Heinrich Müller

Multi tool use
Multi tool use























































Infotaula de personaHeinrich Müller
Biografia
Naixement
28 abril 1900
Munic
Mort
p. 29 abril 1945 (45 anys)
Berlín
Lloc d'enterrament
Weißensee Cemetery Tradueix
Activitat
Ocupació
Policia i polític
Ocupador
Gestapo
Partit polític
Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys
Lleialtat
Tercer Reich
Branca militar
Imperial German Air Service Tradueix i RSHA
Rang militar
general
Conflicte
Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial
Premis


Modifica les dades a Wikidata

Heinrich Müller (28 d'abril de 1900, data de mort desconeguda), va ser el cap de la Gestapo, la policia política de l'Alemanya Nazi,[1] i va tenir un paper destacat en la planificació i execució de l'Holocaust. Com a cap de la Gestapo va participar en la Conferència de Wannsee el 20 gener de 1942 per a coordinar l'anomenada "Solució Final" del problema jueu a Europa. Müller va ser qui va ordenar i va signar el "Decret Bala" (Kugelerlass) el març de 1944, mitjançant el qual s'autoritzava executar a trets els presoners de guerra que intentessin escapar. Igualment va autoritzar la tortura d'oficials de la Wehrmacht que estiguessin implicats en l'atemptat contra Hitler el 20 de juliol de 1944. El seu zel per desmantellar la resistència alemanya després de l'atemptat va motivar que Hitler el condecorés amb la Creu de Cavaller, l'octubre de 1944.


La darrera vegada que se'l va veure va ser al Bunker del Führer l'1 de maig de 1945 i és un dels pocs nazis que no va ser capturat mai o de qui no hi hagi confirmació de la mort.


Segons la versió oficial dels serveis secrets de l'Alemanya occidental, Müller va sobreviure a la capitulació del Tercer Reich i va anar a viure a Karlovy Vary.[1] El 2013, tanmateix, el diari alemany Bild va afirmar que Müller hauria sigut enterrat en una fossa comuna del cementiri jueu del barri berlinès de Mitte.[1]



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heinrich Müller Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ 1,01,11,2 «L'excap de la Gestapo està enterrat en un cementiri jueu». Ara, 01-11-2013, p. 38.




Bibliografia




  • Robert Gellately The Gestapo and German Society: Enforcing Racial Policy, 1933-1945, Oxford : Clarendon Press; Toronto : Oxford University Press, 1990, ISBN 0-19-822869-4.

  • Noakes, Jeremy & Pridham, Geoffrey (editors) Nazism 1919-1945 Volume 2 State, Economy and Society 1933-39 - A Documentary Reader, Exeter : University of Exeter, 1983, ISBN 0-85989-174-7.








wOfK23U,o,MVIe bH2522W8n2ww2DLZz44oqtMFiV,wN3cLp 4
-
sGnX8hhXvuUYEqt,7eQFQOpw6CWFd8YY9,lUT,3jn94wcMCTYlYJO,yAHt5sb,knVUDIqC

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more