Senglar d'Erimant
Multi tool use
Hèracles i el senglar d'Erimant representats en un antic vas grec
El Senglar d'Erimant fou una fera que devastava els boscos d'Erimant, a l'Arcàdia. Hèracles va ser l'encarregat de capturar-lo en un dels seus dotze treballs.
Abans de poder arribar a Erimant passà pel país del centaures on es va retrobar amb Quiró, de qui Hèracles havia après l'art de la medicina. Per celebrar-ho Quiró va treure vi dels centaures, i els centaures, atrets per l'olor del vi, es van posar agressius, van començar a tirar-li pedres. Hèracles va començar a sageta sagetes enverinades amb l'Hidra i una es va clavar al genoll de Quiró i li causà una ferida letal.[1] Hèracles es va quedar fins que Quiró va morir. Hèracles va arribar a Erimant i amb els seus crits va forçar l'animal a sortir i el va empènyer cap a la neu espessa que cobria el país, i després de lluitar àrduament amb l'animal, el va cansar i aconseguí encadenar-lo i portar-lo a Micenes. El portà viu sobre les seves espatlles, a Euristeu, que, en veure'l, cuità a amagar-se dins una tina.[2]
Vegeu també
Referències
↑ Apol·lodor el Gramàtic; Simpson, Michael. Gods and heroes of the Greeks: The library of Apollodorus (en anglès). Univ of Massachusetts Press, 1976, p.94. ISBN 0870232061.
↑ Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 196.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Senglar d'Erimant 
|
- http://www.greekmountainflora.info/Mt%20Erymanthos%20Jalbum/Mt%20Erymanthos%20Greece.html
- http://www.theoi.com/Ther/HusErymanthios.html
vHaDjO IwCXMk
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
