Pere Nuez Pérez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1927 |
| Mort | 1984 (56/57 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | Esperantista |
 | |
Pere Nuez Pérez (en esperanto Petro Nuez) (1927-1984) va ser un comptable, georgista i esperantista català.
Va aprendre la llengua auxiliar internacional esperanto el 1956 i des de llavors va participar activament al moviment esperantista, sobretot com a professor de la llengua.[1] Va ensenyar a diversos llocs, com a la Cooperativa de Teixidors de Gràcia, que estava situada a l'actual Teatreneu.[2][3] És autor d'un curs elemental d'esperanto que l'any 1984 s'editava per desena vegada.[1] També va revisar el diccionari Lexicón Sopena esperanto-castellà i castellà-esperanto.[1] Va ser el responsable del servei de coordinació de la Federació Espanyola d'Esperanto a Catalunya, així com el principal organitzador de diverses trobades esperantistes a la província de Barcelona. El 1980 va ser un dels fundadors de l'Associació Catalana d'Esperanto. Als Jocs Florals Internacionals de 1982, organitzats per Gabriel Mora i Arana i presidits per Manuel Casanoves, Pere Nuez va guanyar una menció honorífica pel seu poema Marista Amo (Amor mariner).[4] També va ser membre de l'Associació Universal d'Esperanto.[1] Alguns dels seus alumnes van ser Joan Ramon Guiñón i Roset o el lingüista Lluís de Yzaguirre.
A més de la seva faceta d'esperantista, Pere Nuez va ser un seguidor i promotor de la doctrina econòmica de Henry George, que havia introduït a Catalunya el també esperantista Jesús Paluzíe i Borrell. Sobre aquesta matèria, Pere Nuez va donar xerrades i conferències a llocs com el Club d'Amics de la UNESCO de Barcelona, on el 10 de maig de 1980 va impartir la conferència Una realitat econòmica. Quatre anys de georgisme a Dinamarca.[5] Alguns dels seus deixebles esperantistes també han estat georgistes, com Joan Manuel Alarcón. Al morir, la seva vídua i també esperantista Maria Garcés i Coll va llegar el seu arxiu personal a l'Associació Catalana d'Esperanto, la biblioteca de la qual porta des de llavors el nom de Biblioteca-Arxiu Petro Nuez.[6]
Referències
↑ 1,01,11,21,3 Marco Botella, Antonio. Esperanto en Katalunio (1887-1987) (en esperanto). Barcelona: Barcelona Esperanto-Centro, 2005.
↑ França, Joao «Les cooperatives obreres de Gràcia, part de la història invisible del barri». Eldiario.es, 17-08-2013.
↑ Pérez i Baró, Albert. Cent anys de la Cooperativa Teixidors a mà (Gràcia 1876-1976), 1976.
↑ «24-a kataluna esperantista renkontiĝo». Boletín de la Asociación Española de Esperanto.
↑ «Conferencias para hoy». La Vanguardia, 10-05-1980, pàg. 28.
↑ Puig, Llibert «Malkovru la bibliotekon de KEA». Kataluna Esperantisto, 343, 2007.
