Tranç

Multi tool use
Tranç[1] (en francès Trans-en-Provence) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Demografia
Evolució demogràfica
1962 |
1968 |
1975 |
1982 |
1990 |
1999 |
2007
|
1.290 |
1.530 |
2.339 |
3.156 |
4.003 |
4.780 |
5.388
|
Des de 1962 : Població sense dobles comptes
|
Administració
Llista d'alcaldes
Període |
Identitat |
Partit
|
2008- |
Jacques Lecointe |
|
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tranç 
|
↑ Forma adoptada per la viquipèdia occitana
 Municipis del Var
|
lei Adrets • Aiguina • los Arcs • Artiga • Artinhòsc • Bandòu • Banhòus • Bargema • Barjamon • Barjòus • la Bastida • lo Baucet • Bauduen • Beça • Bèudiran • Beujanciá • Bòrmas • Bras • Brenon • Brinhòla • Brua e Auriac • Cabassa • la Cadiera de Provença • Calars • Calian • Camps • lo Canet dau Luc • Carcers • Carnolas • Carqueirana • lo Castelet • Castèudoble • Castèuverd • Castèuvièlh • Cavalaira • la Cèla • Celhan • lo Clavièr • Cogolin • Colobrièras • Combs • Correnç • Cotinhac • la Crau • la Crotz de Gassin • Cuer • Draguinhan • Empús • Entrecastèus • Esparron • Evinòs • Faiença • la Farleta • Figanieras • Flaçan • Flaiòsc • Forncauquieret • Fòrs e Amfós • Frejús • la Gàrdia de Grimaud • la Gàrdia de Tolon • Gareud • Gassin • Ginacèrvias • Gonfaron • Grimaud • Ieras • lo Lavandor • la Lònda • Lòrgas • lo Luc • lei Maions • la Martra • Masaugas • Meunas • Moissac • la Mòla • Montauron • Montferrat • Montfòrt • Montmejan • Monts • la Mòta • lo Mueg • Nanç • Neulas • Olieras • Oliolas • Pèirafuec • Pinhan • lo Plan d'Aups • lo Plan de la Tor • lo Pònt de Soliers • Pontevés • Porcièu • Porrièras • lo Pradet • lo Puget de Cuer • lo Puget de Frejús • lo Raiòu Canadèu • Ramatuela • Regussa • lo Revèst • Rians • Ribós • la Ròca d'Esclapon • Ròcabruna • la Ròcabrussana • Ròcbaron • Rotgiers • Salernas • Saleta • la Sanha • Sant Antonin • Sant Ceri de Mar • Sant Jacariá • Sant Julian lo Montanhier • Sant Maissimin • Sant Mandrier • Sant Martin • Sant Nari • Sant Pau • Sant Pèire de Bagarri • Sant Rafèu • Sant Tropetz • Santa Anastasia • Santa Maxima • Selhon • Sieisforns de Mar • Silan • Sinha • Soliers • Taneron • Taradeu • Tavernas • Tocàs • Tolon • lo Toronet • Torretas • Tortor • Torvas • Tranç • Trigança • la Valeta • Varatges • la Vau de Brinhòla • la Verdièra • Verinhon • Vidauban • Vilacròsa • Vinon • Vins de Brinhòla • Zaups
|
Llista de municipis del Var |
Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNF: cb15277968f
GND: 4806353-8
LCCN: n85087836
VIAF: 153667614
|
hHEEc1dLHLV6PmI5L0ve XW,mcwx2
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...