Fronteres el 1057. En verd, l'Emirat de Saraqusta En ocre, el Regne d'Aragó En marró fosc, el Regne de Navarra En blau, el comtat d'Urgell En carbassa, la Corona de Castella En groc, el Regne de França En marró clar, Sahla (Emirat d'Albarrasí)
El setge de Montsó fou una de les batalles de la Reconquesta.
Contingut
1Antecedents
2El setge
3Conseqüències
4Referències
Antecedents
Després de la derrota a la batalla de Graus la primavera de 1063 en la qual va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va continuar amb els atacs a la Taifa de Saragossa per eixamplar els seus dominis. La ciutat de Barbastre fou conquerida el 1064 amb l'ajut normand i d'Ermengol III d'Urgell, a qui va concedir la ciutat. Dos anys més tard, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla, Ermengol III va morir.
El setge
La ciutat va caure el 24 de juny de 1089 a mans de Pere de Ribagorça.[1]
Conseqüències
Pere de Ribagorça es va establir a Montsó, com a rei de Montsó en 1092, per consolidar les fronteres del seu territori.[2]
Referències
↑Cingolani, Stefano Maria. Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó. Universitat de València, 2011, p. 113. ISBN 8437087163.
↑Boix Pociello, Jordi C. De Roda a Lleida: la fi d'un somni heroic. IEBC, 1998, p. 73. ISBN 8487861288.
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Regne d'Aragó 
Emirat de Saraqusta 
