Anna Lizaran i Merlos

Multi tool use
Biografia | |
---|---|
Naixement | Anna Lizaran i Merlos 31 d'agost de 1944 Esparreguera (Baix Llobregat) |
Mort | 11 de gener de 2013(2013-01-11) (als 68 anys) Barcelona (Barcelonès) |
Causa de mort | Càncer |
Nacionalitat | ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Actriu de teatre i actriu de cinema |
Premis | |
Premis Gaudí | |
Millor actriu principal 2009 - Forasters | |
![]() | |
![]() |
Anna Lizaran i Merlos (Esparreguera, Baix Llobregat, 31 d'agost de 1944 - Barcelona, 11 de gener de 2013[1][2]) va ser una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, germana de la també actriu Lola Lizaran.
Contingut
1 Biografia
2 Filmografia principal
2.1 Cinema
2.2 Televisió
3 Teatre
4 Guardons
4.1 Premis
4.2 Nominacions
5 Referències
6 Enllaços externs
Biografia
Filla d'una modista i d'un mecànic,[2] va demostrar la seva afecció pel teatre ja de ben petita. Va estudiar art dramàtic al Centre d'Estudis Experimentals de Barcelona i va ser un dels primers membres del grup teatral Comediants.[3] El 1974 es va establir a París per estudiar amb el mim Jacques Lecoq. Tornà el 1976 i va començar a treballar al Teatre Lliure, del qual va ser un dels membres fundadors.[2]
Al llarg de la seva carrera va intervenir tant en cinema, on va treballar al costat de directors com Pedro Almodóvar, Francesc Betriu, Rosa Vergés o Ventura Pons, com a la televisió, participant en produccions com Jet Lag, La Mari, L'un per l'altre, Porca Misèria o La Via Augusta. L'any 1995 va fer la seva única incursió en la direcció teatral, amb l'obra Arsènic i puntes de coixí, al Teatre Lliure de Gràcia, amb Carme Molina, Conxita Bardem, Montse Guallar i Jordi Bosch i Palacios, entre altres actors.
En teatre, va participar en la majoria dels muntatges realitzats al Teatre Lliure amb els millors directors del país, entre els quals destaquen Lluís Pasqual a Hamlet, Tot esperant Godot o La tempesta, Josep Maria Mestres a Un matrimoni de Boston, Sergi Belbel a Forasters, Agost i Dissabte, diumenge i dilluns, Ramon Simó i Vinyes a Escenes d'una execució, Joan Ollé a Aquesta nit improvisem, Fabià Puigserver a Lorenzaccio i Les noces de Fígaro, Carles Santos a L'adéu de Lucrècia Borja o Josep Maria Flotats a Una jornada particular. En els últims anys de la seva trajectòria destaca la interpretació que va fer de Violet Weston a l'obra Agost al TNC, l'obra més vista de la història d'aquest teatre.[3][4]
L'any 1982 va ser guardonada amb el Premi Margarida Xirgu de teatre, el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2003, el Premi Nacional de Teatre «per la seva interpretació a Escenes d'una execució, de Howard Barker».
Anna Lizaran va morir l'11 de gener del 2013, als 68 anys, a l'Hospital Clínic de Barcelona, a causa d'un càncer.[2]
El 2014 se li va retre homenatge a través del llibre Anna Lizaran, presentat per Lluís Pasqual i la seva companya sentimental, Irene Bordoy.[5] Des de l'any 2018 una plaça al Fort Pienc de Barcelona porta el seu nom.[6]
Filmografia principal
Cinema
- 1979: Salut i força al canut, de Francesc Bellmunt
- 1980: El vicari d'Olot, de Ventura Pons
- 1981: La quinta del porro, de Francesc Bellmunt
- 1982: La plaça del Diamant, de Francesc Betriu
- 1990: La teranyina, d'Antoni Verdaguer
- 1991: Tacones lejanos, de Pedro Almodóvar
- 1994: Souvenir, de Rosa Vergés
- 1995: El perquè de tot plegat, de Ventura Pons
- 1996: La Celestina, de Gerardo Vera
- 1997: Actrius, de Ventura Pons
- 1998: La primera noche de mi vida, de Miguel Albaladejo
- 2000: Morir (o no), de Ventura Pons
- 2003: Sara, de Sílvia Quer
- 2009: Forasters, de Ventura Pons
- 2010: Herois, de Pau Freixas
Televisió
- 1995: Pedralbes Centre (un episodi)
- 1997: Estació d'enllaç (dos episodis)
- 1998 – 1999: Laura
- 2001: Des del balcó (minisèrie)
- 2002: Jet Lag (un episodi)
- 2003: La Mari (minisèrie)
- 2005: L'un per l'altre
- 2006 – 2007: Porca Misèria
- 2007: La Via Augusta
- 2010: La Mari 2
Teatre
- 1976: Camí de nit, 1854.
- 1977: Titus Andrònic, Leonci i Lena, La cacatua verda, Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny.
- 1978: La vida del rei Eduard II d'Anglaterra, La nit de les tríbades, Hedda Gabler.
- 1979: La bella Helena, Les tres germanes.
- 1980: Jordi Dandin, El balcó.
- 1981: Operació Ubú.
- 1982: El misantrop, Primera història d'Esther.
- 1983: Al vostre gust, Advertència per a embarcacions petites.
- 1984: Una jornada particular.
- 1985: Un dels últims vespres de carnaval, La senyoreta Júlia.
- 1986: La senyora de Sade.
- 1987: Lorenzaccio, Lorenzaccio, El 30 d'abril.
- 1988: La bona persona del Sezuan.
- 1990: Maria Estuard, Un capvespre al jardí.
- 1991: El cántaro roto.
- 1992: Dansa d'agost, El dol escau a Electra, El parc.
- 1993: Roberto Zucco.
- 1994: Un dels últims vespres de carnaval, Les noces de Fígaro, Quartet.
- 1995: Arsènic i puntes de coixí.
- 1996: Lear o el somni d'una actriu, El temps i l'habitació.
- 1998: Quartet, Morir, Galatea.
- 1999: Tot esperant Godot, La nit de les tríbades.
- 2000: L'hort dels cirerers.
- 2001: L'adéu de Lucrècia Borja.
- 2002: Escenes d'una execució, Testimoni Verdaguer.
- 2003: Homenatge a Josep Montanyès, El retorn al desert.
- 2004: Forasters, Dissabte, diumenge i dilluns.
- 2005: Un matrimoni de Boston, Homenatge a Carlota Soldevila.
- 2006: Rosencrantz i Guildenstern són morts, Hamlet, La tempesta.
- 2008: El cercle de guix caucassià.
- 2009: El ball.
- 2010: Agost
- 2011: Dues dones que ballen.
Guardons
Premis
- 1981-1982: Premi Margarida Xirgu de teatre per La nit de les tríbades
- 1984: Premio Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura d'Espanya[7]
- 1995: Premi de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya El perquè de tot plegat
- 1997: Premi Butaca a la millor actriu de cinema per Actrius[7] (ex aequo)
- 1998: Premi Butaca a la millor actriu de cinema per La primera noche de mi vida[7]
- 2000: Premi Creu de Sant Jordi
- 2001: Premi Max a la millor actriu protagonista per Tot esperant Godot
- 2002: Premi Butaca a la millor actriu protagonista de teatre per Escenes d'una execució[7]
- 2003: Premi Nacional de Teatre[7]
- 2005: Premi Butaca a la millor actriu protagonista de teatre per Forasters
- 2005: Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques per Un matrimoni de Boston[3]
- 2006: Premi Butaca a la millor actriu protagonista de teatre per Un matrimoni de Boston[7]
- 2008: Medalla al treball President Macià[8]
2009: Gaudí a la millor actriu per Forasters
- 2009: Violette d'Or a la millor actriu al Festival de Cine d'Espanya de Toulouse per Forasters
- 2010: Premi Butaca a la millor actriu protagonista de teatre per El ball[7]
- 2011: Premi Butaca a la millor actriu protagonista de teatre per Agost[7]
Nominacions
- 1999: Fotogramas de Plata a la millor actriu de teatre per La nit de les tríbades i Tot esperant Godot
- 2000: Premi Butaca a la millor actriu de cinema per Morir (o no)
- 2011: Premi Max a la millor actriu protagonista per Agost
Referències
↑ «“L'Anna ens ha deixat orfes, però no ha marxat del tot”». El Punt Avui, 14-01-2013.
↑ 2,02,12,22,3 Serra, Laura «Mor Anna Lizaran, la gran actriu del teatre català i fundadora del Teatre Lliure». Ara, 12-01-2013 [Consulta: 12 gener 2013].
↑ 3,03,13,2 La muerte de Anna Lizaran provoca una oleada de consternación a El País, per Jacinto Antón, 12/1/2013 (castellà)
↑ Documents de l'obra Agost al TNC
↑ [1]
↑ Ferreres. «Anna Lizaran ja té una plaça a Barcelona» (en ca-es), 15-12-2018. [Consulta: 15 desembre 2018].
↑ 7,07,17,27,37,47,57,67,7 «Anna Lizaran i Merlos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ DOGC, ACORD GOV/188/2008, d'11 de novembre, de concessió dels guardons Medalla al treball President Macià i Placa al treball President Macià 2008
Enllaços externs
Anna Lizaran i Merlos a Internet Movie Database (anglès)
Anna Lizaran i Merlos a TCM Movie Database (anglès)
Anna Lizaran i Merlos a Allmovie (anglès)
oQyL CQ6tztHavB