El sulfat d’amoni (antigament sulfat amònic) és un compost químic de fórmula (NH4)2SO4, amb molts usos comercials, l'ús principal és com a fertilitzant en agricultura. Té un 21% de nitrogeni un 24% de sofre. La seva aplicació tracta de reduir el pH del sòl en els sòls de tendència alacalina.
Contingut
1Usos
2Preparació
3Referències
4Bibliografia
Usos
A més de com fertilitzant és un coadjuvant en insecticides, herbicides, i fungicides amb la funció d’enllaçar el ferro i calci de l’aigua i les cèl·lules de les plantes, en això és particularment útil en l’herbicida glifosat.
It is also used in the preparation of other ammonium salts.
En bioquímica, la precipitació del sulfat d’amoni és un mètode comú per purificar proteïnes. Per això és un ingredient de vacunes.[1]
També és un additiu alimentari.[2][3]
En solució saturada en aigua pesant (D2O) és una solució estàndard en espectroscopia.
També s’ha fet servir com retardant de flama.[4]
Amb sulfat d’amoni es poden fabricar explosius i en alguns casos està prohibit tenir-ne (per exemple a l’Afganistan l’any 2010)
Preparació
El sulfat d’amoni es fabrica reaccionat amoni sintètic o subproductes d’amoni dels forns de coc amb àcid sulfúric:[5]
2 NH3 + H2SO4 → (NH4)2SO4
També es fa sulfat amònic a partir del guix (CaSO4•2H2O).:
(NH4)2CO3 + CaSO4 → (NH4)2SO4 + CaCO3
En la natura apareix rarament en el mineral mascagnita en fumaroles volcàniques.[6]
Referències
↑Pink Book | Appendix B: Vaccine Excipient & Media Summary, Part 2
↑Panera Bread › Menu & Nutrition › Nutrition Information Profile
↑Official Subway Restaurants U.S. Products Ingredients Guide
↑George, C.W.; Susott, R.A. «Effects of Ammonium Phosphate and Sulfate on the Pyrolysis and Combustion of Cellulose». Research Paper INT-90. USDA Forest Service, abril 1971.
↑Pradyot Patnaik. Handbook of Inorganic Chemicals. McGraw-Hill, 2002, ISBN 0070494398
↑[enllaç sense format]http://www.mindat.org/min-2584.html/ Mindat data
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sulfat d'amoni
Properties: UNIDO and International Fertilizer Development Center (1998), Fertilizer Manual, Kluwer Academic Publishers, ISBN 0-7923-5032-4.
Registres d'autoritat
NDL: 00569904
Identificadors
CAS · InChIKey · PubChem · AEPQ · ChEBI · KEGG · ChemSpider · ChEMBL · UNII · ZVG · Infocard ECHA · DSSTOX · RxNorm CUI · Beilstein: 11343144 · Número E · Open Food Facts · MeSH · CosIng ·
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
