Jackson Pollock
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Paul Jackson Pollock 28 de gener de 1912 Cody, Estats Units |
| Mort | 11 d'agost de 1956(1956-08-11) (als 44 anys) Springs, Estats Units |
| Causa de mort | Accident de trànsit |
| Lloc d'enterrament | East Hampton (town), New York  |
| Nacionalitat | Estatunidenc |
| Formació professional | Art Students League of New York |
| Educació | Art Students League of New York Manual Arts High School |
| Activitat | |
| Ocupació | Pintor |
| Art | Pintura |
| Gènere artístic | Art abstracte |
| Moviment | Expressionisme abstracte |
| Professors | Thomas Hart Benton i Frederick Schwankovsky |
| Influències | Thomas Hart Benton, Pablo Picasso, Joan Miró[1][2][3] |
| Influències en | Helen Frankenthaler |
| Representat per | Artists Rights Society |
| Mecenes | Peggy Guggenheim |
| Participà en | |
| Data | Activitat |
documenta 2 | |
documenta 3 | |
| Obra | |
| Obres destacables | No. 5, 1948 Autumn Rhythm (Number 30) Blue Poles |
| Família | |
| Cònjuge | Lee Krasner (1945–1956) |
| Parella | Lee Krasner |
Signatura  | |
 | |
Tomba de Jackson Pollock al Green River Cemetery d'Springs
Estudi creatiu de Pollock a Springs, estat de Nova York
Paul Jackson Pollock (Cody, 28 de gener de 1912 - Springs, 11 d'agost de 1956) fou un artista estatunidenc, referent en el moviment de l'expressionisme abstracte i la pintura d'acció. Considerat un dels pintors més importants dels Estats Units al segle XX.
Contingut
1 Biografia
2 Obra
2.1 Obres rellevants
3 Referències
4 Enllaços externs
Biografia
Va néixer el 28 de gener de 1912 a Cody, Wyoming, i posteriorment, el 1929, es va mudar a Nova York, on va estudiar amb el pintor Thomas Hart Benton.
Pollock es va distanciar de l'art figuratiu i va desenvolupar tècniques com el splashing o el dripping, consistents a llançar pintura sobre la tela o deixar-la degotar al seu damunt (action painting), sense utilitzar dibuixos ni esbossos. A causa d'aquesta forma de pintar, Pollock va ser anomenat Jack the Dripper (joc de paraules amb Jack the Ripper o Jack l'Esbudellador, i Dripper o 'degotador', i que podríem traduir com 'Jack el Degotador').
De 1938 fins a 1942 va treballar per al Federal Art Project ('Projecte d'Art Federal'), i durant les dècades dels anys 1950 i 60 Pollock va rebre suport de la CIA per mitjà del Congress for Cultural Freedom (CCF, Congrés per a la Llibertat Cultural).
Es va casar amb Lee Krasner el 1945. De la seva curta vida, es diu que els sols anys destacables van ser aquells que va assolir controlar l'alcoholisme, és a dir, el període 1949-1950. Peggy Guggenheim va ser el seu mecenes, que li donava una mensualitat.
La carrera de Pollock es va veure sobtadament interrompuda quan va morir en un accident de cotxe el 1956.
Va ser l'objecte dels documentals Jackson Pollock (1987) i Jackson Pollock - Love & Death on Long Island (Jackson Pollock - Amor i Mort a Long Island) (1999) així com el biopic Pollock protagonitzat i dirigit per Ed Harris.
Un anterior documental de 10 minuts Jackson Pollock (1951) va ser dirigit per Hans Namuth i tenia música de Morton Feldman.
Obra
Va tenir una forta influència dels muralistes mexicans, l'art de Picasso i l'automatisme surrealista, cosa que el va dur a iniciar una pintura molt expressiva i gestual amb un rerefons expressionista, fins a arribar a la pura abstracció mitjançant el mètode del dripping. Joan Miró va afirmar que en la seva obra havia trobat «la llibertat que va poder prendre el pintor i fins on podia anar, molt més enllà dels seus límits. D'alguna manera, la nova pintura nord-americana em va alliberar».[4]
La seva pintura més famosa Jackson Pollock #5, de 1948, té el rècord de subhasta en vendre's per 140 milions de dòlars. (USD140.000.000), que li va treure el lloc a la pintura de Gustav Klimt Retrat d'Adele Bloch-Bauer I, venuda per 135 milions de dòlars.
Obres rellevants
- (1942) Male and Female -Philadelphia Museum of Art[5]
- (1942) Stenographic Figure -Museum of Modern Art[6]
- (1943) Mural[7]
- (1943) Moon-Woman Cuts the Circle[8]
- (1943) The She-Wolf -Museum of Modern Art[9]
- (1943) Blue (Moby Dick)- Ohara Museum of Art[10]
- (1945) Troubled Queen- Museum of Fine Arts, Boston
- (1946) Eyes in the Heat- Peggy Guggenheim Collection, Venècia[11]
- (1946) The Key- Art Institute of Chicago[12]
- (1946) The Tea Cup- Col·lecció Frieder Burda[13]
- (1946) Shimmering Substance, de The Sounds In The Grass[14]
- (1947) Full Fathom Five- Museum of Modern Art[15]
- (1947) Cathedral- [16]
- (1947) Enchanted Forest- Peggy Guggenheim Collection
- (1948) Painting
- (1948) Number 5(4ft x 8ft) Collection David Martínez
- (1948) Number 8
- (1948) Summertime: Number 9A- Tate Modern[17]
- (1949) Number 3
- (1949) Number 10 Museum of Fine Arts, Boston
- (1950) Number 1, 1950 (Lavender Mist)- National Gallery of Art[18]
- (1950) Autumn Rhythm (Number 30), 1950 Metropolitan Museum of Art
- (1950) Number 29, 1950- National Gallery of Canada[19]
- (1950) One: Number 31, 1950- Museum of Modern Art[20]
- (1950) No. 32-
- (1951) Number 7- National Gallery of Art
- (1952) Convergence- Albright-Knox Art Gallery[21]
- (1952) Blue Poles: No. 11, 1952- National Gallery of Australia
- (1953) Portrait and a Dream[22]
- (1953) Easter and the Totem[23]
- (1953) Ocean Greyness[24]
- (1953) The Deep
Referències
↑ Pepe Karmel, Kirk Varnedoe, Jackson Pollock, interviews, articles, and reviews consultat el 29 de desembre 2010. (anglès)
↑ CBS Sunday Morning consultat el 29 de desembre 2010. (anglès)
↑ Leonhard Emmerling, Jackson Pollock 1912-1956 consultat el 29 de desembre 2010. (anglès)
↑ Caballero, Oscar «Los tres "Azules" de Miró se exhiben desde ayer en el Centro Pompidou de París». La Vanguardia, 22-11-1984.
↑ «Enllaç». ibiblio.
↑ «Enllaç». ibiblio.
↑ Mural -University of Iowa Museum of Art
↑ «Enllaç».
↑ «Enllaç». ibiblio.
↑ «Enllaç». ibiblio.
↑ «Enllaç». ibiblio.
↑ «Enllaç». ibiblio.
↑ «Enllaç». ibiblio.
↑ Museum of Modern Art «Enllaç». ibiblio.
↑ «Enllaç». ibiblio.
↑ «Enllaç».
↑ «Enllaç».
↑ «Enllaç». ibiblio.
↑ «Enllaç».
↑ «Enllaç». Museum of Modern Art.
↑ «Enllaç». Albright-Knox Art Gallery.
↑ «Enllaç».
↑ The Museum of Modern Art «Enllaç». ibiblio.
↑ «Enllaç».
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jackson Pollock |
Exhibició de Pollock al web del Moma.
Exhibició de Pollock al web del Guggenheim NY.
Pel·lícula.
Pollock-Krasner House and Study Center.
Pollock-Krasner.
Art Gallery - Jackson Pollock.
