Studebaker

Multi tool use
Studebaker
|
|
Dades bàsiques |
Tipus entitat |
fabricant d'automòbils
|
Sector |
indústria automotriu
|
Història |
Fundació |
1852 a South Bend
|
Dissolució |
1966 |
Activitat |
Productes |
camió
|
|
|
Organització i govern |
Seu central |
South Bend, Estats Units d'Amèrica
|
|
Web |
Lloc web oficial
|
|
 |

Un Studebaker Daytona convertible.
Studebaker Corporation, o simplement Studebaker, va ser un fabricant de cotxes i automòbils dels Estats Units, amb seu a la ciutat de South Bend, a l'estat d'Indiana. L'empresa va ser fundada l'any 1852, i era originalment un fabricant de vagons per al transport de productes agrícoles i de mineria, va treballar per a l'exèrcit i també va fer cotxes fúnebres.
Studebaker va entrar en el negoci de l'automoció el 1902 amb els vehicles elèctrics i el 1904 amb els vehicles de gasolina, venuts sota el nom de "Studebaker Automobile Company". Fins al 1911 va treballar associat amb altres fabricants.
Els primers cotxes de gasolina totalment fabricats per Studebaker es van comercialitzar a l'agost de 1912.[1] En els següents 50 anys, la companyia va aconseguir una reputació envejable per la qualitat i la fiabilitat dels seus vehicles. La planta de South Bend cessar la seva producció el 20 de desembre de 1963, i l'últim cotxe Studebaker va sortir de la planta Hamilton, a Ontàrio, Canadà, el 16 de març de 1966.
Referències
↑ Hendry, Maurice M. Studebaker: One can do a lot of remembering in South Bend. New Albany: Automobile Quarterly, p. 228–275. Vol X, 3rd Q, 1972.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Studebaker 
|
RHRZMRylalcm6TtWS2K82HsFQZw2WsYKEDVr,R7a7,6XyMTR0hF,c4BAElLw,gVS4Lwgo 2Z,Nso,fiLfe680D f,ni H
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...