Batalla de Bairén

Multi tool use
 |
No s'ha de confondre amb batalla de Bailèn.
|
|
Almoràvits a la península Ibèrica (1038-1145)
|
Sagrajas · Aledo · Toledo (1090 · Consuegra · Uclés Toledo (1109) · Talavera (1109) · Saraqusta (1110) · Santarém (1111) · Coïmbra (1117) · Ourique
|
Campanyes d'Alfons I d'Aragó
|
Alcoraz · Valtierra · Saraqusta · Cutanda · Larida (1122) · Alcalans · Fraga
|
Conquesta de Balansiya (1092-1102) |
Balànsiya (1092-94) · Quart de Poblet · Bairén · Balànsiya (1101-02) · Balagi · Mollerussa
|
Guerra contra els almoràvits (1114-1126)
|
Martorell · Larida (1116) · Corbins
|
Revolta contra els almoràvits (1144-47)
|
Oriola · Xàtiva · Granada · Almosala · Al-Ludjdj
|
|
La batalla de Bairén fou un enfrontament entre les forces de el Cid i Pere I d'Aragó, i les almoràvits de Abul-Hasan Ali al-Hajj.
El Pacte de Borriana signat el juny de 1094 establia una ajuda mútua enfront dels almoràvits entre el Cid, que acabava de conquerir Balansiya el maig[1] i havia fet cremar Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf, i Pere I d'Aragó i Navarra. En virtut del pacte, va abastir de municions[2] amb les forces dels dos senyors[3] el castell de Benicadell, la fortalesa que dominava l'accés a la plana valenciana des del sud, ja que els almoràvits dominaven Gandia i Xàtiva.
Yusuf ibn Tashfin va nomenar Abul-Hasan Ali al-Hajj comandant de l'exèrcit que hauria de conquerir la ciutat en substitució de Yusuf Abu Abdullah Muhammad.
De retorn a València, van vèncer als musulmans, que disposaven d'un estol de suport, al castell de Bairén, a Gandia[4] el gener del 1097.[5]
Referències
↑ Cronología de Aragón y otros relacionados(castellà) GEA de Albarracín,
↑ Bocairent, Segle XI
↑ «?????».(castellà) Rodrigo Díaz de Vivar
↑ Castillo de Bairén(castellà) DGPA,
↑ Pacte de BorrianaEnciclopèdia.cat,
Enllaços externs
The march of conquest of Yusuf ibn Tashfin: The birth of the Lamtuna-Banu Turjut empire(anglès)
4wnquk3XotRXv5k5wc n9i55UN2aukXR,3,8Tt82Qcs1t9ENq657kHGNz,amDQ D,p3rfAf5AZDsa
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...