Ngtjyty

Alpens
escut d'Alpens
Plaça Joan Prat Roca d'Alpens
Localització
42° 07′ 14″ N, 2° 06′ 08″ E / 42.120555555556°N,2.1022222222222°E / 42.120555555556; 2.1022222222222
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Catalunya Central
Comarca	Osona
Entitats de població	1
Població
Total	273 (2018)
• Densitat	19,78 hab/km²
Llar	10 (1553)
Gentilici	Alpensí, alpensina
Geografia
Superfície	13,8 km²
Altitud	855 m
Limita amb	Borredà Sant Agustí de Lluçanès Sora les Llosses Lluçà
Organització política
• Alcalde	Montserrat Barniol Carcasona
Identificador descriptiu
Codi postal	08587
Zona horària	UTC+01:00
Codi de municipi INE	08004
Codi territorial IDESCAT	080044
Altres
Lloc web	Lloc web oficial

Alpens és un municipi de la comarca d'Osona. És el terme més septentrional del Lluçanès, és punt d'unió entre les comarques d'Osona, el Berguedà i el Ripollès. S'hi troben les capçaleres de les rieres de Lluçanès, Gavarresa i de Sora, i és travessat de sud-est a nord-oest per la carretera de Berga a Sant Quirze de Besora. El territori, de 13,82 km², és muntanyós, limitat al nord-oest per la serra que va de Puig Cornador (1.212 m alt) a Santa Margarida de Vinyoles (1.125 m alt), que el separa del Ripollès. El poble és a 855 m alt.

El nom

El nom (escrit en antics documents Pinnos, Pintos i Pens) sembla derivar de penna o penya, concretament de la roca de Pena, propera a la població. Tot el terme pertanyia a la demarcació del castell de la Guàrdia de Ripoll, prop del santuari de Santa Margarida de Vinyoles (dins el terme de Les Llosses, i era format per les parròquies de Santa Maria d'Alpens i de Sant Pere de Serrallonga (avui sufragània d'Alpens). La notícia més antiga és del 1074, any en què el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a Sancta Maria de Pintos. El monestir, ja de bon principi el senyor alodial més important del terme, n'esdevingué senyor total quan l'abat Ramon de Savarrés adquirí el 1363 la jurisdicció de tot el terme del castell de la Guàrdia (amb les seves nou parròquies), que fou cedit com a dotació del monjo cellerer de Ripoll.

El poble

El poble d'Alpens començà a ser ben conegut a la fi del segle XVI, gràcies a l'arxiu parroquial (conservat a l'Arxiu Diocesà de Vic); tenia aleshores 15 famílies, i s'inicià una notable creixença, que portà fins al 1788. als segles XVII i XVIII adquirí l'actual traçat de carrerons estrets amb cases de pedra de bonics portals i finestres amb llindes amb les dates d'edificació i els noms dels constructors. És remarcable l'harmoniosa plaça allargada, amb edificis de pedra uniformes, que ha sofert desencertades renovacions. La causa principal del creixement fou la indústria menestral de la parairia; abans del 1638 ja tenia una confraria gremial de paraires i teixidors, sota el patronatge de Sant Cristòfol, amb altar propi a l'església parroquial. El 1765 hi havia 10 fabricants de llana i 15 telers, que donaven feina a 20 paraires, 15 teixidors, 8 aprenents, 62 dones, dedicades a filar, i 18 nens, dedicats a fer rodets. En època moderna havia tingut una fàbrica de teixits de cotó, amb 100 telers, que tancà el 1967. Una moderna indústria tèxtil del grup Sativel (1973) ocupà una gran part de la població, sobretot el sector femení durant uns anys.

Les esglésies

L'església parroquial de Santa Maria és un edifici barroc-neoclàssic, molt modificat. Reedificada des del 1708, cremada durant la Primera Guerra Carlina (1833-40) i restaurada en 1840-45, guarda l'altar major i algun altar lateral del segle XVI, d'escàs valor; la capella Fonda o del Santíssim és del 1846. El campanar (segles XV-XVI) fou renovat a la part superior o balustrada el segle XVIII.

La capella romànica de Sant Pau de Colomer (abans Sant Pau de Terrades), coneguda des de 1190 dins la demarcació de l'antiga vila rural de Terrades, avui totalment desconeguda i reemplaçada pel gran mas del Colomer, és un edifici molt transformat (1757, 1887, 1947) que conserva integra la nau i l'absis romànics del segle XII; l'absis fou decorat el 1947 amb pintures de Pau Macià. Entre les importants masies del terme cal destacar el mas del Graell (amb la capella de Sant Joan, feta el 1717), l'esmentat mas del Colomer (transformat en casa residencial), els masos dels Plans, Pallarès, Petge, la Llena, Cardanyons, Serrallonga i Comià, supervivents de masos anteriors al segle XIV, molts dels quals amb grans casals renovats el segle XVIII. Resten escasses ruïnes, no lluny del mas Pedresnegres, d'un casal o fortalesa anomenat Freixenet, conegut des del 1109 amb el cavaller Bernat, els senyors del qual foren castlans de Sora i d'Orís, llinatge que s'extingí el segle XV.

Història

Davant la casa núm. 2 del carrer del Graell va morir, el 9 de juliol de 1873, el brigadier Cabrinetty fill de la Ciutat de Palma, en un enfrontament entre les tropes governamentals que comandava i les carlines del general Savalls. Sembla que morí d'un tret al clatell disparat des del campanar; però, per la indisciplina que hi havia en les tropes republicanes, corregué la notícia que havia estat mort pels seus mateixos soldats. Els carlins guanyaren, així, l'anomenada Acció d'Alpens, i el pretendent Carles de Borbó féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens.

Demografia

Vegeu també

• Serra dels Hespitalets


• Roc d'en Selles


• Sant Pere de Serrallonga

Bibliografia

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Grup Fundació Catalana S. A. Volum. I, pàgs. 285-87 (ISBN 84-85194-15-2)

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alpens

• Pàgina web de l'Ajuntament


• Informació de la Generalitat de Catalunya


• Informació de la Diputació de Barcelona


• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya


• Información útil de Alpens