Tribú amb potestat consular
| |||||
Organització social: | |||||
| |||||
Magistratures ordinàries | |||||
| |||||
Magistratures extraordinàries | |||||
| |||||
Càrrecs i honors | |||||
| |||||
Els tribuni militum consulari potestate ("tribuns militars amb potestat consular"), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consolar durant l'anomenat "conflicte de les ordres" a la República Romana, començant l'any 444 abans de Crist i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.
Contingut
1 Origen i dissolució del càrrec
2 Tribuns consulars per any
3 Referències
4 Bibliografia
Origen i dissolució del càrrec
D'acord amb les històries de Titus Livi i Dionís d'Halicarnàs, la magistratura del tribuni militum consulari potestate va ser creada durant el conflicte de les ordres, juntament amb la magistratura del censor, per tal de donar als plebeus accés als més grans nivells de govern sense haver de reformar el càrrec de cònsol; els plebeus podien ser elegits per al càrrec de tribú consular.[1]
L'elecció entre un collegium de tribuns consulars o cònsols que havien de ser elegits per un any determinat es feia mitjançant un senatconsult,[2] per tant (segons Tit Livi), el recompte dels períodes de qualsevol dels càrrecs s'intercalava amb l'altre. El nombre de tribuns consulars va variar de 2 a 6, i perquè es consideraven col·legues dels dos censors; de vegades hi ha menció dels "vuit tribuns".
Els estudiosos moderns creuen ara, però, que la creació dels tribuns consulars es va deure a les noves necessitats militars i administratives de l'Estat romà en expansió.[3] Al principi durant la dècada del 440, els tribuns consulars, elegits a partir de les tres antigues tribus dels titienses, ramnenses i luceres, formaven part d'un redisseny total de l'estructura militar de l'estat romà per maximitzar l'eficiència militar, que va incloure la creació de la Censura (responsable de realitzar el cens per identificar el nombre d'homes capaços per a les obligacions militars) i el qüestor (responsable del proveïment de diners i béns per als exèrcits).[4] Al principi eren els patricis els que exercien els càrrecs. Eren coneguts com a "tribuns militars", i van ser els responsables de dirigir els exèrcits en la batalla. No va ser fins molt després que se'ls va donar l'addició anacrònica "amb poder consular", en un intent per distingir-los dels tribuns militars que eren els oficials legionaris de la República mitjana i tardana.[5]
Els tribuns, igual que els seus predecessors consulars, exercien l'imperium consular, el que indica que devien haver estat elegits pels comicis centuriats, i que les necessitats actuals de l'Estat no podien ser atesos per l'anterior sistema consular.[3] Des del seu nombre inicial de tres, els tribuns consulars van ser augmentats a quatre per primera vegada en l'any 426 aC, en resposta a la situació militar que va contemplar la captura de l'Estat romà i l'annexió de Fidenes.[4]
Després, en l'any 405 aC, el nombre de tribuns consulars es va augmentar a sis, per primera vegada, i després d'això, de manera molt ocasional, trobem registrats algun any entre vuit o deu tribuns consulars. L'Estat romà va estar liderat per sis tribuns consulars gairebé cada any fins a la dissolució del càrrec i la reintroducció del consolat l'any 366 aC. L'augment es va deure a la necessitat que els tribuns consulars, no només s'ocupessin dels assumptes militars de Roma, sinó també de les necessitats administratives de la ciutat.[6]
Segons Titus Livi, la pràctica de triar tribuns consulars va arribar a un final definitiu l'any 366 aC, quan va entra en vigor la Lex Licinia de magistratibus, el que permetia als plebeus l'accés al càrrec de cònsol. La comprensió moderna d'aquest procés interpreta el canvi en el sentit que la posició de Roma al Latium s'havia convertit en prou segura per permetre que les funcions urbanes dels tribuns consulars fossin assignades a altres càrrecs amb diferents nivells d'imperium.[7] Així, la reorganització de l'Estat romà l'any 367/6 aC. va contemplar la substitució dels sis tribuns consulars amb cinc funcionaris amb funcions diferents: el cap d'Estat es va convertir en els dos cònsols, que lliurarien les guerres de Roma i dirigirien les deliberacions del Senat. A més hi havia una pretor que supervisaria demandes de la ciutat, mentre que dos edils curuls durien a terme totes les altres tasques administratives dins de la ciutat, com ara l'organització i celebració de Ludi Romani i la supervisió i el control dels mercats de Roma.[8]
Tribuns consulars per any
Presentada segons la cronologia varroniana. Per a més informació sobre com desxifrar els primers noms romans, vegeu Nom romà.
444 aC
Lucius Atilius Longus (per un defecte en els auspicis, va haver de renunciar al càrrec)- A. Sempronius Atratinus
- T. Atilius Luscus
- T. Cloelius Siculus
438 aC
- Mam. Aemilius Mamercinus
- L. Quinctius Cincinnatus
- L. Iulius Iullus
434 aC
- Ser. Cornelius Cossus
- M. Manlius Capitolinus
- Q. Sulpicius Camerinus Praetextatus
433 aC
- M. Fabius Vibulanus
- M. Foslius Flaccinator
- L. Sergius Fidenas
432 aC
- L. Pinarius Mamercinus
- L. Furius Medullinus
- Sp. Postumius Albus Regillensis
426 aC
- T. Quinctius Poenus Cincinnatus
- C. Furius Pacilus Fusus
- M. Postumius Albinus Regillensis
- A. Cornelius Cossus
425 aC
- A. Sempronius Atratinus
- L. Quinctius Cincinnatus
- L. Furius Medullinus
- L. Horatius Barbatus
424 aC
- Ap. Claudius Crassus
Sp. Nautius Rutilus (II)- L. Sergius Fidenas
- Sex. Iulius Iullus
422 aC
- L. Manlius Capitolinus
- Q. Antonius Merenda
- L. Papirius Mugillanus
420 aC
- L. Quinctius Cincinnatus
- L. Furius Medullinus
- M. Manlius Vulso
- A. Sempronius Atratinus
419 aC
- Agrippa Menenius Lanatus
- P. Lucretius Tricipitinus
Sp. Nautius Rutilus (III)- C. Servilius Axilla
418 aC
- L. Sergius Fidenas
- M. Papirius Mugillanus
- C. Servilius Axilla
417 aC
- P. Lucretius Tricipitinus
- Agrippa Menenius Lanatus
- C. Servilius Axilla
- Sp. Rutilius Crassus
416 aC
- A. Sempronius Atratinus
- M. Papirius Mugillanus
- Q. Fabius Vibulanus
Sp. Nautius Rutilus (III)
415 aC
- P. Cornelius Cossus
- C. Valerius Potitus Volusus
- N. Fabius Vibulanus
- Q. Quinctius Cincinnatus
414 aC
- Cn. Cornelius Cossus
- L. Valerius Potitus
- Q. Fabius Vibulanus
- P. Postumius Albinus Regillensis
408 aC
- C. Iulius Iullus
- P. Cornelius Cossus
- C. Servilius Ahala
407 aC
- L. Furius Medullinus
- C. Valerius Potitus Volusus
- N. Fabius Vibulanus
- C. Servilius Ahala
406 aC
- P. Cornelius Rutilus Cossus
- Cn. Cornelius Cossus
- N. Fabius Ambustus
- L. Valerius Potitus
405 aC
- T. Quinctius Capitolinus Barbatus
- Q. Quinctius Cincinnatus
- C. Iulius Iullus
- A. Manlius Vulso Capitolinus
- L. Furius Medullinus
- M'. Aemilius Mamercinus
404 aC
- C. Valerius Potitus Volusus
- M'. Sergius Fidenas
- P. Cornelius Maluginensis
- Cn. Cornelius Cossus
- K. Fabius Ambustus
Sp. Nautius Rutilus (III)
403 aC
- M'. Aemilius Mamercinus
- L. Valerius Potitus
- Ap. Claudius Crassus Inregillensis
- M. Quinctilius Varus
- L. Iulius Iullus
- M. Furius Fusus
- M. Postumius Albinus Regillensis
- M. Postumius
402 aC
- C. Servilius Ahala
- Q. Servilius Fidenas
- L. Verginius Tricostus Esquilinus
- Q. Sulpicius Camerinus Cornutus
- A. Manlius Vulso Capitolinus
- M'. Sergius Fidenas
401 aC
- L. Valerius Potitus
- M. Furius Camillus
- M'. Aemilius Mamercinus
- Cn. Cornelius Cossus
- K. Fabius Ambustus
- L. Iulius Iullus
400 aC
- P. Licinius Calvus Esquilinus
- P. Manlius Vulso
- L. Titinius Pansa Saccus
- P. Maelius Capitolinus
- Sp. Furius Medullinus
- L. Publilius Philo Vulscus
399 aC
- Cn. Genucius Augurinus
- L. Atilius Priscus
- M. Pomponius Rufus
- C. Duillius Longus
- M. Veturius Crassus Cicurinus
- Volero Publilius Philo
398 aC
- L. Valerius Potitus
- M. Valerius Lactucinus Maximus
- M. Furius Camillus
- L. Furius Medullinus
- Q. Servilius Fidenas
- Q. Sulpicius Camerinus Cornutus
397 aC
- L. Iulius Iullus
- L. Furius Medullinus
- L. Sergius Fidenas
- A. Postumius Albinus Regillensis
- P. Cornelius Maluginensis
- A. Manlius Vulso Capitolinus
396 aC
- L. Titinius Pansa Saccus
- P. Licinius Calvus Esquilinus
- P. Maelius Capitolinus
- Q. Manlius Vulso Capitolinus
- Cn. Genucius Augurinus
- L. Atilius Priscus
395 aC
- P. Cornelius Cossus
- P. Cornelius Scipio
- K. Fabius Ambustus
- L. Furius Medullinus
- Q. Servilius Fidenas
- M. Valerius Lactucinus Maximus
394 aC
- M. Furius Camillus
- L. Furius Medullinus
- C. Aemilius Mamercinus
- L. Valerius Publicola
- Sp. Postumius Albinus Regillensis
- P. Cornelius
391 aC
- Lucius Lucretius Flavus Triciptinus
- Ser. Sulpicius Camerinus
- L. Aemilius Mamercinus
- L. Furius Medullinus
- Agrippa Furius Fusus
- C. Aemilius Mamercinus
390 aC
- Q. Fabius Ambustus
- K. Fabius Ambustus
- N. Fabius Ambustus
- Q. Sulpicius Longus
- Q. Servilius Fidenas
- P. Cornelius Maluginensis
389 aC
- L. Valerius Publicola
- L. Verginius Tricostus
- P. Cornelius
- A. Manlius Capitolinus
- L. Aemilius Mamercinus
- L. Postumius Albinus Regillensis
388 aC
- T. Quinctius Cincinnatus Capitolinus
- Q. Servilius Fidenas
- L. Iulius Iullus
- L. Aquilius Corvus
- Lucius Lucretius Flavus Triciptinus
- Ser. Sulipicius Rufus
387 aC
- L. Papirius Cursor
- Cn. Sergius Fidenas Coxo
- L. Aemilius Mamercinus
- Lucius Menenius Lanatus
- L. Valerius Publicola
- L. Cornelius
386 aC
- M. Furius Camillus
- Ser. Cornelius Maluginensis
- Q. Servilius Fidenas
- L. Quinctius Cincinnatus
- L. Horatius Pulvillus
- P. Valerius Potitus Publicola
385 aC
- A. Manlius Capitolinus
- P. Cornelius
- T. Quinctius Cincinnatus Capitolinus
- L. Quinctius Cincinnatus Capitolinus
- L. Papirius Cursor
- Cn. Sergius Fidenas Coxo
384 aC
- Ser. Cornelius Maluginensis
- P. Valerius Potitus Publicola
- M. Furius Camillus
- Ser. Sulpicius Rufus
- C. Papirius Crassus
- T. Quinctius Cincinnatus Capitolinus
383 aC
- L. Valerius Publicola
- A. Manlius Capitolinus
- Ser. Sulpicius Rufus
- Lucius Lucretius Flavus Triciptinus
- L. Aemilius Mamercinus
- M. Trebonius
382 aC
- Sp. Papirius Crassus
Lucius Papirius Crassus (II)- Ser. Cornelius Maluginensis
- Q. Servilius Fidenas
- C. Sulpicius Camerinus
- L. Aemilius Mamercinus
381 aC
- M. Furius Camillus
- A. Postumius Albinus Regillensis
- L. Postumius Albinus Regillensis
- L. Furius Medullinus
- Lucius Lucretius Flavus Triciptinus
- M. Fabius Ambustus
380 aC
- L. Valerius Publicola
- P. Valerius Potitus Publicola
- Ser. Cornelius Maluginensis
- Lucius Menenius Lanatus
- C. Sulpicius Peticus
- L. Aemilius Mamercinus
- Cn. Sergius Fidenas Coxo
- Ti. Papirius Crassus
- L. Papirius Mugillanus
379 aC
- P. Manlius Capitolinus
- C. Manlius
- L. Iulius Iullus
- C. Sextilius
- M. Albinius
- L. Antistius
378 aC
- Sp. Furius
- Q. Servilius Fidenas
- Lucius Menenius Lanatus
- P. Cloelius Siculus
- M. Horatius
- L. Geganius Macerinus
377 aC
- L. Aemilius Mamercinus
- P. Valerius Potitus Publicola
- C. Veturius Crassus Cicurinus
- Ser. Sulpicius Praetextatus
- L. Quinctius Cincinnatus
- C. Quinctius Cincinnatus
376 aC
- L. Papirius Mugillanus
- Lucius Menenius Lanatus
- Ser. Cornelius Maluginensis
- Ser. Sulpicius Praetextatus
370 aC
- L. Furius Medullinus
- A. Manlius Capitolinus
- Ser. Sulpicius Praetextatus
- Ser. Cornelius Maluginensis
- P. Valerius Potitus Publicola
- C. Valerius Potitus
369 aC
- Q. Servilius Fidenas
- C. Veturius Crassus Cicurinus
- A. Cornelius Cossus
- M. Cornelius Maluginensis
- Q. Quinctius Cincinnatus
- M. Fabius Ambustus
368 aC
- T. Quinctius Cincinnatus Capitolinus
- Ser. Cornelius Maluginensis
- Ser. Sulpicius Praetextatus
- Sp. Servilius Structus
L. Papirius Crassus (III)- L. Veturius Crassus Cicurinus
367 aC
- A. Cornelius Cossus
- M. Cornelius Maluginensis
- M. Geganius Macerinus
- P. Manlius Capitolinus
- L. Veturius Crassus Cicurinus
- P. Valerius Potitus Publicola
Referències
↑ Forsythe, pgs. 234-235
↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita libri, IV, 12, 4
↑ 3,03,1 Forsythe, pg. 236
↑ 4,04,1 Forsythe, pg. 236
↑ Bringmann, Hans; Smyth, W. J. (trad.) A History of the Roman Republic (2007), pg. 15
↑ Forsythe, pg. 236-237
↑ Forsythe, pg. 237
↑ Forsythe, pg. 237
Bibliografia
- Forsythe, Gary A Critical History of Early Rome: From Prehistory to the First Punic War, University of California Press (2005)
