Eduard Alcoy i Lázaro
 | L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 febrer 1930 Barcelona |
| Mort | 18 juny 1987 (57 anys) Mataró |
| Activitat | |
| Ocupació | Pintor |
 | |
Eduard Alcoy i Lázaro[1] (Barcelona, 5 de febrer del 1930 - Mataró, 18 de juny del 1987) va ser un pintor català.
| « | Els punts de partida, les fonts d'inspiració de la pintura d'Alcoy són visibles i, penso jo, envejables. Tanmateix els resultats aconseguits revelen ben distintament una personalitat original plena, rica d'humanitat i d'ofici, d'una imaginació i de bon gust, de sensibilitat, d'intenció i, si cal, d'ironia. Voleu un bagatge més complet per a un pintor d'ara i de tots els temps?... I la seva obra arriba precisament al seu zenit avui que la marea d'una pintura mecànica, fotogràfica, publicitaria sense objecte i, al capdavall, erta que envaia les nostres sales, es comença a perdre pels corredors de la gratuïtat i la insignificança. Per això, avui, l'obra ja tan madura d'Alcoy, podria ser, a més a més, una bandera... | » |
| — Joan Oliver (Pere Quart), catàleg de l'exposició Alcoy a la Sala Gaudí, Barcelona, 1974 | ||
Contingut
1 Biografia
2 Obra[5][6]
3 Premis[5]
4 Referències
5 Bibliografia
6 Enllaços externs
Biografia
Nasqué a Barcelona el 5 de febrer de 1930. Assistí a les escoles franceses per freqüentar després l'Escola Ferrer i Guàrdia i estudiar, a partir del 1939, al col·legi Ramon Llull. El 1943 començà ja a treballar i a partir de l'any següent i amb interrupcions cursà estudis de dibuix i gravat a l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona (Llotja).
Retrat d'Eduard Alcoy fet per Joan Hernàndez Pijuan, 1957, col·lecció particular
El 1950 va fer la primera exposició col·lectiva a la Sala Pino de Barcelona, en una etapa en què formà part del grup Inter-Nos. El 1955, la primera exposició individual el portà al Museu Municipal de Mataró, i abans d'acabar l'any ja s'havia produït la seva entrada en la no figuració i es convertia en membre fundador del Grup SíLEX. En aquests temps (1956-57) inicià una nova etapa de treball a l'agència publicitària ZEN, a Barcelona. El 1957 rebé la Medalla Miguel Lerin de la Cámara Barcelonesa de Arte (Premios Juan Gris). El 1958 es casà a Barcelona amb Miracle Pedrós i Vives. Del matrimoni en nasqueren cinc fills. Va realitzar exposicions per tot el món amb els informalistes espanyols. Entre el 1930 i el 1966 visqué a Barcelona. El 1963 tancà la seva etapa no figurativa amb l'abandonament definitiu de l'informalisme que portà aparellat un evident silenci expositiu entre el 1963 i el 1965, que acabà trencant amb una exposició individual a Mataró el febrer del 1966. Ja feia alguns mesos que treballava a Mataró a les gràfiques TRIA, feina que mantingué fins al 1970.[2]
El seu trasllat a la ciutat es produí el juny del 1966. Fins al juliol del 1974 tenia casa i estudi al carrer de la Riera, mentre que a partir del 1974 la seva residència i lloc de treball s'ubicaren ja definitivament al carrer Barcelona n. 34. El 1970 abandonà les feines publicitàries i el disseny gràfic per dedicar-se exclusivament a la pintura. Era l'època dels primers contactes amb marxants i galeristes italians, de les seves anades a Torino i de l'ampliació del seu camp artístic (noves gràfiques, primeres joies i escultures, pirografies, etc.). El 1971 exposà a la Sala Davico de Torino i el 1972 a la Sala Gaudí de Barcelona. El 1974 rebé el Primer Premi ciutat de Balaguer per l'obra "Procés a la bruixa". El 1976 elaborà una exposició retrospectiva (1973-1976) a Sala Gaudí de Barcelona, que avui posseeix la major part de la seva obra,[3] i el 1980 una àmplia antològica a Mataró, que recull obra seva des del 1947.[4] El 18 de juny de 1987 morí prematurament a Mataró, víctima d'una greu malaltia.
Obra[5][6]
Yellow Dog Blues. Barcelona 1955 Oli sobre tela 70 x 195 cm, per Eduard Alcoy, col·lecció particular
Per ordre, d'esquerra a dreta: Fam, Guerra, Pesta i Mort. Els Quatre Genets de l'Apocalipsi, 1971-1972
Premis[5]
- I Medalla Miguel Lerin de la Cimara Barcelonesa de Arte (Premis Juan Gris 1957)
- IV Saló de Jazz de Barcelona. (Primer premi d'aquarel·la. 1957).
- Medalla als expositors espanyols a la III Biennal d'Alexandria.
- Primer Premi de Pintura de Granollers (1959).
- Premi Ciutat de Balaguer (1974).
- Premi Artesport 70, Bilbao.
- Premi "Paisajes Cardíacos", concurs organitzat per Bayer, AG (Alemanya).
Referències
↑ «Eduard Alcoy i Làzaro». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Eduard Alcoy i Lázaro al Museu d'Art Contemporani de Vilafamés
↑ «Obres Eduard Alcoy».
↑ Eduard Alcoy a gaudifondarte
↑ 5,05,1 Biografia a latinamericanart.com
↑ Eduard Alcoy a pinterest.com
Bibliografia
- AGUILERA CERNI, V., "Eduardo Alcoy" , Cuadernos de Arquitectura, núm 43, 1960.
Alcoy i Pedrós, Rosa «Eduard Alcoy "formal" i "informal" (primeres cròniques d'una pintura festiva).». D'art. Universitat de Barcelona, Núm. 14, 1988, p. 119-141. ISSN: 1579-2641 [Consulta: 24 febrer 2014].A
ALCOY, Rosa (dir.), Eduard Alcoy, Art, artifici i realitat (1945 - 1987), catàleg, Mataró, Patronat Municipal de Cultura., 1999.- ALCOY, Rosa Eduard Alcoy a Mataró, pintures i dibuixos (1966 -1987), Mataró, Premi Iluro de monografia històrica, Caixa d'Estalvis Laietana, 2000.
CABALLERO BONALD, J.M., "El retablo de las maravillas de Eduardo Alcoy". Centro Difusor de Arte Kandinsky, Madrid, febrer de 1977.
Enllaços externs
- Eduard Alcoy i Lázaro - Lloc web oficial
Fotos de quadres d'Eduard Alcoy a artodyssey
