Santa Eugènia d'Ortafà























































Infotaula d'edifici
Santa Eugènia d'Ortafà

Sainte-Eugénie.jpg
L'església parroquial de Santa Eugènia d'Ortafà

Dades
Tipus
Església parroquial
Data de creació o fundació
Segle XII
Característiques
Estil arquitectònic
Romànic
Altitud
38,7 msnm
Planta
Nau única, absis semicircular.
Ubicació geogràfica


Rosselló

Ortafà







42° 34′ 51″ N, 2° 55′ 36″ E / 42.5808°N,2.9267°E / 42.5808; 2.9267Coord.: 42° 34′ 51″ N, 2° 55′ 36″ E / 42.5808°N,2.9267°E / 42.5808; 2.9267



Monument històric inventariat
Data
14 setembre 1964
Identificador
PA00104061



Activitat

Diòcesi
Elna - Perpinyà
Modifica les dades a Wikidata



Façana de ponent


L'església de Santa Eugènia de'Ortafà és una església romànica, posteriorment remodelada, situada a Ortafà, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord). També consta advocada a Santa Eugènia, Santa Jacinta i Sant Prot.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Descripció


  • 3 Bibliografia


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Història




El porxo, a migdia


Està documentada des del 1145, malgrat que el lloc d'Ortafà ja ho és l'any 913.



Descripció


La seva construcció es remunta al segle XII, i s'hi conserven importants elements d'arquitectura romànica: finestra de punt rodó a la façana oest, dominada per un campanar d'espadanya, i un absis semicircular adornat amb grans arcs cecs. És al costat del cementiri, damunt d'un petit turó que domina el poble, davant per davant del castell.


L'exterior de l'absis, element arquitectònic destacat de l'edifici, va ser inscrita a l'inventari de béns arquitectònics francesos el 1964.[1]



Bibliografia




Capçalera oriental




  • Gavín, Josep M. «148. Santa Eugènia, Santa Jacinta i Sant Prot». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5. 


  • Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 334. ISBN 978-2-8599-8244-7. 


  • Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan. «Ortafà: Santa Eugènia d'Ortafà». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 



Referències





  1. ↑ Referència n. PA00104061, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Eugènia d'Ortafà Modifica l'enllaç a Wikidata

  • Pàgina sobre l'església a la web de l'ajuntament d'Ortafà



-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more