La masovera (Joan Miró)
















































Infotaula d'obra artísticaLa masovera
Tipus
quadre
Artista
Joan Miró
Data creació
1922 – 1923
Tècnica
Oli damunt tela
Gènere
interior view Tradueix
Dimensions
81 (Alçada) × 65,5 (Amplada) cm
Col·lecció
Museu Nacional d'Art Modern
Catalogació
Codi museu
AM 1997-99
Catàleg
Joan Miró: Catalogue raisonné, paintings:(87)
Modifica les dades a Wikidata

La masovera és una pintura de Joan Miró elaborada entre 1922 i 1923,[1] conservada al Centre Georges Pompidou de París.[2] Reprodueix una escena de la realitat familiar i tranquil·litzadora de Mont-roig del Camp, com La masia, pintada poc abans (1921 – 1922). De fet, es podria considerar La masovera com un detall ampliat d'aquella. Els elements que la conformen són: un gat assegut al costat d'una estufa, la masovera descalça amb un cubell en un braç i un conill en un altre. La desmesurada proporció dels peus de la masovera recorden la importància dels peus en l'univers del pintor, formant part de la seva simbologia, al mateix nivell que l'ull, el sexe, l'escala, les estrelles o l'horitzó; és a través dels peus que brota l'energia que transfigura allò que és real.[3][4]










«
 Quan vaig pintar 'La masovera', vaig pensar que havia fet el gat massa gros: això desequilibrava la pintura. Aquest és el motiu dels dobles cercles i de les dues línies angulars a primer terme. Semblen simbòlics, esotèrics; però no són cap fantasia. Els hi vaig posar perquè el quadre tingués un equilibri.
 »
— Sweeney, 1948, p. 208[1]



Referències





  1. ↑ 1,01,1 Joan Miró: 1893-1993. Barcelona: Fundació Joan Miró [etc.], 1993, p. 162. ISBN 88-7813-481-3. 


  2. ↑ «Intérieur (La Fermière)». Centre Georges Pompidou. [Consulta: 4 novembre 2015].


  3. ↑ Dupin, Jacques. Miró. París: Flammarion, 1961. 


  4. ↑ Dueñas, M. Ángeles; Malet, Rosa M.; Vicens, Francesc. Joan Miró. Pintura. Barcelona: Polígrafa, 1978. 










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more