Cromat
Multi tool use
 |
Aquest article tracta sobre les sals de l'àcid cròmic. Si cerqueu el procés electroquímic, vegeu «cromatge».
|
Cromat
| Substància |
oxoanió
|
| Estructura química |
|---|
| Fórmula química |
CrO₄²⁻
|
|
 |
Mostra de cromat de potassi.
Els cromats i els dicromats són sals de l'àcid cròmic i de l'àcid dicròmic, respectivament. Els cromats contenen l'ió CrO42−, que els dóna un fort color groc.[1] Els dicromats tenen l'ió Cr2O72−, pel que són d'un color ataronjat intens.[2] Els àtoms de crom es troben en estat d'oxidació +6 en ambdós, el que fa que aquests compostos siguin en general forts oxidants. En solució aquosa, el cromat i el dicromat es troben en equilibri.
Mostra de dicromat de potassi.
- CrO42− + 2 H3O+ ⇌ Cr2O72− + 3 H2O
En baixar el pH de la solució, predomina l'ió dicromat, mentre el cromat predomina en un pH més alt. Això és un clàssic exemple del Principi de Le Châtelier. La concentració de cromat també afecta a l'equilibri.
- Són usats en anàlisi ambiental per mesurar la demanda química d'oxigen (DQO).
- Són cancerígens. Tots els composts amb crom en estat d'oxidació 6+ són considerats tòxics i cancerígens.
- En ser usats com valorants en una reacció d'oxidoreducció, són reduïts a crom (III), Cr3+, d'un color blau-verdós.
- Les sals de sodi (Na+), potassi (K+), i amoni (NH4+) són sòlids cristal·lins solubles en aigua i són els cromats i dicromats més comunament usats com a reactius. En general, els cromats i dicromats de metalls pesants són poc o gens solubles en aigua per la qual cosa no tenen utilitat com reactius.
Estructures
 |
 |
 |
|
Estructura tetraèdrica de l'ió cromat. CrO42−
|
L'ió dicromat, Cr2O72−, consisteix en dos tetràedres units a un àtom d'oxigen.
|
Referències
↑ «Cromat». l'Enciclopèdia. [Consulta: 9 maig 2010].
↑ «Dicromat». l'Enciclopèdia. [Consulta: 9 maig 2010].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cromat
|
- Crom
Com afecten els canvis de concentració l'equilibri químic? 
PDF
0kFg9SjZ7T0gxvD,lpfAA,q4TnuzaWpf 1M9j55ojt4Br4d9oLqtpkPNtUc63z4
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
PDF
