Oficina
Una típica oficina nord-americana
Una oficina és un lloc destinat a la feina administrativa.[1] Per extensió s'aplica també a dascun dels organismes centrals creats per a l’aplicació i el funcionament d’una convenció signada per diferents estats i que s’anomenen ‘‘oficines internacionals’’ «com les de correus, telègrafs, pesos i mesures, protecció de la propietat industrial, educació, etc.»[2] Existeixen moltes formes de distribuir l'espai en una oficina segons la funció i el nombre de persones ocupades en el mateix espai. En un extrem cada treballador té el seu propi lloc, en l'altre una multitud de persones treballen en el mateix espai.
Contingut
1 Història
2 Edificis d'oficines
3 Referències
4 Vegeu també
Història
La paraula prové del llatí officina que significa taller, fàbrica.[3] Roma es pot considerar la primera societat que, principalment a causa del paper de la llei, va desenvolupar una burocràcia relativament elaborada que necessitava oficines.
Les oficines en l'antiguitat clàssica eren sovint part d'un palau complex o d'un temple. Hi havia generalment una cambra on els pergamins eren conservats i els escribes treballaven. Els textos antics que esmenten el treball dels escribans fan referència a l'existència d'oficines administratives. Aquestes cambres sovint són anomenades biblioteques amb el sentit de lloc on es conserven documents. De fet eren veritables oficines atès que els pergamins van ser utilitzats per a registrar expedients i altres documents com tractats i decrets.
La cancelleria medieval era l'oficina on la majoria dels documents del govern van ser escrits i on les lleis i els decrets van ser copiats i conservats. Les cambres de la cancelleria tenien sovint parets repletes de casellers, construïts per albergar el pergamí enrotllat per a una ràpida lectura, un precursor al prestatge del llibre. La introducció de la impressió durant el Renaixement no va canviar molt aquestes primerenques oficines governamentals.
El complex d'oficis Viladecans Business Park a Viladecans
Seu administrativa del diari El Punt Avui a Girona
Les il·lustracions preindustrials ens mostren les persones en les seves oficines privades, on manegen expedients guardats en llibres o escriuen en pergamins. Totes les classes d'escriptures semblaven estar entrellaçades en aquestes oficines. Abans de la invenció la premsa, no hi havia gaire diferències entre l'oficina privada i la biblioteca atès que els llibres eren llegits o escrits al mateix escriptori, juntament amb els comptes generals comptables i les cartes personals.
En l'actualitat, a causa dels canvis en els models de treball, han sorgit noves formes d'oficina sobretot relacionades amb el teletreball i el cotreball.
Edificis d'oficines
Un edifici d'oficines és una forma d'edifici comercial que conté espais dissenyats principalment per a feines administratives. L'èquip d'una oficina contemeporània compren generalment aigua, electricitat, il·luminació, banys, Central telefònica, connexions òptiques, aparcament, sales de reunió, xarxa internet i intranet. Segons les circumstàncies, companyies instal·len en un complex d'oficis, sovint amb noms anglesos com Business Park o Business Centre. Companyies més grans tenen el seu propi edifici, que serveix també com a emblema i símbol de prestigi.
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oficina  |
↑ «Oficina». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «oficina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Fred Muller & E.H. Renkema, «Officina», Beknopt Latijns-Nederlands Woordenboek, Groningen, J.B. Wolters, 1958, pàgina 690 (en català: Diccionari concis Llatí-Neerlandès)
Vegeu també
- Moble d'oficina
