Junkers i Junkers Motorenbau und Junkers Flugzeugwerk
Estat
Alemanya
Dissenyat per
Hermann Pohlmann
Primer vol
17 setembre 1935
Introduït
1937
Retirat
1945
Gestor/operador
Luftwaffe , Regia Aeronautica, Reial Força Aèria Búlgara, Romanian Air Force , Slovak Air Force i Hungarian Air Force
Configuració d'ala
Inverted gull wing i monoplà
Construïts
6.500
Els Junkers Ju 87 o Stuka, construïts per Junkers Flugzeug und Motorenwerke, van ser els bombarders en picat més coneguts de la Segona Guerra Mundial, fàcilment recognoscibles per les seves ales amb forma de W, rodes fixes i una sirena. A la seva cabina s'hi encabien 2 tripulants, el pilot i l'artiller, que, situat al darrere, s'encarregava de defensar l'avió dels atacs dels caces enemics.
Contingut
1Història operacional
2Versions[1]
3Especificacions Ju 87D
4Referències
5Vegeu també
Història operacional
El primer prototip, el Ju 87V1, va fer el seu primer vol el 17 de setembre de 1935 i anava equipat amb un motor Rolls-Royce Kestrel de 477 kW. Al desembre de 1937, el model Ju 87A-1, va ser provat per la Luftwaffe durant la Guerra Civil espanyola amb la legió Condor[1] i va ser una de les claus de la Blitzkrieg com a suport aeri per la seva precisió al atacar objectius en picat. A Polònia i a França va ser un avió extremadament important, causant molt mal per allà on passava a causa de la poca resistència que oferien aquests països. Més tard es va veure que aquest avió estava sobrevalorat i de l'èxit de la invasió de Polònia va passar a ser qüestionat a la batalla d'Anglaterra, on era abatut amb facilitat pels Spitfire de la Royal Air Force.
En el front de l'Est (U.R.S.S.) els "Stuka" varen ser de nou eficaços en una versió equipada amb dos canons de 37mm, molt efectius contra dotacions terrestres (blindats i vehicles) poc defensades per l'artilleria antiaèria o l'aviació de caça.
El pilot alemany més important a bord del Junkers JU87 "Stuka" va ser Hans Ulrich Rudel que va abatre més de 350 tancs soviètics i el cuirassat Marat.
Versions[1]
Ju 87V1: Primer prototip.
Ju 87A-1: Primera versió operativa.
Ju 87A-2
Ju 87B: Versió amb moltes modificacions.
Ju 87R: Versió antisuperficie..
Ju 87D
Ju 87E: Versió que no es va arribar a produir.
Ju 87F: Versió que no es va arribar a produir.
Ju 87G: Versió modificada del Ju 87D-5 amb dos canons BK37 sota les ales.
Especificacions Ju 87D
Junkers Ju 87B-2
Dades de La enciclopedia de la aviación[1]
Característiques generals
Tripulació: 2
Longitud: 11,50 m
Envergadura: 13,80 m
Alçada: 3,88 m
Pes carregat: 6.600 kg
Motors: 1× motor en V invertida Junkers Jumo 211J , 1.044 kW
Rendiment
Velocitat màxima: 410 km/h
Abast: 1.535 km
Sostre de servei: 7.300 m
Armament
3 x metralladores de 7,92 mm
Càrrega de bombes externa màxima de 1.800 kg
Referències
↑ 1,01,11,2Jackson, Robert. La enciclopedia de la aviación (en espanyol). Arganda del Rey: Edimat Libros, S.L., 2014, p. 282. ISBN 9788497941983.
Vegeu també
L'Aviació durant la Guerra Civil espanyola
En altres projectes de Wikimedia:
Commons (Galeria)
Commons (Categoria)
Denominacions dels avions del Ministeri de l'Aire del Reich
1 a 99
Lerche · Triebflügel ·
Delta IV ·
B 9 ·
B 9 ·
Gö 9 ·
Ho IX ·
Do 10 ·
Do 11 ·
Wn 11 ·
Do 12 ·
Do 13 ·
Li P.13 ·
Do 14 ·
Do 15 ·
Wn 15 ·
Do 16 ·
Wn 16 ·
Do 17 ·
Do 18 ·
Do 19 ·
Do 20 ·
Do 22 ·
Do 23 ·
Do 24 ·
G 24 ·
Kl 25 ·
Do 26 ·
Kl 26 ·
M 27 ·
Do 29 ·
Kl 31 ·
Kl 32 ·
W 33 ·
L 33 ·
W 34 ·
Kl 35 ·
Kl 36 ·
HD 37 ·
HD 38 ·
G 38 ·
DFS 39 ·
BV 40 ·
DFS 40 ·
A 40 ·
Fw 42 ·
He 42 ·
A 43 ·
HD 43 ·
Fw 44 ·
He 45 ·
He 46 ·
Ju 46 ·
Fw 47 ·
He 47 ·
K 47 ·
A 48 ·
He 49 ·
Ju 49 ·
He 50 ·
A 50 ·
He 51 ·
K 51 ·
Ju 52 ·
K 53 ·
NR 54 ·
Fw 55 ·
NR 55 ·
Fw 56 ·
Fw 57 ·
Fw 58 ·
He 58 ·
He 59 ·
He 60 ·
Ju 60 ·
Fw 61 ·
He 61 ·
Fw 62 ·
He 62 ·
He 63 ·
Ar 64 ·
He 64 ·
Ar 65 ·
He 65 ·
Ar 66 ·
He 66 ·
Ar 67 ·
Ar 68 ·
Ar 69 ·
He 70 ·
He 71 ·
He 72 ·
He 74 ·
Ar 76 ·
Ar 77 ·
Ar 79 ·
Ar 80 ·
Ar 81 ·
Ju 85 ·
Ju 86 ·
Ju 87 ·
Ju 88 ·
Ju 89 ·
Ju 90 ·
Ar 95 ·
Ar 96 ·
Fi 97 ·
Fi 98 ·
Fi 99
100 a 199
He 100 ·
Al 101 ·
Al 102 ·
Al 103 ·
Fi 103 ·
Fh 104 ·
Kl 105 ·
Kl 106 ·
Kl 107 ·
Bf 108 ·
Bf 109 ·
Bf 110 ·
He 111 ·
He 112 ·
He 113 ·
He 114 ·
He 115 ·
He 116 ·
Hs 117 ·
He 118 ·
He 119 ·
He 120 ·
Hs 121 ·
Hs 122 ·
Hs 123 ·
Hs 124 ·
Hs 125 ·
Hs 126 ·
Hs 127 ·
Hs 128 ·
Ju EF 128 ·
Hs 129 ·
Hs 130 ·
Bü 131 ·
Hs 132 ·
Ju EF 132 ·
Bü 133 ·
Bü 134 ·
Ha 135 ·
Ha 136 ·
Hü 136 ·
Ha 137 ·
BV 138 ·
Ha 139 ·
Ha 140 ·
BV 141 ·
BV 142 ·
BV 143 ·
BV 144 ·
Go 145 ·
Go 146 ·
Go 147 ·
Ju 147 ·
Go 149 ·
Go 150 ·
Kl 151 ·
Ta 152 ·
Kl 152 ·
Ta 153 ·
Ta 154 ·
BV 155 ·
Fi 156 ·
Fi 157 ·
Fi 158 ·
Fw 159 ·
Ju 160 ·
Bf 161 ·
He 162 ·
Bf 162 ·
Bf 163 ·
Me 163 ·
Me 164 ·
Fi 166 ·
FK 166 ·
Fi 167 ·
Fi 168 ·
He 170 ·
He 172 ·
He 176 ·
He 177 ·
He 178 ·
Bü 180 ·
Bü 181 ·
Bü 182 ·
Ta 183 ·
Fl 184 ·
Fl 185 ·
Fw 186 ·
Ju 186 ·
Fw 187 ·
Ju 187 ·
Ju 188 ·
Fw 189 ·
Fw 190 ·
Fw 191 ·
Ao 192 ·
DFS 193 ·
DFS 194 ·
Ar 195 ·
Ar 196 ·
Ar 197 ·
Ar 198 ·
Ar 199
200 a 299
Fw 200 ·
Si 201 ·
Si 202 ·
DFS 203 ·
Si 204 ·
Fw 206 ·
Me 208 ·
Me 209 ·
Me 209-II ·
Me 210 ·
Hü 211 ·
Do 212 ·
Do 214 ·
Do 215 ·
Do 216 ·
Do 217 ·
Hs 217 ·
He 219 ·
He 220 ·
BV 222 ·
Fa 223 ·
Fa 224 ·
Ao 225 ·
Fa 225 ·
BV 226 ·
Ho 226 ·
Fg 227 ·
DFS 228 ·
Ho 229 ·
DFS 230 ·
Ar 231 ·
Ar 232 ·
Ar 233 ·
Ar 234 ·
Do 235 ·
BV 237 ·
BV 238 ·
Fw 238 ·
Ar 239 ·
Ar 240 ·
Go 241 ·
Go 242 ·
Go 244 ·
BV 246 ·
Ju 248 ·
BV 250 ·
Fw 250 ·
Ho 250 ·
Ho 251 ·
Ho 252 ·
Ju 252 ·
Fi 253 ·
Ho 253 ·
Ta 254 ·
Ho 254 ·
Fi 256 ·
Sk 257 ·
Fw 261 ·
Me 261 ·
Me 262 ·
Me 263 ·
Me 264 ·
Fl 265 ·
Me 265 ·
Fa 266 ·
Ho 267 ·
Ju 268 ·
Fa 269 ·
He 270 ·
We 271 ·
Fw 272 ·
He 274 ·
He 275 ·
He 277 ·
He 278 ·
He 280 ·
Fl 282 ·
Fa 283 ·
Ta 283 ·
Fa 284 ·
Fl 285 ·
Ju 286 ·
Ju 287 ·
Ju 288 ·
Ju 290 ·
Me 290 ·
As 292 ·
Hs 293 ·
Hs 294 ·
Hs 295 ·
Ar 296 ·
Hs 296 ·
Hs 297 ·
Hs 298
300–
Fw 300 ·
Me 309 ·
Me 310 ·
Do 317 ·
Do 318 ·
He 319 ·
Me 321 ·
Ju 322 ·
Me 323 ·
Me 328 ·
Me 329 ·
Fa 330 ·
DFS 331 ·
DFS 332 ·
Fi 333 ·
Me 334 ·
Do 335 ·
Fa 336 ·
Fl 339 ·
Ar 340 ·
Wn 342 ·
He 343 ·
Rk 344 ·
So 344 ·
Go 345 ·
DFS 346 ·
Rk 347 ·
Ba 349 ·
Ju 352 ·
Me 362 ·
Me 364 ·
Ar E.381 ·
Ju 388 ·
Ju 390 ·
Fw 391 ·
Ar 396 ·
Ta 400 ·
Me 409 ·
Me 410 ·
Do 417 ·
He 419 ·
ZMe 423 ·
Ar 430 ·
Ka 430 ·
Ar 432 ·
Do 435 ·
Ar 440 ·
Ju 452 ·
Me 462 ·
Ju 488 ·
Fw 491 ·
Me 509 ·
Me 510 ·
He 519 ·
ZSO 523 ·
Ar 532 ·
Do 535 ·
Me 609 ·
Ar 632 ·
Do 635 ·
He P.1078 ·
Me P.1101
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...
