Pierre Varignon
 | |
| Nom original | (fr) Pierre Varignon français |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1654 Caen, França |
| Mort | 23 de desembre de 1722(1722-12-23) (als 68 anys) París, França |
| Religió | Església Catòlica |
| Educació | Universitat de Caen |
| Es coneix per | Teorema de Varignon |
| Activitat | |
| Director de tesi | Nicolas Malebranche |
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Acadèmia de Ciències de París Collège Mazarin |
| Alumnes | René Antoine Ferchault de Réaumur |
| Influències | Leibniz |
| Influències en | Johann Bernoulli Louis Carré |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Jacques Cassini |
| Estudiants notables | Charles Étienne Louis Camus |
| Premis | |
| |
 | |
Pierre Varignon va ser un matemàtic francès dels segles XVII i XVIII.
Contingut
1 Vida
2 Obra
3 Referències
4 Bibliografia
5 Enllaços externs
Vida
Varignon era fill d'un constructor de Caen que, tot i no ser ric, va tenir prou diners perquè Varignon estudiés primer al col·legi jesuïta de Caen i després anés a la universitat de la mateixa ciutat,[1] on es va graduar el 1682. Abans, entre 1676 i 1679, va ser ordenat sacerdot.[2]
El 1686, amb el seu amic Charles Irénée de Saint-Pierre,[3] es traslladen a París, on compartiran allotjament, convertint la seva casa en un centre de tertúlies intel·lectuals, a les que assistien sovint Fontenelle, Philippe de la Hire i altres membres de l'Acadèmia de Ciències com Du Verney, Du Hamel, etc.[1] Allà continuen ambdós els seus estudis; teològics els de Saint Pierre, i matemàtics els de Varignon.
El 1687, Varignon publica el seu tractat sobre mecànica, fet que li valdrà ingressar l'any següent a l'Acadèmia de Ciències com a geòmetra. El mateix any és nomenat primer professor de matemàtiques del Collège des Quatre Nations, més conegut com a Collège Mazarin, pel cognom del seu fundador.[4]
Pocs anys després, quan el seu amic Sant Pierre abandona París per Brest, es trasllada a viure al Collège Mazarin, on viurà fins a la seva mort. El substituirà en el seu lloc Lèonor Caron, qui serà el mestre de D'Alembert.[5]
El 1692 coneix Johann Bernoulli a París, el que significarà el començament d'una llarga amistat i d'un intens intercanvi epistolar.[6] Varignon serà, doncs, un fervent defensor del càlcul infinitesimal.
A partir de 1704, també serà professor del Collège Royal i també serà nomenat membre de la Royal Society i de l'Acadèmia de Ciències de Berlin.
Obra
Varignon va ser molt conegut en el seu temps, tant és així que molts dels autors de l'època, quan es refereixen a ell, l'anomenen le celèbre Varignon.[7]
Contràriament al que es podria pensar d'aquesta celebritat, només va publicar dos llibres durant la seva vida:
- 1687 Projet d’une nouvelle méchanique, que ja s'ha referit abans, i
- 1690 Nouvelles conjectures sur la pesanteur.
L'origen de la seva celebritat es troba, doncs, en el seu ensenyament i en els nombrosos articles i memòries (més d'un centenar) que publica al butlletí de l'Acadèmia.
Els seus deixebles, publicaran de forma pòstuma el contingut de les seves classes:
- 1725 Éclaircissements sur l’analyse des infiniment petits
- 1725 Nouvelle mécanique ou statique.. .
- 1725 Traité du mouvement et de la mesure des eaux coulantes et jaillissantes
- 1731 Élémens de mathématiques.. .
Els seus treballs, sempre en francès i en un llenguatge assequible, tenen l'interès de mostrar les aplicacions del càlcul infinitesimal a la ciència del moviment i d'utilitzar les relacions entre força i acceleració. Tot i que no desenvolupa idees totalment originals, generalitza els mètodes dels pioners en aquesta branca, prepara el camí per a l'obra de Bernoulli i tradueix al llenguatge leibnizià la mecànica newtoniana.[6]
Referències
↑ 1,01,1 Sturdy, pàgina 218.
↑ Peiffer, pàgina 133. Això no obstant, Sturdy, pàgina 218, diu que va ser el 1683.
↑ Peiffer, pàgina 133. Això no obstant, Sturdy, pàgina 219, l'anomena Charles Castel, Abbé de Saint Pierre.
↑ Sturdy, pàgina 219 i Peiffer, pàgina 133.
↑ Peiffer, pàgina 126.
↑ 6,06,1 Peiffer, pàgina 134.
↑ Peiffer, pàgina 132.
Bibliografia
- Blay, Michel «Varignon ou la théorie du mouvement des projectiles 'comprise en une Proposition générale'» (en (francès)). Annals of Science, Vol. 45, Num. 6, 1988, pàg. 591-618. DOI: 10.1080/00033798800200401. ISSN: 0003-3790.
- Gowing, Roland «Pierre Varignon and the measurement of time» (en (anglès)). Revue d'histoire des sciences, Vol. 50, Num. 3, 1997, pàg. 361-368. DOI: 10.3406/rhs.1997.1297. ISSN: 1969-6582.
Sturdy, David J. Science and Social Status: The Members of the Academie Des Sciences 1666-1750 (en (anglès)). Woodbridge: Boydell Press, 1995. ISBN 0-85115-395-X.
- Peiffer, Jeanne «Le Traité de Géométrie de Varignon et l’apprentissage mathématique du jeune D’Alembert» (en (francès)). Recherches sur Diderot et sur l'Encyclopédie, Num. 38, 2005. DOI: 10.4000/rde.301.
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Varignon |
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Varignon» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
Costabel, Pierre Varignon, Pierre. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 1 agost 2014.
«Varignon, Pierre»., The Galileo Project, Richard Westfall.- «Varignon, Pierre a Mathematics Genealogy Project».
