Junkers i Junkers Motorenbau und Junkers Flugzeugwerk
Estat
Alemanya
Dissenyat per
Hermann Pohlmann
Primer vol
17 setembre 1935
Introduït
1937
Retirat
1945
Gestor/operador
Luftwaffe , Regia Aeronautica, Reial Força Aèria Búlgara, Romanian Air Force , Slovak Air Force i Hungarian Air Force
Configuració d'ala
Inverted gull wing i monoplà
Construïts
6.500
Els Junkers Ju 87 o Stuka, construïts per Junkers Flugzeug und Motorenwerke, van ser els bombarders en picat més coneguts de la Segona Guerra Mundial, fàcilment recognoscibles per les seves ales amb forma de W, rodes fixes i una sirena. A la seva cabina s'hi encabien 2 tripulants, el pilot i l'artiller, que, situat al darrere, s'encarregava de defensar l'avió dels atacs dels caces enemics.
Contingut
1Història operacional
2Versions[1]
3Especificacions Ju 87D
4Referències
5Vegeu també
Història operacional
El primer prototip, el Ju 87V1, va fer el seu primer vol el 17 de setembre de 1935 i anava equipat amb un motor Rolls-Royce Kestrel de 477 kW. Al desembre de 1937, el model Ju 87A-1, va ser provat per la Luftwaffe durant la Guerra Civil espanyola amb la legió Condor[1] i va ser una de les claus de la Blitzkrieg com a suport aeri per la seva precisió al atacar objectius en picat. A Polònia i a França va ser un avió extremadament important, causant molt mal per allà on passava a causa de la poca resistència que oferien aquests països. Més tard es va veure que aquest avió estava sobrevalorat i de l'èxit de la invasió de Polònia va passar a ser qüestionat a la batalla d'Anglaterra, on era abatut amb facilitat pels Spitfire de la Royal Air Force.
En el front de l'Est (U.R.S.S.) els "Stuka" varen ser de nou eficaços en una versió equipada amb dos canons de 37mm, molt efectius contra dotacions terrestres (blindats i vehicles) poc defensades per l'artilleria antiaèria o l'aviació de caça.
El pilot alemany més important a bord del Junkers JU87 "Stuka" va ser Hans Ulrich Rudel que va abatre més de 350 tancs soviètics i el cuirassat Marat.
Versions[1]
Ju 87V1: Primer prototip.
Ju 87A-1: Primera versió operativa.
Ju 87A-2
Ju 87B: Versió amb moltes modificacions.
Ju 87R: Versió antisuperficie..
Ju 87D
Ju 87E: Versió que no es va arribar a produir.
Ju 87F: Versió que no es va arribar a produir.
Ju 87G: Versió modificada del Ju 87D-5 amb dos canons BK37 sota les ales.
Especificacions Ju 87D
Junkers Ju 87B-2
Dades de La enciclopedia de la aviación[1]
Característiques generals
Tripulació: 2
Longitud: 11,50 m
Envergadura: 13,80 m
Alçada: 3,88 m
Pes carregat: 6.600 kg
Motors: 1× motor en V invertida Junkers Jumo 211J , 1.044 kW
Rendiment
Velocitat màxima: 410 km/h
Abast: 1.535 km
Sostre de servei: 7.300 m
Armament
3 x metralladores de 7,92 mm
Càrrega de bombes externa màxima de 1.800 kg
Referències
↑ 1,01,11,2Jackson, Robert. La enciclopedia de la aviación (en espanyol). Arganda del Rey: Edimat Libros, S.L., 2014, p. 282. ISBN 9788497941983.
Vegeu també
L'Aviació durant la Guerra Civil espanyola
En altres projectes de Wikimedia:
Commons (Galeria)
Commons (Categoria)
Denominacions dels avions del Ministeri de l'Aire del Reich
1 a 99
Lerche · Triebflügel ·
Delta IV ·
B 9 ·
B 9 ·
Gö 9 ·
Ho IX ·
Do 10 ·
Do 11 ·
Wn 11 ·
Do 12 ·
Do 13 ·
Li P.13 ·
Do 14 ·
Do 15 ·
Wn 15 ·
Do 16 ·
Wn 16 ·
Do 17 ·
Do 18 ·
Do 19 ·
Do 20 ·
Do 22 ·
Do 23 ·
Do 24 ·
G 24 ·
Kl 25 ·
Do 26 ·
Kl 26 ·
M 27 ·
Do 29 ·
Kl 31 ·
Kl 32 ·
W 33 ·
L 33 ·
W 34 ·
Kl 35 ·
Kl 36 ·
HD 37 ·
HD 38 ·
G 38 ·
DFS 39 ·
BV 40 ·
DFS 40 ·
A 40 ·
Fw 42 ·
He 42 ·
A 43 ·
HD 43 ·
Fw 44 ·
He 45 ·
He 46 ·
Ju 46 ·
Fw 47 ·
He 47 ·
K 47 ·
A 48 ·
He 49 ·
Ju 49 ·
He 50 ·
A 50 ·
He 51 ·
K 51 ·
Ju 52 ·
K 53 ·
NR 54 ·
Fw 55 ·
NR 55 ·
Fw 56 ·
Fw 57 ·
Fw 58 ·
He 58 ·
He 59 ·
He 60 ·
Ju 60 ·
Fw 61 ·
He 61 ·
Fw 62 ·
He 62 ·
He 63 ·
Ar 64 ·
He 64 ·
Ar 65 ·
He 65 ·
Ar 66 ·
He 66 ·
Ar 67 ·
Ar 68 ·
Ar 69 ·
He 70 ·
He 71 ·
He 72 ·
He 74 ·
Ar 76 ·
Ar 77 ·
Ar 79 ·
Ar 80 ·
Ar 81 ·
Ju 85 ·
Ju 86 ·
Ju 87 ·
Ju 88 ·
Ju 89 ·
Ju 90 ·
Ar 95 ·
Ar 96 ·
Fi 97 ·
Fi 98 ·
Fi 99
100 a 199
He 100 ·
Al 101 ·
Al 102 ·
Al 103 ·
Fi 103 ·
Fh 104 ·
Kl 105 ·
Kl 106 ·
Kl 107 ·
Bf 108 ·
Bf 109 ·
Bf 110 ·
He 111 ·
He 112 ·
He 113 ·
He 114 ·
He 115 ·
He 116 ·
Hs 117 ·
He 118 ·
He 119 ·
He 120 ·
Hs 121 ·
Hs 122 ·
Hs 123 ·
Hs 124 ·
Hs 125 ·
Hs 126 ·
Hs 127 ·
Hs 128 ·
Ju EF 128 ·
Hs 129 ·
Hs 130 ·
Bü 131 ·
Hs 132 ·
Ju EF 132 ·
Bü 133 ·
Bü 134 ·
Ha 135 ·
Ha 136 ·
Hü 136 ·
Ha 137 ·
BV 138 ·
Ha 139 ·
Ha 140 ·
BV 141 ·
BV 142 ·
BV 143 ·
BV 144 ·
Go 145 ·
Go 146 ·
Go 147 ·
Ju 147 ·
Go 149 ·
Go 150 ·
Kl 151 ·
Ta 152 ·
Kl 152 ·
Ta 153 ·
Ta 154 ·
BV 155 ·
Fi 156 ·
Fi 157 ·
Fi 158 ·
Fw 159 ·
Ju 160 ·
Bf 161 ·
He 162 ·
Bf 162 ·
Bf 163 ·
Me 163 ·
Me 164 ·
Fi 166 ·
FK 166 ·
Fi 167 ·
Fi 168 ·
He 170 ·
He 172 ·
He 176 ·
He 177 ·
He 178 ·
Bü 180 ·
Bü 181 ·
Bü 182 ·
Ta 183 ·
Fl 184 ·
Fl 185 ·
Fw 186 ·
Ju 186 ·
Fw 187 ·
Ju 187 ·
Ju 188 ·
Fw 189 ·
Fw 190 ·
Fw 191 ·
Ao 192 ·
DFS 193 ·
DFS 194 ·
Ar 195 ·
Ar 196 ·
Ar 197 ·
Ar 198 ·
Ar 199
200 a 299
Fw 200 ·
Si 201 ·
Si 202 ·
DFS 203 ·
Si 204 ·
Fw 206 ·
Me 208 ·
Me 209 ·
Me 209-II ·
Me 210 ·
Hü 211 ·
Do 212 ·
Do 214 ·
Do 215 ·
Do 216 ·
Do 217 ·
Hs 217 ·
He 219 ·
He 220 ·
BV 222 ·
Fa 223 ·
Fa 224 ·
Ao 225 ·
Fa 225 ·
BV 226 ·
Ho 226 ·
Fg 227 ·
DFS 228 ·
Ho 229 ·
DFS 230 ·
Ar 231 ·
Ar 232 ·
Ar 233 ·
Ar 234 ·
Do 235 ·
BV 237 ·
BV 238 ·
Fw 238 ·
Ar 239 ·
Ar 240 ·
Go 241 ·
Go 242 ·
Go 244 ·
BV 246 ·
Ju 248 ·
BV 250 ·
Fw 250 ·
Ho 250 ·
Ho 251 ·
Ho 252 ·
Ju 252 ·
Fi 253 ·
Ho 253 ·
Ta 254 ·
Ho 254 ·
Fi 256 ·
Sk 257 ·
Fw 261 ·
Me 261 ·
Me 262 ·
Me 263 ·
Me 264 ·
Fl 265 ·
Me 265 ·
Fa 266 ·
Ho 267 ·
Ju 268 ·
Fa 269 ·
He 270 ·
We 271 ·
Fw 272 ·
He 274 ·
He 275 ·
He 277 ·
He 278 ·
He 280 ·
Fl 282 ·
Fa 283 ·
Ta 283 ·
Fa 284 ·
Fl 285 ·
Ju 286 ·
Ju 287 ·
Ju 288 ·
Ju 290 ·
Me 290 ·
As 292 ·
Hs 293 ·
Hs 294 ·
Hs 295 ·
Ar 296 ·
Hs 296 ·
Hs 297 ·
Hs 298
300–
Fw 300 ·
Me 309 ·
Me 310 ·
Do 317 ·
Do 318 ·
He 319 ·
Me 321 ·
Ju 322 ·
Me 323 ·
Me 328 ·
Me 329 ·
Fa 330 ·
DFS 331 ·
DFS 332 ·
Fi 333 ·
Me 334 ·
Do 335 ·
Fa 336 ·
Fl 339 ·
Ar 340 ·
Wn 342 ·
He 343 ·
Rk 344 ·
So 344 ·
Go 345 ·
DFS 346 ·
Rk 347 ·
Ba 349 ·
Ju 352 ·
Me 362 ·
Me 364 ·
Ar E.381 ·
Ju 388 ·
Ju 390 ·
Fw 391 ·
Ar 396 ·
Ta 400 ·
Me 409 ·
Me 410 ·
Do 417 ·
He 419 ·
ZMe 423 ·
Ar 430 ·
Ka 430 ·
Ar 432 ·
Do 435 ·
Ar 440 ·
Ju 452 ·
Me 462 ·
Ju 488 ·
Fw 491 ·
Me 509 ·
Me 510 ·
He 519 ·
ZSO 523 ·
Ar 532 ·
Do 535 ·
Me 609 ·
Ar 632 ·
Do 635 ·
He P.1078 ·
Me P.1101
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
