La Repubblica








Per a altres significats, vegeu «República (desambiguació)».











































































































Infotaula de publicacions periòdiquesla Repubblica

La Repubblica.svg

La Repubblica logo.png
Capçalera del diari

Tipus
diari
Fitxa tècnica
Llengua
Italià
Inici publicació
1976
Director
Ezio Mauro
Fundat per
Eugenio Scalfari
Propietat
GEDI Gruppo Editoriale Tradueix
Lloc de publicació
Roma
Estat
Itàlia
Dades editorials i contingut
Format
Berliner Tradueix
Periodicitat
Diari
Àmbit
Itàlia
Tema
Informació general
Editor
Eugenio Scalfari
Editorial
Gruppo editoriale L'Espresso
Tirada
790.862 (12/2007)
Difusió
622.157 (12/2007)
Ideologia
cultural liberalism Tradueix i socialdemocràcia
Nominacions i premis
Premis
  • (2003)  

Identificadors
ISSN
0390-1076 i 2499-0817
OCLC
642673598



Twitter
repubblica
Facebook
Repubblica
Lloc web
www.repubblica.it
Modifica les dades a Wikidata

La Repubblica és un diari italià, amb seu a Roma, pertanyent al Gruppo editoriale L'Espresso.


El 2007 és el segon diari d'Itàlia per difusió amb 617.910 exemplars de mitjana diària (dades Ads-Accertamento diffusione stampa – i mitjana mòbil agost 2006-juliol 2007) darrere del Corriere della Sera (672.801). És també al segon lloc en nombre de lectors, certificats en 2.944.000; precedida per La Gazzetta dello Sport i seguit per Corriere della Sera (que se situa en 2.615.000 lectors).[1]


L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Antonio Asensio de Periodisme.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Rubriques


  • 3 Suplements


  • 4 Directiva


  • 5 Edicions locals


  • 6 Difusió


  • 7 Referències


  • 8 Bibliografia


  • 9 Enllaços externs





Història


El diari apareix per primera vegada el 14 de gener de 1976 dirigit per Eugenio Scalfari, director del setmanari L'Espresso. Al final de l'any, el diari aconsegueix editar 100.000 exemplars i el 1979 més de 180.000.


El 1981, un escàndol explota al Corriere della Sera, que porta La Repubblica a augmentar el seu nombre de lectors i a prendre al Corriere algunes firmes prestigioses entre els quals Enzo Biagi (cèlebre periodista, redactor en cap del setmanari Epoca després director del Resto del Carlino que va transformar en un diari nacional, i sobretot és creador de Fatto que tracta els principals fets del dia).


El 1986 s'introdueix un suplement financer «Affari e Finanza».


Al final dels anys 80, el diari obté un important suport financer de Carlo De Benedetti, l'editor italià. Aquest principal accionista barra el pas a Silvio Berlusconi i durant dos anys es disputaran l'editorial Mondadori. Acaben trobant un acord i es reparteixen els diaris : De Benedetti obté La Repubblica , L'Espresso , i els diaris regionals i Berlusconi obté la Mondadori.


El 10 de gener de 1994 comença a sortir el Lunedi di Repubblica , l'edició reduïda del dilluns. La notorietat del diari augmenta regularment des dels anys 90 i sobretot des del seu paper de segon diari nacional.


El 1995, a més a més de la introducció de dos suplements «Musica,Rock&Altro» (música) i « Salute » (salut), és l'any de la revolució gràfica. En efecte, s'introdueixen els colors a primera pàgina i en la publicitat.


El 1996, el diari canvia de director: Eugenio Scalfari se substituït per Ezio Mauro. El mateix any, surt un setmanari consagrat a les dones i amb motiu de les eleccions polítiques neix Repubblica.it, l'edició en línia del diari que s'assenta sent el principal lloc web d'informacions italianes amb més de 9.400.000 usuaris.


El novembre de 2004 surt La Domenica di Repubblica (el diumenge de La Repubblica) que conté una vintena de pàgines d'actualitat, espectacles, de l'estil de vida i del temps lliure. Aquest suplement s'inspira en les edicions dominicals dels principals diaris anglosaxons. El setembre de 2007, el diari ha estat actualitzat des d'un punt de vista gràfic i de la paginació: una secció anomenada R² conté enquestes sobre els temes principals de l'actualitat.


Aquest diari pot ser considerat com a prop de les polítiques de centreesquerra (Partit Democràtic de l'Esquerra).



Rubriques



La notte dei gufi 

firma que surt el dilluns. Tracta de l'alta finança, de l'economia i de la política.



L'amaca 

Michele Serra, periodista, comenta un fet del dia amb una punta d'ironia.



Bonsaï

rúbrica quotidiana de Sebastiano Messina, periodista, que amb ironia comenta els esdeveniments recents de la política.



Carta Canta

sobre Repubblica.it, Marco Travaglio posa en confrontació les antigues i noves declaracions de les persones polítiques per tal d'ensenyar les seves incoherències.



Suplements



  • Il Venerdì

  • Affari&Finanza

  • Metropoli

  • D - La repubblica delle Donne

  • Velvet

  • XL

  • Viaggi

  • Salute



Directiva


El diari ha tingut dos directors al llarg de la seva història:




  • 1976-1996: Eugenio Scalfari


  • 1996-: Ezio Mauro


Actualment Mauro Bene, Gregorio Botta, Dario Cresto-Dina, Massimo Giannini, Angelo Rinaldi en són vicedirectors i Angelo Aquaro n'és el redactor en cap.



Edicions locals


Hi ha edicions locals a Bari, Bolonya, Florència, Gènova, Milà, Palerm, Nàpols, Torí i Roma.



Difusió




















































Any
Mitjana còpies diàries venudes
2006 588.275
2005 587.268
2004 586.419
2003 581.102
2002 579.269
2001 574.717
2000 566.811
1999 562.494
1998 562.857
1997 594.213
1996 575.447
Dades: Accertamenti Diffusione Stampa


Referències





  1. http://www.businessonline.it/news/4467/giornali-piu-letti-in-italia-cresce-corriere-della-sera.html




Bibliografia



  • La stampa italiana nell'età della tv,a cura di Valerio Castronovo e Nicola Tranfaglia, Laterza, Roma-Bari, 1994. ISBN 88-420-4509-8.


Enllaços externs




  • (italià) Lloc de La Repubblica


  • (francès) Lloc de Mondadori


  • (italià) Biografia d'Eugenio Scalfari


  • (italià) Ezio Mauro


  • (italià) La Repubblica 1976-2006









Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka