Vili

Multi tool use
En la mitologia escandinava Vili és el germà d'Odin i de Ve, amb els qui va matar Ymir i va usar el cadàver per crear el món.
Mitologia nòrdica
|
Panteó principal |
Æsir, primers déus del panteó nòrdic, segons el Gylfaginning hi ha catorze
|
Baldr · Bragi · Forseti · Heimdallr · Hödr · Loki · Odin · Thor · Týr · Ullr · Váli · Vídar
|
Ásynjur, deesses dels Aesir, segons el Gylfaginning hi ha també catorze
|
Eir · Frigg · Fulla · Gefjon · Gná · Hlín · Lofn · Sága · Sjöfn · Snotra · Syn · Vár · Vör
|
Altres déus i deesses, segons la font (Skáldskaparmál o la Völuspá) són: Aesir, Vanir o de cap dels dos grups. Alguns son descendents dels anteriors |
Byggvir · Dagr · Dellingr · Hela · Hermóðr · Hjúki i Bil · Hœnir · Ilmr · Iðunn · Irpa · Kvasir · Lóðurr · Máni · Meili · Móði i Magni · Nanna · Njörun · Nótt · Rán · Rindr · Sif · Sigyn · Skírnir · Sól · Þrúðr · Þorgerðr Hölgabrúðr · Óðr · Viðfinnr
|
Gegants (Jötun) considerats déus, família dels déus o ajudants |
Angrboða · Býleistr · Gerðr · Hyrrokkin · Jörð · Skaði · Mímir · Vili i Vé
|
Vanir. Segons el Gylfaginning són dels Aesir després de la guerra
|
Njörðr · Freyr · Freyja
|
|
|
Humans i principals herois i heroïnes |
Arngrim · Ask i Embla · Aslaug · Beowulf · Gudrun · Hjalmar i Ingeborg · Hrothgar · Hrólfr Kraki · Ragnar Lodbrok · Sigurd · Völundr
|
Éssers i esperits d'altres raçes |
Dísir (Les tres Nornes · Valquíries) · Dvergar (Nans) · Einherjar · Elf (Elfs de la llum i Elfs de la Foscor, Elfs negres) · Jötun (Gegants) · Trols · Vaettir
|
Bèsties, animals i monstres |
Árvakr i Alsviðr · Audhumla · Fenrir · Hati Hróðvitnisson · Hugin i Munin · Hófvarpnir · Jormungand · Níðhöggr · Ratatösk · Skinfaxi i Hrímfaxi · Sköll · Sleipnir · Veðrfölnir
|
Llocs |
Alfheim · Asgard · Bifrost · Fólkvangr · Ginnungagap · Helheim · Jötunheimr · Midgard · Muspellheim Nidavellir · (Mímisbrunnr · Hvergelmir · Urðarbrunnr · Valhalla · Vígríðr · · Niflheim · Svartálfaheimr · Vanaheimr · Yggdrasil
|
Societat |
Blót · Félag · Calendari germànic · Heiti · Horg · Kenning · Sala d'hidromel · Niding · Paganisme nòrdic · Seid · Skald · era dels víkings · Völva
|
Successos |
Guerra dels Æsir–Vanir · Fimbulvetr · Ragnarök
|
Fonts |
Gesta Danorum · Edda poètica · Edda prosaica · Pedra rúnica · Sagues · Cicle de Tyrfing · Cicle de Völsung · Llengua nòrdica antiga · Influència
|
Vegeu també: Llista dels déus germànics · Mitologia germànica · Paganisme germànic · Personatges, objectes i llocs de la mitologia germànica · Odinisme
|
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vili 
|
Viccionari
g ML31,9p3jBRbf nNA5HjPUc SwlXkjQ5Cy viCYPYIUkAaaz uPw02 yy2PId1VS2DWeGwg4IKgp,LI
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...