Ngtjyty

Philippe de Vitry

Biografia
Naixement	1291 París
Mort	1361 Meaux, França
Bisbe
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	Compositor, sacerdot, teòric de la música i escriptor
Moviment	Música clàssica
Estil	Medieval
Trajectòria
1315 Els seus motets comencen a tenir èxit 1320 Publicació del recopilatori de teories musicals Ars nova 1331 Acompanya al duc de Bourbon a Londres 1342 Compon el motet Petre clemens 1351 Ordenat bisbe de Meaux

Philippe de Vitry (París, 31 d'octubre de 1291 - Meaux, 9 de juny de 1361) va ser un dels principals intel·lectuals francesos de la seva època: compositor, teòric musical, cantant, poeta, filòsof i bisbe. Se'l considera com un dels principals teòrics de l'ars nova, així com un compositor de gran talent, innovador i influent. Va viatjar molt i sovint s'implicà en les relacions internacionals. Els seus motets van tenir una gran divulgació i un èxit aclaparador, així com la seva poesia.

Biografia

Nascut a París el 31 d'octubre de 1291, es coneixen pocs detalls de la seva vida. Es creu que podria haver estudiat a la Universitat de París, ja que en alguns documents se l'anomena Magister. Més tard, va ostentar càrrecs de secretari i conseller en les corts de Carles IV, Felip VI i Joan II. Potser ajudat per aquestes connexions, va obtenir diverses canongies, incloent les de Clermont, Beauvais, i París i va servir durant un temps en el seguici de l'antipapa a Avinyó.

També va ser diplomàtic i soldat i se sap que va estar en el d'Aiguillon. El 1351 va arribar a ser bisbe de Meaux, a l'est de París. Com es movia en els cercles polítics i artístics més importants, va conèixer moltes figures destacades de la seva època, com Petrarca, i al famós matemàtic i teòric musical Nicole Oresme. Finalment va morir el 9 de juny de 1361 a Meaux.

Obra

Philippe de Vitry destaca en la història de la música per haver escrit un tractat musical, Ars Nova, que va donar nom a un període de la música medieval, l'ars nova. Les seves obres mostren innovacions en la notació, principalment en la part mensural i en el ritme, que van fer possible la creació d'obres musicals complexes en les dècades successives i que culminaria en l'ars subtilior. Freqüentment també se li atribueix el desenvolupament del concepte d'isorítmia.

Encara que va escriure cançons i motets, només han arribat fins a nosaltres alguns dels motets. Cada un d'ells és completament únic, explorant una sola idea estructural.

A continuació se citen algunes de les obres que han arribat fins als nostres dies. Cal tenir en compte que algunes d'elles són atribuïdes i que només es té la total certesa de la seva autoria en unes quantes:

Motets a 3 veus

• Colla jugo subdere; Bona condit; Libera me


• Cum statua Nabucodonosor; Hugo, Hugo, princeps invidie; Magister invidie


• Douce playsence; Garison selon nature; Neuma quinti toni


• Firmissime fidem; Adesto, sancta trinitas; Alleluya, Benedictus


• Floret cum vana gloria - Florens vigor - Neuma quinti toni


• Petre Clemens tam re quam nomine; Lugentium siccentur occuli


• Tribum que non abhorruit; Quoniam secta latronum; Merito hec patimur


• Tuba sacre fidei; In arboris; Virgo sum


• Aman novi probatur; Heu, Fortuna subdola; Heu me, tristis est


• Dantur officia; Quid scire proderit nova et vetera


• Orbis orbatus; Vos pastores adulteri; Fur non venit

Motets a 4 veus

• Vos quid admiramini; Gratissima virginis species; Gaude, gloriosa


• Impudenter circumivi; Virtutibus laudabilis; Alma redemptoris

Intabulacions

• 
  Adius (2 veus)


• Tribum quem non abhorruit

Discografia

• 1988 - Philippe de Vitry: Motets and Chansons. Sequentia. Deutsche Harmonia Mundi 77095. Dades a medieval.org - (anglès)
  


• 1990 - Philippe de Vitry and the Ars Nova. Orlando Consort. Amon Ra 49. Deutsche Harmonia Mundi 77095. Dades a medieval.org - (anglès)
  


• 1988 - Philippe de Vitry: Motets and Chansons. Sequentia. Deutsche Harmonia Mundi 77095. (Informació a Medieval.org) (anglès)
  


• 1990 - Philippe de Vitry and the Ars Nova. Orlando Consort. Amon Ra 49. Deutsche Harmonia Mundi 77095. (Informació a Medieval.org) (anglès)
  

Bibliografia

• Margaret Bent; Andrew Wathey: Article "Philippe de Vitry", a Grove Music Online. (anglès)
  


• F. Alberto Gallo: Historia de la Música, 3 - El Medioevo (2a parte). 1987, Madrid, Ed. Turner. ISBN 84-7506-203-2. (castellà)
  


• Richard H. Hoppin: La Música medieval. 2000 (or. 1978), Madrid. Ed. Akal. ISBN 84-7600-683-7. (castellà)
  


• Daniel Leach-Wilkinson: "The Emergence of Ars Nova," The Journal of Musicology 13 (1995): 285-317. (anglès)
  


• Ernest H. Sanders, "Philippe de Vitry", in The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2 (anglès)
  


• Andrew Wathey, "The Motets of Philippe de Vitry and the Fourteenth-Century Renaissance," Early Music History 12 (1993): 119-150. (anglès)
  


• "Philippe de Vitry", a Medieval Music Database (anglès)
  


• Juan Carlos Asencio Palacios: Article "Philippe de Vitry: Entre la razón y la erudición", Goldberg. (castellà)
  


• Todd McComb: Article a Goldberg (anglès)
  

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Philippe de Vitry

• 
  Biografia a Classical.net (anglès)
  


• 
  Biograpfia (anglès)
  


• 
  Arlima (Archives de littérature du Moyen Âge). Bibliografia completa de seves obres (manuscrits, edicions, estudis) (francès)