Acantúrid










































Infotaula d'ésser viuAcantúrid
Acanthuridae

ParacanthurusHepatusSAq.JPG

Peix cirurgià blau indopacífic (Paracanthurus hepatus)


Naso brevirostris Schoenbrunn01.jpg
Naso brevirostris

Període


Eocè - recent[1]

Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Actinopteri
Ordre Perciformes
Família
Acanthuridae
Rafinesque, 1810


Modifica les dades a Wikidata




Naso annulatus





Ctenochaetus tominiensis





Acanthurus triostegus essent netejat per un Labroides phthirophagus.





Prionurus laticlavius





Zebrasoma desjardinii





Naso brachycentron





Acanthurus achilles





Zebrasoma flavescens





Ctenochaetus hawaiiensis





Acanthurus pyroferus





Prionurus maculatus





Zebrasoma veliferum





Naso vlamingii





Ctenochaetus strigosus





Acanthurus nigroris


Els acantúrids (Acanthuridae) constitueixen una família de peixos marins pertanyent al subordre dels Acanthuroidei i inclouen els anomenats peixos quirurgs i també els anomenats peixos rinoceronts o peixos unicorns.[2]




Contingut






  • 1 Etimologia


  • 2 Descripció


  • 3 Reproducció


  • 4 Alimentació


  • 5 Distribució geogràfica


  • 6 Observacions


  • 7 Gèneres i espècies


  • 8 Referències


  • 9 Bibliografia


  • 10 Enllaços externs





Etimologia


Del grec akantha (espina) i oura (cua).[3]



Descripció



  • Normalment, són peixos de talla menuda, però alguns exemplars de l'espècie Naso annulatus poden arribar a fer fins a un metre de llargada.

  • Tots tenen un cos comprimit.

  • Ulls a dalt del cap.

  • Una única aleta dorsal.

  • Aletes pèlviques amb una espina.


  • Escates molt petites.

  • Boca petita i terminal amb una sola filera de dents.

  • Moltes espècies del gènere Naso tenen una banya que els surt del front.[3][4]



Reproducció


Són reproductors pelàgics.[3]



Alimentació


La majoria es nodreixen d'algues bentòniques gràcies al seu llarg intestí, mentre que d'altres mengen principalment zooplàncton o detritus.[3]



Distribució geogràfica


Es troba a l'Atlàntic (cinc espècies), el Pacífic i l'Índic.[3]



Observacions


Moltes de les seues espècies tenen colors brillants i són populars com a peixos d'aquari.[3]



Gèneres i espècies




  • Acanthurus (Forsskål, 1775)[5]


    • Acanthurus achilles (Shaw, 1803)


    • Acanthurus albipectoralis (Allen & Ayling, 1987)


    • Acanthurus auranticavus (Randall, 1956)


    • Acanthurus bahianus (Castelnau, 1855)


    • Acanthurus bariene (Lesson, 1831)


    • Acanthurus blochii (Valenciennes, 1835)


    • Acanthurus chirurgus (Bloch, 1787)


    • Acanthurus chronixis (Randall, 1960)


    • Peix cirurgià blau del Carib (Acanthurus coeruleus) (Bloch & Schneider, 1801)


    • Acanthurus desjardinii (Bennett, 1836)


    • Acanthurus dussumieri (Valenciennes, 1835)


    • Acanthurus flavescens (Bennett, 1828)


    • Acanthurus fowleri (de Beaufort, 1951)


    • Acanthurus gahhm (Forsskål, 1775)


    • Acanthurus gemmatus (Valenciennes, 1835)


    • Acanthurus grammoptilus (Richardson, 1843)


    • Acanthurus guttatus (Forster, 1801)


    • Acanthurus japonicus (Schmidt, 1931)


    • Acanthurus leucocheilus (Herre, 1927)


    • Acanthurus leucopareius (Jenkins, 1903)


    • Acanthurus leucosternon (Bennett, 1833)


    • Acanthurus lineatus (Linnaeus, 1758)


    • Acanthurus maculiceps (Ahl, 1923)


    • Acanthurus marginatus (Valenciennes, 1835)


    • Acanthurus mata (Cuvier, 1829)


    • Acanthurus mindorensis (Herre, 1927)


    • Acanthurus monroviae (Steindachner, 1876)


    • Acanthurus nigricans (Linnaeus, 1758)


    • Acanthurus nigricauda (Duncker & Mohr, 1929)


    • Peix cirurgià bru (Acanthurus nigrofuscus) (Forsskål, 1775)


    • Acanthurus nigroris (Valenciennes, 1835)


    • Acanthurus nubilus (Fowler & Bean, 1929)


    • Peix cirurgià olivaci (Acanthurus olivaceus) (Bloch & Schneider, 1801)


    • Acanthurus polyzona (Bleeker, 1868)


    • Acanthurus pyroferus (Kittlitz, 1834)


    • Acanthurus randalli (Briggs & Caldwell, 1957)


    • Acanthurus reversus (Randall & Earle, 1999)


    • Acanthurus rostratus (Günther, 1875)


    • Acanthurus sohal (Forsskål, 1775)


    • Acanthurus striatus (Quoy & Gaimard, 1825)


    • Acanthurus strigosus (Bennett, 1828)


    • Acanthurus tennentii (Günther, 1861)


    • Acanthurus thompsoni (Fowler, 1923)


    • Acanthurus triostegus (Linnaeus, 1758)


    • Acanthurus tristis (Randall, 1993)


    • Acanthurus velifer (Bloch, 1795)


    • Acanthurus xanthopterus (Valenciennes, 1835)


    • Acanthurus xanthurus (Blyth, 1852)




  • Ctenochaetus (Gill, 1884)[6]


    • Ctenochaetus binotatus (Randall, 1955)


    • Ctenochaetus cyanocheilus (Randall & Clements, 2001)


    • Ctenochaetus flavicauda (Fowler, 1938)


    • Ctenochaetus hawaiiensis (Randall, 1955)


    • Ctenochaetus marginatus (Valenciennes, 1835)


    • Ctenochaetus striatus (Quoy & Gaimard, 1825)


    • Ctenochaetus strigosus (Bennett, 1828)


    • Ctenochaetus tominiensis (Randall, 1955)


    • Ctenochaetus truncatus (Randall & Clements, 2001)




  • Naso (Lacépède, 1801)[7]


    • Naso annulatus (Quoy & Gaimard, 1825)


    • Naso brachycentron (Valenciennes, 1835)


    • Naso brevirostris (Cuvier, 1829)


    • Naso caeruleacauda (Randall, 1994)


    • Naso caesius (Randall & Bell, 1992)


    • Naso elegans (Forster, 1801)


    • Naso fageni (Morrow, 1954)


    • Naso hexacanthus (Bleeker, 1855)


    • Naso lituratus (Forster, 1801)


    • Naso lopezi (Herre, 1927)


    • Naso maculatus (Randall & Struhsaker, 1981)


    • Naso mcdadei (Johnson, 2002)


    • Naso minor (Smith, 1966)


    • Naso reticulatus (Randall, 2001)


    • Naso thynnoides (Cuvier, 1829)


    • Naso tonganus (Valenciennes, 1835)


    • Naso tuberosus (Lacépède, 1801)


    • Naso unicornis (Forsskål, 1775)


    • Naso vlamingii (Valenciennes, 1835)




  • Paracanthurus (Bleeker, 1863)[8]

    • Paracanthurus hepatus (Linnaeus, 1766)



  • Prionurus (Lacépède, 1804)[9]


    • Prionurus biafraensis (Blache & Rossignol, 1961)


    • Prionurus chrysurus (Randall, 2001)


    • Prionurus laticlavius (Valenciennes, 1846)


    • Prionurus maculatus (Ogilby, 1887)


    • Prionurus microlepidotus (Lacépède, 1804)


    • Prionurus punctatus (Gill, 1862)


    • Prionurus scalprum (Valenciennes, 1835)




  • Zebrasoma (Swainson, 1839)[10]


    • Zebrasoma desjardinii (Bennett, 1836)


    • Zebrasoma flavescens (Bennett, 1828)


    • Zebrasoma gemmatum (Valenciennes, 1835)


    • Zebrasoma rostratum (Günther, 1875)


    • Zebrasoma scopas (Cuvier, 1829)


    • Zebrasoma veliferum (Bloch, 1795)


    • Zebrasoma xanthurum (Blyth, 1852)





Referències





  1. ↑ Nelson, J.S., 1994. Fishes of the world. Tercera edició. John Wiley & Sons, Inc., Nova York. 600 p.


  2. ↑ Joseph S. Nelson, Fishes of the World, John Wiley & Sons, 2006, ISBN 0-471-25031-7.


  3. ↑ 3,03,13,23,33,43,5 FishBase (anglès)


  4. ↑ Discover Life (anglès)


  5. ↑ Forsskål, P., 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descr. Animalium: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map.


  6. ↑ Gill, T. N., 1884. Synopsis of the genera of the superfamily Teuthidoidea (families Teuthididae and Siganidae). Proc. U. S. Natl. Mus. v. 7 (núm. 435): 275-281.


  7. ↑ Lacépède, B. G. E., 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-lxvi + 1-558, Pls. 1-34.


  8. ↑ Bleeker, P., 1863. Deuxième notice sur la faune ichthyologique de l'île de Flores. Neder. Tijdschr. Dierk. v. 1: 248-252.


  9. ↑ Lacépède, B. G. E., 1804. Mémoire sur plusieurs animaux de la Nouvelle Hollande dont la description n'a pas encore été publiée. Ann. Mus. Hist. Nat. Paris v. 4: 184-211, 4 pls.


  10. ↑ Swainson, W., 1839. The natural history and classification of fishes, amphibians, & reptiles, or monocardian animals. Spottiswoode & Co., Londres. Nat. Hist. & Class. v. 2: i-vi + 1-448.






Bibliografia



  • Borden, W.C., 1998. Phylogeny of the unicornfishes (Naso, Acanthuridae) based on soft anatomy. Copeia (1):104-113.

  • Desoutter, M., 1990. Acanthuridae. P. 962-964. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.

  • Desoutter, M., 1979. Acanthuridae. P. 455. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.

  • Krupp, F., 1995. Acanthuridae. Sangradores, cirujanos, navajones. P. 839-844. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.

  • Mok, H., 1977. Gut patterns of the Acanthuridae and Zanclidae. Jap. J. Ichthyol. 23:215-219.

  • Randall, J.E., 2001. Acanthuridae. Surgeonfishes (tangs, unicornfishes). p. 3653-3683. A: K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles.. FAO, Roma.

  • Randall, J.E., 1984. Acanthuridae. A: W. Fischer i G. Bianchi (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Vol. 1. FAO, Roma. pag. var.

  • Randall, J.E., 1981. Acanthuridae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic (fishing areas 34, 47 (in part). Vol. 1.

  • Reeson, P.H., 1983. The biology, ecology and bionomics of the surgeonfishes, Acanthuridae. P. 178-190. A: J.L. Munro (ed.). Caribbean coral reef fishery resources. ICLARM Stud. Rev. 7.

  • Tilghman, G.C., R. Klinger-Bowen i R. Francis-Floyd, 2001. Feeding electivity indices in surgeonfish (Acanthuridae) of the Florida keys. Aquarium Sciences and Conservation 3:215-223.





Enllaços externs












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies



  • BioLib (anglès)


  • Catalogue of Life (anglès)

  • AQUATAB


  • ITIS (anglès)


  • NCBI (anglès)


  • Encyclopedia of Life (anglès)


  • World Register of Marine Species (anglès)


  • Arctos Specimen Database (anglès)


  • Barcodes of Life (anglès)


  • AnimalBase (anglès)


  • The Taxonomicon (anglès)











-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more