Johannes Ciconia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Johannes Ciconia 1370 (Gregorià) Lieja |
| Mort | 1412 (41/42 anys) Pàdua |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
 | |
Johannes Ciconia o Iohannes Ciconia (Lieja, Bèlgica, c. 1370 – Pàdua, Itàlia, entre el 10 de juny i el 12 de juliol de 1412), fou un compositor i teòric de la música belga de finals de l'edat mitjana que treballà la major part de la seva vida a Itàlia.[1][2][3]
Fou clergue d'Avinyó el 1350, es formà musicalment amb contacte amb el gran renaixement de l'ars nova francesa de Guillaume de Machaut, de Vitry i Johannes de Muris. De 1358 a 1367 restà Itàlia al servei del cardenal Albornoz en la seva segona expedició a Itàlia com a legat pontifici. En aquest període va poder conèixer directament la vida musical de Pàdua, Verona i Milà, i el nou estil de Jacopo da Bologna, Giovanni da Milano i Francesco Landini.
Després de la mort del cardenal Albornoz, no es tenen més notícies de Ciconia fins al 1372, en que se'l torna a trobar a Lieja. El 1403 tornà a Pàdua, on visqué, fins a la seva mort, dels oficis de cantor, musicus i mansionarius de la catedral.
Referències
↑ Kleinhenz, Christopher. Routledge Revivals: Medieval Italy (2004): An Encyclopedia, 5 de juliol de 2017, p. 936–938. ISBN 978-1-351-66445-5.
↑ Steib, Murray. Reader's Guide to Music: History, Theory and Criticism. Routledge, 2 de desembre de 2013, p. 156. ISBN 978-1-135-94262-5.
↑ Kibler, William W. . Taylor & Francis, 5 de juliol de 2017, p. 225. ISBN 978-1-351-66566-7.
Bibliografia
- Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 249. (ISBN 84-7291-226-4)
