adramitium, i al sud fins al riu Hermus incloent però l'illa de Lesbos.

Era una regió de desviament entre el mar Negre i el mar Egeu, on conflueixen vies fluvials, d'aigua dolça, i corrents marítims. Les cadenes muntanyoses, creuades per conques o foies geogràfiques conformen una costa escabrosa i trencada amb l'excepció de la notable cavitat que configura el golf exterior a l'illa de Lesbos. Les colònies gregues, en aquesta regió, van estar instal·lades des de l'estret del Bòsfor fins a la regió muntanyenca de Cària, al sud, en tres grans zones: Eólida, Dòrida i Jònia. Sent la més important de totes, aquesta última.

El territori més austral, que correspon al litoral de l'Egeu, va ser poblat des dels seus orígens pels jonis, els que per raons de la fertilitat del sòl i ubicació geogràfica, es van convertir, des del principi, a la regió més pròspera i hegemònica de les colònies gregues a l'Àsia Menor, aconseguint, a través d'aquest impuls, sotmetre, fins i tot, als altres dos assentaments hel·lènics restants: Eólida i Dòrida.

Les ciutats eòliques entre Adramitium i el riu Caicus foren Cisthene (Kisthene), Coryphantis (Koruphantis), Heracleia (Herakleia), Attea (Hattea). Coryphantis i Heracleia pertanyien a Mitilene. Heròdot dona 11 ciutats per l'Eòlia: Cumes o Phriconis, Lerissae, Neon Teichos, Temnus, Cilla, Notium, Aegiroessa, Pitane, Aegaeae, Myrina, i Grynexa. Esmirna, que fou originalment la dotzena ciutat eòlia, va passar més tard al jonis. Heròdot diu també que en territori d'Eòlia totes les ciutats eren eòlies menys Ida, però també diu que els eolis habitaven el districte d'Ilium o Ilias, que podria ser el mateix.

Vegeu també

• Música eòlica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eólida