Viena del Delfinat



























































































Infotaula de geografia política

Vienne










Escut de Viena del Delfinat

Image-Vienne-Cropped.jpg


Localització







Map commune FR insee code 38544.png

45° 31′ 32″ N, 4° 52′ 29″ E / 45.525555555556°N,4.8747222222222°E / 45.525555555556; 4.8747222222222



Estat França
Regió Alvèrnia-Roine-Alps
Departament Isèra
Districte Districte de Vienne
Cantó Cantó de Vienne-Nord
Capital de

Població
Total
29.162 (2015)
• Densitat
1.287,51 hab/km²
Geografia
Part de
Isèra
Superfície
22,65 km²
Banyat per
Roine i Gère Tradueix
Altitud
169 m
Limita amb

Identificador descriptiu
Codi postal
38200
Zona horària

Altres
Agermanament amb



Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. L'any 2012 tenia 29.300 habitants. Està situada a la riba esquerra del Roine a la confluència amb el Gère. És a uns 25 km al sud de Lió.



Història


Anomenada en llatí Vienna, és esmentada per primer cop per Juli Cèsar com la capital dels al·lòbroges. Fou colònia romana (Iulia Vienna) i durant l'imperi fou una de les principals ciutats de la Gàl·lia i rival de Lugdunum (Lió), i capital de la Diòcesi de les set províncies. De l'època romana resten una part de les muralles, algunes arcades que se suposen eren l'entrada de les termes i un temple ben conservat que avui és un museu. Prop de Viena hi ha un monument conegut com la tomba de Ponci Pilat que segons la tradició fou desterrat a la ciutat. La via Domítia va des d'Arelate (Arle) per l'est del riu fins a Lió i passa per Viena.


El segle IV fou seu d'un bisbat elevat a arquebisbat el 450 i que va existir fins al 1792. Des del 432 fou la capital del regne burgundi. Va esdevenir un comtat sota els merovíngis i sota els carolingis. No està ben establerta la successió de comtes (vegeu Comtat de Viena). El 879 fou capital del regne de Provença i del regne d'Arle el 933. Des de poc després del 1000 el comtat de Vienne es va dividir en el comtat d'Albon i la part cedida a Savoia, el comtat de Mauriene, reconeguts ambdós feus de l'imperi el 1032. La resta fou unida al comtat de Mâcon.


El 1112 s'hi va celebrar un concili que fou un dels més importants dels diversos celebrats a la ciutat, en el que es va condemnar les investidures i es va excomunicar a l'emperador Enric V. El més important d'aquests concilis fou el de 1311-1312 en què foren condemnats els templers.


El 1378 el delfí, nomenat vicari imperial del regne d'Arle, va ocupar la ciutat que fou unida a França el 1448.



Personatges il·lustres




  • Calixt II, papa


  • Pierre Étienne Rémillieux, pintor.


  • Antoni Abad (Hi està enterrat)



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viena del Delfinat Modifica l'enllaç a Wikidata












-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more