Sant Vicenç de Castellar del Riu
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | església | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 1.230 msnm[1] | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Vegueria | Catalunya Central | |||
| Comarca | Berguedà | |||
| Municipi | Castellar del Riu | |||
| Localització | Sota el Mas del Riu de Castellar. Castellar del Riu (Berguedà) | |||
| ||||
| IPA | ||||
| Identificador | IPAC: 3203 | |||
 | ||||
Sant Vicenç de Castellar del Riu[2] és una església de Castellar del Riu (Berguedà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Contingut
1 Situació
2 Descripció
3 Història
4 Referències
Situació
Es troba al sector central del terme municipal, a la caseria de Castellar del Riu que cedí el nom al municipi. S'aixeca a la dreta del torrent dels Porxos, uns cinquanta metres per sota de la masia del Riu. Està amagada dins d'un espès bosc mixt a llevant d'un prat. Les capçades dels arbres arriben a tapar el campanar de l'església.
S'hi accedeix des de la carretera BV-4243 (de Berga als Rasos de Peguera). Al km. 4,9 (42° 06′ 38″ N, 1° 47′ 28″ E / 42.110486°N,1.791186°E / 42.110486; 1.791186), després del trencall d'Espinalbet, es pren la pista asfaltada de l'esquerra, senyalitzada direcció "Castellar del Riu". Al cap d'1,8 km. es deixa l'asfalt i s'agafa la pista de la dreta també senyalitzada "Castellar del Riu". Recorreguts 300 metres i deixat el trencall de Can Rebeu, es troba el pas barrat. Caldrà deixar el vehicle en una vora i continuar a peu 1,3 km. fins a la masia del Riu. Per arribar a Sant Vicenç, es continua per la pista que passa per darrere, al nord, dels edificis del mas fins a trobar, després d'uns 500 metres un trencall que baixa als prats. Durant aquest últim tram es pot entreveure el cap del campanar de l'església.
Volta apuntada
Descripció
Església d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, acabada a llevant amb un absis semicircular. Les capelles laterals són d'època posterior, cobertes amb volta de canó. Al sud-oest trobem una torre campanar de base quadrada. La porta d'entrada actual està oberta a l'absis, on també trobem una finestra a un nivell superior. L'absis exteriorment està a la mateixa alçada que la nau. La coberta és a dues aigües de teula àrab. El parament és de carreus de pedra, més o menys de la mateixa mida, ben escairats, disposats en filades i units amb morter. El conjunt està envoltat per antics conreus, avui prats de pastura, i boscos.[3]
L'edifici està molt malmès. La teulada està esfondrada des de l'absis fins a l'arc presbiteral que encara es manté. El campanar es veu també mig enderrocat. No obstant encara es pot contemplar la volta apuntada de la resta de la nau.
Història
La primera menció data del 839. El 15/12/900 consagra l'església el bisbe Nantigís, segons consta a l'arxiu de la catedral d'Urgell.[3]
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Vicenç de Castellar del Riu |
↑ Institut Cartogràfic de Catalunya
↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
↑ 3,03,1 «Sant Vicenç de Castellar del Riu». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2015].
