Territoris Palestins






































































Infotaula de geografia políticaTerritoris Palestins

الأراضي الفلسطينية (ar)










Bandera de Territoris Palestins
bandera de Palestina

Gaza City.JPG
Ciutat de Gaza el 2007




Localització







Palestinian territories (orthographic projection).svg

31° 53′ 00″ N, 35° 12′ 00″ E / 31.883333333333°N,35.2°E / 31.883333333333; 35.2

Territori reivindicat per
Israel i Estat de Palestina

Conté la localitat

Població
Total
4.550.000
• Densitat
731,51 hab/km²
Idioma oficial
àrab i hebreu
Geografia
Superfície
6.220 km²
Limita amb
Israel
Economia
Índex de Desenvolupament Humà
0,645

dinar jordà (JOD)
Identificador descriptiu
Domini de primer nivell
.ps
Prefix telefònic
+970
Altres



Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata



Situació de Palestina





Franja de Gaza





Cisjordània


Els territoris palestins, també anomenats per metonímia Palestina, són una entitat preestatal situada a l'Orient Mitjà, entre la mar Mediterrània i el riu Jordà. No formen un estat amb sobirania plena, ja que es troben sota l'ocupació militar israeliana; tanmateix, l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), que exerceix un govern parcial sobre els territoris, és reconeguda per alguns estats àrabs com a govern legítim. Els governs occidentals i les Nacions Unides, en canvi, només la reconeixen parcialment.




Contingut






  • 1 Geografia


  • 2 Població


  • 3 Economia i infraestructura viària


  • 4 Història


    • 4.1 El camí cap al reconeixement




  • 5 Política


  • 6 Bibliografia


  • 7 Vegeu també


  • 8 Enllaços externs





Geografia


Els territoris palestins estan formats per Cisjordània (incloent-hi Jerusalem Est) i per la Franja de Gaza. Tenen frontera, a més d'amb Israel, amb Jordània i Egipte. Als territoris, hi ha diverses regions i zones que gaudeixen de diferents graus d'autonomia (Territoris Autònoms Palestins) i les fronteres estan sota control israelià.


La capital oficial dels territoris és Ramal·lah, tot i que els palestins reclamen que ho sigui Jerusalem Est. El president de l'ANP, Iàssir Arafat, va governar els territoris des de la seu de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina a Ramal·lah.



Població


Tradicionalment, la població dels territoris és formada sobretot per palestins àrabs, tot i que hi ha minories de samaritans, cristians i jueus ortodoxos que rebutgen l'estat d'Israel per motius religiosos i polítics. A més a més, en aquesta regió hi ha molts assentaments israelians.



Economia i infraestructura viària


Tant el desenvolupament de l'economia com el de la xarxa viària de les zones amb més autonomia depenen fortament del fet que aquestes zones són enclavaments aïllats. A la Franja de Gaza hi ha un aeroport i un port. Les comunicacions entre els diferents enclavaments es duen a terme mitjançant carreteres que, sovint, són interrompudes o fins i tot tallades pels controls de les forces de seguretat israelianes.


Moltes organitzacions palestines donen suport a la dissolució de la unió fronterera i monetària amb Israel, malgrat que tindria conseqüències catastròfiques per a l'economia de Gaza i de Cisjordània. Per això, l'ANP la rebutja, malgrat que el control de les fronteres exteriors hagin de quedar sota control israelià.


Els darrers deu anys, la UE ha sigut la major font de finançament de l'ANP, amb 2.000 milions d'euros. Tanmateix, una part d'aquests diners van acabar en mans de la família d'Arafat.



Història


Article principal: Història dels Territoris Palestins

Els territoris palestins es trobaven originàriament al territori del Mandat britànic de Palestina. El 1948, després de la Guerra araboisraeliana, Cisjordània quedà en mans de Jordània i la Franja de Gaza en mans d'Egipte. Després de la Guerra dels Sis Dies del 1967, tots dos territoris van ser ocupats per l'exèrcit israelià.



El camí cap al reconeixement




Mapa dels territoris palestins


Els palestins no disposen de facto d'una sobirania real. Encara els falten, en part, algunes estructures d'estat o no estan completament desenvolupades (per exemple, no disposen d'exèrcit). Els territoris palestins estan controlats majoritàriament per l'exèrcit israelià. Malgrat que existeixen organismes policials i de seguretat, no estan dotats dels recursos adequats ni tenen la formació adequada. Durant la Segona Intifada, Israel els retirà la major part de l'armament, ja que alguns membres d'aquestes forces havien participat en les accions violentes. Una altra de les causes de la ineficiència d'aquests cossos és que Iàssir Arafat va haver de situar molts familiars i amics en els òrgans de control per tal que tots quedessin sota el seu control personal. En aquest sentit, Mahmud Abbas ha introduït reformes per aconseguir unes estructures més eficients.


L'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), i no l'ANP, té des del 1974 l'estatus d'observador a les Nacions Unides (Acord de l'Assemblea General 3237). Des de juliol del 1998, els representants palestins tenen el dret de participar en els debats de l'ONU.


Palestina és un dels estats fundadors de l'Organització de la Conferència Islàmica i hi és reconegut com a membre de ple dret. Palestina també és membre de la Lliga Àrab.


Iàssir Arafat proclamà l'estat palestí el 14 de novembre del 1988 a Alger, que fou reconegut per uns cent països, entre els quals tots els del bloc comunista i els estats no alineats.


Amb els acords d'Oslo els palestins van aconseguir l'estatut d'autonomia actual, que hauria de precedir la creació d'un estat palestí viable. Quines zones de Cisjordània haurien, a més de les que ja actualment gaudeixen d'autonomia, pertànyer a aquest futur estat és una de les qüestions principals del conflicte araboisraelià. Els àrabs voldrien incloure-hi tota Cisjordània, incloent-hi Jerusalem Est, mentre que la majoria de dirigents israelians pretenen mantenir la majoria, si no totes, de les colònies il·legals.



Política




Mur il·legal de "seguretat" que separarà Israel de Palestina


La política dels territoris autònoms es basa en l'objectiu de construir un estat independent i propi per als palestins. Els diferents grups palestins reclamen diverses opcions quant als territoris que haurien d'integrar el futur estat; l'OAP espera formar-lo amb la Franja de Gaza i Cisjordània, mentre que Hamàs exigeix recuperar el territori complet d'Israel.


El 26 de gener del 2006, Hamàs, una agrupació considerada per la majoria d'estats occidentals (EUA i UE inclosos) com a organització terrorista i no com a partit polític, obtingué la majoria absoluta en les primeres eleccions legislatives de la història de Cisjordània. Diversos governs del món han decidit que hi col·laboraran si Hamàs renuncia a la violència. Després que Hamàs formés govern, els EUA han exigit que els tornin els ajuts al desenvolupament; i Israel ha tallat tota l'ajuda econòmica als territoris ocupats, exceptuant els imprescindibles per a la sanitat i l'abastiment d'energia elèctrica. La UE es mostra escèptica respecte al govern de Hamàs, però de moment ha enviat 121 milions d'euros per evitar el col·lapse econòmic de l'administració palestina. En general, es demana que Hamàs reconegui l'estat d'Israel, rebutgi les accions violentes i accepti un procés de pau. La cúpula de Hamàs, fins ara, ho ha rebutjat taxativament.


A mitjans de juny del 2007, les tropes armades de Hamàs a la Franja de Gaza derrotaren les de l'OAP i les foragitaren de la Franja.
El president Mahmud Abbàs declarà Hamàs com a partit il·legal en tot el territori de l'ANP i formà un nou govern, excloent-hi els membres del Hamàs. Aquest nou govern ha estat reconegut per la comunitat internacional i ha permès que el govern israelià li traspassés els diners que li corresponien.



Bibliografia



  • Robert Fisk: La gran guerra por la civilización. Destino: Madrid, 2006. ISBN 84-233-3787-1

  • Joan B. Culla: La tierra más disputada: el sionismo, Israel y el conflicto de Palestina. Madrid: Alianza, 2005. ISBN 84-206-4728-4

  • Ilan Pappé: Historia de la Palestina moderna. Un territorio, dos pueblos. Madrid: Akal, 2007. ISBN 84-460-2255-9

  • CHOMSKY, Noam: Offene Wunde Nahost. 2003. ISBN.

  • KRÄMER, Gurdrun: Geschichte Palästinas. Verlag C.H.Beck, 2002. ISBN.

  • PAPPE, Ilan: A History of Modern Palestine. One Land, Two Peoples. Cambridge University Press, 2004. ISBN.



Vegeu també




  • Història dels territoris palestins.


  • Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza.


  • Eleccions legislatives palestines de 2006.


  • B'Tselem.



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Territoris Palestins Modifica l'enllaç a Wikidata



  • Pàgina oficial de la Comunitat Palestina de Catalunya.


  • Política, història i llengua de Palestina a Món Divers.


  • Estadístiques per Gaza del CIA World Factbook.


  • Estadístiques per Cisjordània del CIA World Factbook.


  • Centre de documentació digital sobre Palestina i Israel, dirigit per estudiants i professors de la Campanya de Solidaritat amb Palestina de Cork. Inclou mapes, vídeos, articles, programes de ràdio i televisió, llibres i una cronologia sobre el conflicte.


  • Recursos pedagògics sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Recopilat per l'associació Edualter.






Coord.: 31° 53′ N, 35° 12′ E / 31.883°N,35.200°E / 31.883; 35.200







Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka