5 de gener de 1940 (1940-01-05) (79 anys) Barcelona
Diputat al Parlament de Catalunya
10 de juny de 1988 – 21 de gener de 1992
← -
- →
3 de novembre de 1995 – 24 d'agost de 1999
← -
- →
Activitat
Ocupació
Escriptor
Partit polític
Iniciativa per Catalunya
Ignasi Riera i Gassiot (Barcelona, 5 de gener de 1940) és un polític i escriptor català, nebot de Joan Oliver.
Contingut
1Biografia
2Obres
2.1Narrativa
2.2Novel·la
2.3Poesia
2.4Biografies
2.5Assaigs
2.6Descripció i viatges
3Enllaços externs
Biografia
Estudià filosofia i teologia Fou professor a l'Escola Tècnica Professional del Clot. Ha estat regidor de Cultura de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat (1979-1994) pel PSUC, ciutat on residí molts anys, i fou diputat al Parlament català per Iniciativa per Catalunya (IC) el 1988-1992 i 1995-1999. La seva figura, políticament parlant, s'ha mantingut sempre fidel als plantejaments d'esquerra. Avui dia col·labora en diversos diaris i revistes, i és també conferenciant i tertulià radiofònic. Ha col·laborat a les publicacions Serra d'Or, El País, El Temps, Nous Horitzons, Taula de Canvi i El Punt i és membre de l'AELC, de la qual fou secretari general del 1983 al 1991.
Com a escriptor ha aportat més de trenta obres tant literàries com d'assaig. El 1984 li varen donar el premi Ramon Llull per a la seva novel·la El rellotge del pont d'Esplugues, com ja havia rebut el 1980 el Premi Andròmina de narrativa per Honorable míster R. Ha traduït al català les obres del pedagog Celestin Freinet. Des del 2003 viu a Madrid.
Obres
Narrativa
Pàries, sindicalistes, demagogs (1986)
La pobra Norma Litz i altres contes (1988)
Bla, bla, bla..., Premi Pere Quart d'humor i sàtira (1989)
Un diputat per no res (1994)
Natàlia i altres contes (1995)
Els contes de la ràdio (1996)
La revolta dels avis (2005)
La infelicitat. Un estat de plenitud (2006)
Les set vides del gat Giovanni (2006)
Novel·la
Honorable Mr. R. (1980)
No arrenqueu els geranis (1984)
El rellotge del pont d'Esplugues (1984)
Esposa al forn amb cebes (1986)
El pacte de Formentera (1987)
Poesia
Poemes d'amor i d'estalvi (1989)
Biografies
Candel, Paco o Francesc (1988)
Joan Oliver / Pere Quart: l'inventor de jocs (2000)
Jordi Pujol : llums i ombres (2001)
Lluís Llach (2002)
Assaigs
El meu oncle Pere Quart (1992)
Un patriota exemplar (1997)
Els catalans de Franco (1998)
Un català a Madrid (2004)
Memòries d'un nen golut (2006)
Descripció i viatges
Viatgers de Barcelona (2000)
Enllaços externs
«Ignasi Riera i Gassiot». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Entrevista a Ignasi Riera i Gassiot per al Projecte Lletres i Memòria, des de Memoro - El Banc de la Memòria
Premis i fites
Precedit per: Josep Lozano i Lerma Crim de Germania
Premi Andròmina de narrativa 1980
Succeït per: Rafael Ventura Melià Àmbit perdurable
Premis Ramon Llull de novel·la
1981: Joan Perucho · 1982: Ramon Folch · 1983: Pere Gimferrer · 1984: Ignasi Riera · 1985: Miquel Ferrà · 1986: Olga Xirinacs · 1987: Valentí Puig · 1988: Pau Faner · 1989: Carme Riera · 1990: Sebastià Serrano · 1991: Lluís Romero · 1992: Terenci Moix · 1993: Jaume Fuster · 1994: Nèstor Luján · 1995: Albert Manent · 1996: Josep M. Ballarín · 1997: Joan Corbella · 1998: Joan Barril · 1999: Maria de la Pau Janer · 2000: Maria Mercè Roca · 2001: Baltasar Porcel · 2002: Màrius Carol · 2003: Gemma Lienas · 2004: Alfred Bosch · 2005: Lluís-Anton Baulenas · 2006: Màrius Serra · 2007: Gabriel Janer · 2008: Najat El Hachmi · 2009: Carles Casajuana · 2010: Vicenç Villatoro · 2011: Núria Amat · 2012: Imma Monsó · 2013: Sílvia Soler · 2014: Care Santos · 2015: Xavier Bosch · 2016: Víctor Amela · 2017: Pilar Rahola · 2018: Martí Gironell · 2019: Rafael Nadal
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...