Fasiànids
| Phasianidae | |
|---|---|
 Faisà comú (Phasianus colchicus) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes |
| Família | Phasianidae Horsfield, 1821 |
| Subfamílies | |
| |
 | |
Els fasiànids (Phasianidae) són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes a què pertanyen, entre altres, els faisans, la perdiu, el gall, la guatlla, el francolí i el paó.
Són espècies de mida variable, viuen a terra, i poden pesar de 43 g en amunt, per la guatlla xinesa (Coturnix chinensis) fins a 6 kg del paó blau (Pavo cristatus). S'hi produeix en general un dimorfisme sexual quant a la mida, i els mascles tendeixen a ser més grans que les femelles. Són aus habitualment rodanxones, amb ales relativament curtes i potes robustes, i moltes d'elles tenen un esperó a les potes, característica que comparteixen amb els galls dindi i les espècies de la família Numididae (com ara la pintada), però no amb altres aus gal·liformes. Tenen el bec curt i, en general, fort, sobretot en les espècies que cerquen el seu aliment sota terra. Els mascles de les espècies més grans solen tenir el plomatge de vius colors i també ornaments facials, com ara barbes o crestes.
Contingut
1 Alimentació
2 Reproducció
3 Distribució
4 Relació amb l'home
5 Taxonomia
6 Referències
Alimentació
Aquests ocells s'alimenten de manera molt diversa, ja sigui amb una dieta purament vegetariana (llavors, fulles, fruits, tubercles, arrels...) o de petits animals, inclosos insectes, larves d'insectes i fins i tot petits rèptils. La majoria de les espècies s'especialitzen en la dieta vegetariana o bé són predadors, tot i que les cries de la majoria de les espècies són insectívores.
Reproducció
Les estratègies de reproducció dels fasiànids són força diverses. A diferència de la majoria d'ocells, hi ha un gran nombre d'espècies que no són monògames. Se sap que els francolins d'Àfrica (la majoria d'espècies del gènere Francolinus) i algunes perdius són monògames, però s'ha observat poligàmia en els faisans, en les espècies del gènere Gallus i en algunes guatlles. La nidificació es realitza normalment a terra; solament el gènere Tragopan nia en la part superior de les soques dels arbusts. Poden construir els nius amb la vegetació disponible o bé aprofitar esquerdes en el terreny; poden encabir fins a 18 ous, tot i que és més habitual que siguin de 7 a 12, alguns menys en espècies tropicals. Gairebé sempre són les femelles qui s'ocupen de la incubació, que dura de 14 a 30 dies, depenent de l'espècie.
Distribució
Els fasiànids són originaris de l'hemisferi oriental, amb una distribució que inclou la major part d'Europa i Àsia (excepte l'extrem nord), tot Àfrica, excepte els deserts més àrids, una bona part de l'est d'Austràlia i (anteriorment) Nova Zelanda. La diversitat més gran d'espècies es dóna en el sud-est asiàtic i a Àfrica. Entre els faisans, amb l'excepció de l'Afropavo congolensis, la distribució original estava totalment restringida a Àsia, mentre que els Perdicinae tenien una distribució molt més ampla. Dins la seva àrea de distribució, ocupen gairebé tots els hàbitats disponibles llevat dels boscos boreals i la tundra. La família és generalment sedentària i resident, tot i que algunes guatlles realitzen grans migracions. Diverses espècies de la família s'han introduït amplament en tot el món, sobretot els faisans, que s'han introduït a Europa, Austràlia i les Amèriques. Algunes poblacions en captivitat de paons i pollastres que van escapar han esdevingut salvatges.
Relació amb l'home
Diverses espècies de faisans i perdius són molt importants per a l'home. El Gallus gallus del sud-est asiàtic és l'ancestre salvatge del gall domèstic (Gallus gallus domesticus), l'au més important en ramaderia. El faisà comú ( Phasianus colchicus), diverses espècies de perdius i guatlles, i alguns francolins han estat amplament introduïts i gestionats com a aus de caça. Diverses espècies es troben amenaçades per les activitats humanes.
Taxonomia
Modernament han estat classificats en 51 gèneres i 188 espècies, una d’elles extinta: [1]
- Subfamília Rollulinae, amb 8 gèneres i 32 espècies.
- Gènere Xenoperdix, amb una espècie, la perdiu de Tanzània (Xenoperdix udzungwensis).
- Gènere Rollulus, amb una espècie, el rulrul crestat (Rollulus rouloul).
- Gènere Arborophila, amb 22 espècies.
- Gènere Rhizothera, amb dues espècies.
- Gènere Melanoperdix, amb una espècie, la perdiu negra (Melanoperdix niger).
- Gènere Haematortyx, amb una espècie, el rulrul cap-roig (Haematortyx sanguiniceps).
- Gènere Caloperdix, amb una espècie, el rulrul ferruginós (Caloperdix oculeus).
- Gènere Galloperdix, amb tres espècies.
- Subfamília Phasianinae, amb 43 gèneres i 156 espècies.
- Tribu Pavonini, amb 4 gèneres i 5 espècies.
- Gènere Afropavo, amb una espècie, el paó del Congo (Afropavo congensis).
- Gènere Pavo, amb dues espècies.
- Gènere Argusianus, amb una espècie, l'argus comú (Argusianus argus).
- Gènere Rheinardia, amb una espècie,l'argus pigallat (Rheinardia ocellata).
- Tribu Polyplectronini, amb un gènere i 8 espècies.
- Gènere Polyplectron, amb 8 espècies.
- Tribu Coturnicini, amb 11 gèneres i 55 espècies.
- Gènere Margaroperdix, amb una espècie, la perdiu de Madagascar (Margaroperdix madagarensis).
- Gènere Coturnix, amb 6 espècies, una extinta.
- Gènere Synoicus, amb tres espècies.
- Gènere Anurophasis, amb una espècie, la guatlla muntanyenca (Anurophasis monorthonyx).
- Gènere Tetraogallus, amb 5 espècies.
- Gènere Alectoris, amb 7 espècies.
- Gènere Lerwa', amb una espècie, el gall nival bec-roig (Lerwa lerwa).
- Gènere Ammoperdix, amb dues espècies.
- Gènere Perdicula, amb 4 espècies.
- Gènere Ophrysia, amb una espècie, la perdiu de l'Himàlaia (Ophrysia superciliosa).
- Gènere Pternistis, amb 24 espècies.
- Tribu Gallini, amb 6 gèneres i 26 espècies.
- Gènere Francolinus, amb 5 espècies.
- Gènere Dendroperdix, amb una espècie, el francolí de capell (Dendroperdix sephaena).
- Gènere Peliperdix, amb 4 espècies.
- Gènere Scleroptila, amb 9 espècies.
- Gènere Bambusicola, amb tres espècies.
- Gènere Gallus, amb 4 espècies.
- Tribu Lophophorini, amb 5 gèneres i 12 espècies.
- Gènere Tetraophasis, amb dues espècies.
- Gènere Lophophorus, amb tres espècies.
- Gènere Tragopan, amb 5 espècies.
- Gènere Ithaginis, amb una espècie, el faisà sagnant (Ithaginis cruentus).
- Gènere Pucrasia, amb una espècie, el faisà koklas (Pucrasia macrolopha).
- Tribu Phasianini, amb 6 gèneres i 25 espècies.
- Gènere Syrmaticus, amb 5 espècies.
- Gènere Chrysolophus, amb dues espècies.
- Gènere Phasianus, amb dues espècies.
- Gènere Crossoptilon, amb 4 espècies.
- Gènere Catreus, amb una espècie, el faisà de Wallich (Catreus wallichii).
- Gènere Lophura, amb 11 espècies.
- Tribu Tetraonini, amb 10 gèneres i 25 espècies.
- Gènere Perdix, amb tres espècies.
- Gènere Meleagris, amb dues espècies.
- Gènere Bonasa, amb tres espècies.
- Gènere Lagopus, amb tres espècies.
- Gènere Dendragapus, amb dues espècies.
- Gènere Falcipennis, amb tres espècies.
- Gènere Tetrao, amb dues espècies.
- Gènere Lyrurus, amb dues espècies.
- Gènere Centrocercus, amb dues espècies.
- Gènere Tympanuchus, amb tres espècies.
- Tribu Pavonini, amb 4 gèneres i 5 espècies.
Referències
↑ PJK. McGowan i A. Bonan (2018). Pheasants, Partridges, Turkeys, Grouse (Phasianidae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, DA. Christie i E. de Juana. Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.
