Ngtjyty

Spoleto
Localització
42° 44′ 00″ N, 12° 44′ 00″ E / 42.733333333333°N,12.733333333333°E / 42.733333333333; 12.733333333333
Estat	Itàlia
Regió	Úmbria
Província	Província de Perugia
Capital	Spoleto
Població
Total	38.035 (2017)
• Densitat	109,25 hab/km²
Geografia
Superfície	348,14 km²
Altitud	396 m
Limita amb	Acquasparta Campello sul Clitunno Castel Ritaldi Ferentillo Giano dell'Umbria Massa Martana Montefranco Sant'Anatolia di Narco Scheggino Terni Trevi Vallo di Nera
Identificador descriptiu
Codi postal	06049
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
Prefix telefònic	0743
Identificador ISTAT	054051
Codi del cadastre d'Itàlia	I921
Altres
Agermanament amb	Schwetzingen Cajamarca Charleston Aurenja
Lloc web	Pàgina de l'Ajuntament

Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de més de 40.000 habitants.

Història

Spoletum o Spoletium (Σπωλήτιον) fou una ciutat de l'Úmbria, entre Interamna (Terni) i Trebia (Trevi) a uns 15 km al sud del naixement del Clitumnus.

No és esmentada abans de l'establiment de la colònia romana (de dret llatí) el 240 aC, just després del final de la Primera Guerra Púnica. El 217 aC, després de la batalla del Llac Trasimè, Anníbal va avançar fins a les portes de la ciutat i la va assaltar, però fou rebutjat.

El 209 aC, fou una de les colònies que es va distingir per la seva fidelitat. Després no se'n parla gaire, però se sap que va ser una ciutat important. El 167 aC, el senat la va escollir com a lloc de confinament del rei Gentius d'Il·líria i els seus fills, però la ciutat va rebutjar l'honor i llavors foren portats a Iguvium.

En la guerra civil entre Gai Mari i Sul·la va patir severament. El 82 aC, es va lliurar una batalla entre Pompeu i Crassus, generals de Sul·la, i Carrinas, lloctinent de Carbó, just davant de la ciutat, i el segon fou derrotat i es va haver de refugiar darrere els murs de la ciutat. Després de la victòria de Sul·la, la ciutat fou castigada severament, i el seu territori fou confiscat per l'establiment d'una colònia militar.

Florus l'anomena en aquest temps municipia Italiae splendidissima, segurament una exageració retòrica. Ciceró, al cap d'un temps, l'esmenta com colònia Latina in primis firma et illustris. La Llei Júlia la va fer municipi com altres colònies llatines i el títol de colònia ja no el va a obtenir més, segons sembla, tot i que va rebre diverses colònies.

En la Guerra de Perusa (41 aC), fou lloc de retirada de Luci Munaci Planc després de ser derrotat per Octavi.

Sota l'imperi, va continuar sent un municipi important i pròsper. Emilià era acampat prop de la ciutat quan la mort dels seus rivals Trebonià Gal i Volusià li va donar l'imperi, i aquí mateix fou assassinat pels seus soldats després d'un regnat de només tres mesos.

A la caiguda de l'Imperi (476), i després del període d'Odoacre, va passar als ostrogots (493) fins que el 534 fou recuperada per Belisari. El 543, la va recuperar Tòtila i va destruir parcialment les seves fortificacions; quan Narsès la va conquerir el 555 va restaurar les muralles destruïdes. El 570, fou ocupada pels longobards i establerta com a seu d'un ducat llombard.

Vegeu: Ducat de Spoleto.

Va ser unida al Regne napoleònic d'Itàlia (1805) i va constituir el departament del Trasimè (Trasimène) el 1809. Va tornar al Papa el 1814. El 1860, va passar al Regne de Sardenya-Piemont que va esdevenir tot seguit Regne d'Itàlia.

Personatges il·lustres

• 
  Gai Carvili, militar romà que participà en la Tercera guerra macedònica.

Vegeu també

• 
  Arquitectura longobarda.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)