Ngtjyty

VilaWeb

URL	http://www.vilaweb.cat
Tipus	diari en línia
Llengua	català
Llicència del contingut	Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported
Propietari	Partal Maresma i Associats, S.L.
Creador	Vicent Partal i Montesinos
Direcció/Gerència	Vicent Partal i Montesinos
Llançament	15 maig 1995
Seu	Barcelona
Estat	Espanya
Premis	Premi Nacional de Mitjans d'arrel digital, Premi Nacional de Periodisme, Premis Pompeu Fabra, premi Òmnium de Comunicació i Premi Ciutat de Barcelona
Twitter	VilaWeb
Facebook	VilaWeb

VilaWeb és el portal informatiu més antic dels països de parla catalana, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal. És considerat un portal progressista i innovador en el marc dels Països Catalans.^[1]

Història

Inici

Vicent Partal, impulsor de VilaWeb

El 14 de juny del 1995 començava a funcionar de manera oficial La Infopista.^[2] Des de dues setmanes abans els ordinadors londinencs de Demon allotjaven en període de proves aquell primer experiment de cercador i directori de recursos català, impulsat per Vicent Partal, Assumpció Maresma i Joan Subirats, tot i les complicacions tècniques.

Infopista

La Infopista va ser un dels primers directoris locals del món, i el primer en català.
Com a precedent tenia una pàgina de la primera versió a Internet de la revista El Temps, que ja havia estat elaborada per Vicent Partal i que es coneixia amb el nom de The Catalan Freeway. En aquella pàgina, creada en el prehistòric mes de juliol del 1994, hi havia recercats les no més de vint webs existents al nostre país (la primera havia estat la de la Universitat Jaume I de Castelló, creada l'estiu del 1994). El Temps tornaria a internet, després de llargues peripècies, l'abril del 1998.^[2]

Partal, Maresma & Associats

La Infopista, en canvi, ja va nàixer amb uns 120 recursos, de la mà de la nova empresa Partal, Maresma & Associats.^[2] Eren recursos molt primigenis.
Entre ells hi havia algunes de les webs més veteranes, però amb adreces molt antigues. Per exemple, hi havia Edicions 62 amb una adreça http://www.demon.co.uk/pma/Ed62. O La Caixa, amb una adreça només numèrica: http://147.83.242.5. Pangea agrupava un gruix notable de webs (Pallassos Sense Fronteres, Greenpeace, la Universitat per la Pau de Sant Cugat...). I les primeres webs informatives corresponien a l'Avui (amb una adreça avui.scsinet.upc.es), La Vanguardia (vangu.ese.es) i El Periódico, únic recurs que ja tenia l'adreça actual, tot i que el servidor el tenia instal·lat a Servicom. Aquesta empresa era una de les poques estrictament internautes a existir. Al costat seu, com a servidors només constaven la veterana Abaforum i dues empreses que es deien SI i Sert el. Les universitats hi tenien un paper clau, sobretot la Jaume I de Castelló, la Politècnica de Catalunya i la de les Illes Balears. No sols hi aportaven els continguts propis, sinó que obrien els seus servidors a tota classe d'experiències com els fantàstics "Contes per a Extraterrestres", editats per la colla castellonenca dels Bellver. Aquest butlletí continua sent una referència, malgrat els anys passats.

Tots aquests recursos i alguns més es van agrupar aquell 14 de juny a La Infopista, sota un manifest programàtic que afirmava que «ha arribat l'hora d'alçar barris dins de la xarxa».

El manifest afirmava que Internet, «que va començar com l'exemple més preclar del vilatge mundial, avui ja és una megalòpolis, una enorme conurbació. I, per això, com passa també al món real, els seus habitants comencen a reconèixer-se més als seus barris que a la seua globalitat [...] No és lluny el dia que algú podrà navegar per Internet cercant els recursos que més li interessen i sense abandonar el seu idioma local [...]».

L'altra bandera de la casa, complementària d'aquestes paraules, era un dibuix de Joan Subirats que representava tot d'ordinadors corrent amunt i avall en direcció a Perpinyà, València, Barcelona i Mallorca. Més endavant, aquell dibuix adquirira una connotació emotiva molt especial arran de la mort de Subi, el moment més difícil i dolorós de l'existència de VilaWeb. Ell va dissenyar l'actual anagrama amb el tipus BubbaLove, que tants maldecaps dóna als successors i que tan encertadament ha esdevingut una marca tipogràfica absolutament recognoscible en qualsevol circumstància.

La Plaça Internet

La Infopista va créixer de manera molt ràpida. Tant, que abans d'un any ja havia alterat completament el seu propòsit. Iniciatives com La Plaça Internet, per al seguiment de les eleccions del 1994, o la primera edició de les 24 Hores a Internet, van obrir de manera clara les portes del directori cap al periodisme de nou format que a la xarxa començava a prendre forma. També la creació del programa de Catalunya Ràdio L'internauta, de la mà de Jordi Vendrell i amb la presència setmanal de Vicent Partal, va servir per consolidar un espai internàutic de llengua catalana on La Infopista ja començava a ser referència. Vendrell va començar un programa que era el pioner de tots els que després s'emetran sobre la xarxa a la ràdio. I el seu peculiar estil, càlid i pretesament càndid, va engrescar molta gent a fer el salt cap a aquella tecnologia que li explicaven les ones hertzianes. Segurament, Jordi Vendrell ha estat un dels més importants divulgadors d'Internet al nostre país.

Un any després, La Infopista ja agrupava més de mil recursos. El febrer del 1996 ja eren més de 40 les empreses que feien de servidors. I s'havien incorporat a la xarxa mitjans comarcals, com ara L'Empordà, institucions com l'Ajuntament de Barcelona (la primera) i la Generalitat de Catalunya (la Generalitat Valenciana aleshores encara circulava amb Gopher), diversos partits encapçalats per Convergència Democràtica, que va ser el primer a fer el pas, els primers cafès d'Internet o l'Alternative Catalan Dictionary, la primera pàgina d'aquest tipus en la nostra llengua.

La redacció de Vilaweb el dia abans del referèndum per la independència d'Escòcia, celebrat el 17 de setembre del 2014.

Era l'època en què els mòdems eren de 14.400 bits per segon i una connexió et costava de mitjana 1.500 pessetes per tres hores de connexió, o 4.500 per una connexió il·limitada en el temps al servidor. El nombre de webs registrades a La Infopista havia passat de 120 el juny del 1995 a 400 el gener del 1996. I en un salt espectacular es van enfilar fins a les 1.500 aquell mateix mes de juny.^[2] El maig del 1996 les primeres estadístiques fiables de La Infopista anotaven una mitjana de poc més de 400 usuaris al dia, evidentment molt lluny dels prop de 4.000 que entraran només dos anys després.

VilaWeb

Amb tot això, un mes abans, el maig del 1996, La Infopista havia desaparegut per donar pas a VilaWeb.^[2] Telefónica havia posat en marxa aquell gener Infovía, un nom que generava confusions poc interessants. I, a més, la doctrina de la comunitat virtual prenia forma. Es va cercar crear una imatge més propera i amable, més de població virtual acudint al prefix Vila, seguit de l'inevitable Web. El canvi va anar acompanyat de la instal·lació del servidor a Barcelona, amb ID-Grup i de la compra d'una màquina Sun. Aleshores ja hi havia dies en què es tocava amb els dits la possibilitat que es connectaren 1.000 persones.

VilaWeb en aquella època incorporava ja de manera estable seccions informatives com els xats (el primer dels xats d'actualitat, de fet, es faria aquell 11 de setembre tenint de convidat l'Àngel Colom, aleshores secretari general d'ERC), els fòrums,^[2] un projecte massa incipient de mercat i la biblioteca. Però, sobretot, aquella estructura permetia ja l'aparició d'una portada que destacava en una columna les webs més interessants del dia i, a l'altra, es feia ressò de tot el que passava a VilaWeb.

Fruit de totes aquestes innovacions va ser la consolidació d'un discurs propi sobre el model periodístic a aplicar a VilaWeb. Aquest discurs, aquests conceptes, es van anar estenent i han estat sovint referència en congressos i debats. Al nostre país cal recordar especialment la sessió inaugural del III Congrés dels Periodistes Catalans. La intervenció de Vicent Partal, Luis Ángel Fernández-Hermana, Lluís Reales i Antoni Esteve va ser saludada per La Vanguardia amb un «Los apóstoles de Internet toman el congreso de periodistas». En l'àmbit internacional, l'experiència de VilaWeb ha estat examinada amb atenció en una dotzena de congressos a Europa i Amèrica. Potser el més important de tots és el Congrés de la Federació Mundial de Periodistes, fet a Recife el 1998 i on VilaWeb era un dels quatre mitjans de tot el món convidats a exposar la seva experiència.^[3]

Creació d'edicions locals

Després d'un llarg any de definició, doncs, i seguint amb una certa tradició, el juny del 1997 hi va tornar a haver canvis. Es va refer la maquetació de la portada i, sobretot, es van introduir les edicions locals.^[2] Aquestes edicions van ser creades a petició de persones i grups de diverses poblacions que volien reproduir el fenomen VilaWeb a escala local. Especialment, va ser l'impuls donat per Montcada i Reixac i per Cornellà el que afermaria el projecte. Finalment, Cornellà va quedar-ne fora a causa del caràcter institucional dels seus promotors, i tretze poblacions (Sabadell, Sa Pobla, Arenys de Mar, Figueres, Nova York, Girona, Granollers, Terrassa, el Vendrell, Vilafranca i Calafell) es van sumar a Montcada i Reixac en la primera tongada d'edicions locals. Al setembre es va obrir Andorra, a l'octubre Alacant i, al febrer 1998, Perpinyà -ara: VilaWeb Catalunya Nord-. El 31 d'octubre arrencava Palma ja amb 32 edicions consolidades, entre les quals tres als Estats Units. L'arribada de les edicions de Mequinensa i l'Alguer completaria el desplegament pel mapa lingüístic, que ara ja abasta amb normalitat i pluralitat tot el territori, amb més de 90 edicions locals.

L'octubre del 1998 VilaWeb va fer un pas endavant. Al maig es va posar en marxa un procés de canvis que assumien el gran creixement del diari i la seva consolidació (reflectida en les dades estadístiques de l'OJD i l'EGM). VilaWeb ara és un dels competidors importants al web del nostre país.

Nosaltres.com

La potència del diari, amb les edicions locals i les posteriors edicions sectorials, eclipsava el directori que n'havia estat l'origen. Per això es va ressaltar creant Nosaltres.com. Es tractava de repescar el sentit inicial de VilaWeb i fer-ho sumant una important oferta al nostre públic. Amb el nou Nosaltres.com, el barri en llengua catalana d'Internet té un directori i un cercador a l'alçada de les seues necessitats. Avui ha esdevingut una de les comunitats internàutiques més vives i actives d'Europa. Es va posar el directori a l'altura d'aquest repte. A poc a poc, el Nosaltres.com va anar afegint nous elements, com ara els Dossiers i Les Colles.

Els anys 1999 i 2000 van posar a prova el creixement de VilaWeb amb accessos cada vegada més massius, amb tres processos electorals seguits, amb una allau de notícies vinculades al boom tecnològic, especialment a la borsa. De sobte, tot eren empreses punt-com i VilaWeb Informàtica es va convertir en un dels referents informatius sobre la nova tecnologia.

Cinquè aniversari

El 8 de juny de 2000 es va celebrar a la xarxa el cinquè aniversari de VilaWeb. Cinc anys servien com a excusa per fer una mirada nostàlgica cap enrere (vam publicar la primera pàgina de totes) per analitzar com estava el barri català d'Internet i la mateixa VilaWeb (ja amb noranta edicions locals i els primers projectes fora de la xarxa...) i per pensar en el futur.

Un futur que, per primera vegada, es va definir fora de la xarxa. "VilaWeb no és una empresa d'Internet, sinó un mitjà de comunicació: per tant, hi ha coses d'Internet que no farem mai i coses que fan els mitjans de comunicació, fora d'Internet, que nosaltres també volem fer". Aquesta frase pronunciada per Vicent Partal en l'acte que cada cap d'any organitza Alfons Cornella a ESADE el mes de desembre (en aquest cas, del 1989), marcava una nova orientació de VilaWeb. Després de discutir durant anys si eren una comunitat virtual, o un portal, o qualsevol altre concepte de moda, emergia el concepte definitiu: un mitjà de comunicació.

De fet, uns quants mesos abans VilaWeb ja havia fet un pas, tímid encara, fora d'Internet. VilaWeb havia creat el 5 de novembre del 1989 el primer servei WAP del país i, anecdòticament, el primer servei WAP que es creava en qualsevol llengua llatina del món. La telefonia mòbil esdevenia el primer territori d'expansió, que es consolidaria l'estiu del 2000 amb l'edició per a ordinadors de butxaca Palm.

Mig any després, VilaWeb signava un acord empresarial amb Menta que el posava en la línia del vídeo i la televisió. Segons l'acord, VilaWeb va començar a treballar en una edició per a cable que inclou notícies en vídeo, assequibles per als usuaris de la xarxa d'alta velocitat.

Enmig hi havia hagut intenses negociacions amb altres empreses per editar un diari en paper, que es distribuiria de manera gratuïta al metro. Aquestes negociacions no van arribar a bon port, però varen deixar clara la voluntat de VilaWeb d'estendre el projecte per qualsevol mitjà.

De fet, coincidint amb la festa dels cinc anys de VilaWeb del 16 de novembre de 2000, s'anunciava un acord estratègic amb l'empresa editora del diari El Punt, que projecta cap al futur el nou concepte empresarial de VilaWeb.

L'any 2000 va ser també un any de reconeixements a la tasca feta en els primers cinc anys. Entre ells destaquen dos premis molt especials: el Ciutat de Barcelona de Periodisme (atorgat el mes de febrer) i el primer Premi Nacional d'Internet, (atorgat el mes de setembre).

VilaWeb fou el primer mitjà digital català en incorporar una plataforma de blogs personals fàcilment gestionable pels mateixos usuaris.^[1] El 2004 oferí als lectors i col·laboradors la possibilitat de crear els seus propis blogs, que aconseguiren cert protagonisme i activitat els anys següents.^[1] Entre altres, destacaren com a bloguers els escriptors Biel Mesquida i Oriol Izquierdo i el crític literari Joan Josep Isern.^[1]

Naixement de VilaWeb TV

VilaWeb TV va començar les seves emissions a principi de l'any 2006 i va ser el primer canal de televisió IP en català, via Internet, creat a Catalunya amb voluntat de seguir l'actualitat i d'oferir una mirada pròpia en la línia que manté el mitjà. La seva posada en marxa oficial, però, es va produir el gener del 2007 de la mà de Vicent Partal i Andreu Barnils.^[4] Posteriorment s'hi afegiren Roger Cassany i Anna Boluda.^[4] Des de VilaWeb s'afirmà que mentre la TDT representa el model de la televisió «industrial», la televisió IP és la televisió de la «creativitat». VilaWeb TV combinava continguts de producció pròpia vinculats a les apostes editorials, sobretot entrevistes i reportatges, amb vídeos d'actualitat.^[4]

Conflicte amb l'Ajuntament de Barcelona

El dia 29 de març de 2011 VilaWeb havia de ser portat a judici per l'Ajuntament de Barcelona, que els acusava d'injúries^[5] pels esforços informatius que van fer per aclarir què va passar en el cas Vilaró. Cinc dies abans, però, dia 24 de març, amb la mediació del Col·legi de Periodistes de Catalunya, els demandants retiren la querella^[6] i, a canvi, tot i que Vilaweb no rectificarà pel tractament informatiu que va fer del cas, el Consell de la Informació del CPC dictaminarà si hi va haver mala praxi informativa.

Versió en anglès

El 2 de gener de 2014 es va fer pública una nova edició en anglès del portal, que duu el nom de VilaWeb-News from Catalonia. Aquesta edició fou coordinada inicialment per Liz Castro, editora estatunidenca establerta a Barcelona. La intenció de l'edició en anglès no és ser una còpia literal de la catalana, sinó desenvolupar continguts propis pensats per a una audiència global.^[7]

El 2014 pugna amb Nació Digital i el diari Ara per les primeres places dels mitjans de comunicació en català més llegits en línia.^[8]

VilaWeb Paper

Al juny de 2017 VilaWeb va posar en marxa, una edició en pdf que arriba cada nit a les deu als subscriptors del diari i que té una edició de cap de setmana els divendres, en obert per tot els lectors. Aquesta edició presenta els millors temes propis de l'endemà maquetats de manera que es poden llegir com un diari interactiu en aparells com les tauletes o que es poden imprimir en paper amb les impressores domèstiques en format A4.^[9]

Premis

• 
  Premi Nacional de Periodisme 2004 concedit per la Generalitat de Catalunya, fent menció al portal i als seus creadors, Vicent Partal i Assumpció Maresma, pel caràcter fundacional del seu treball en el camp del periodisme digital, que combina rigor, immediatesa, anàlisi i diversitat.^[10]
  

Referències

Bibliografia

• 
  Gordillo, Saül. Sobirania.cat. Creat, 2014. 
  


• 
  Partal, Vicent: Periodisme quàntic: fent periodisme a Internet: l'experiència dels primers deu anys de VilaWeb. Universitat Illes Balears, 2007.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: VilaWeb

• VilaWeb VilaWeb - Lloc web oficial


• Partal, Maresma i Associats


• Blog de Vicent Partal

Coord.: 41° 22′ 37.64″ N, 2° 10′ 17.15″ E / 41.3771222°N,2.1714306°E / 41.3771222; 2.1714306