Bersaglieri

Multi tool use
Els Bersaglieri (tiradors d'elit) és un cos de l'exèrcit italià, originàriament creat pel General Alessandro La Marmora el 18 de juny de 1836 per servir a l'Exèrcit del Piemont, que posteriorment esdevindria el Reial Exèrcit Italià. La seva tasca era dur a terme missions d'escortes i assalt. El 1847 es va crear un cos semblant als Estats Pontificis, es Tiradors de Po, que van lluitar activament en la Primera Guerra de la Independència italiana, sent dissolta el 1849 després de la caiguda de la República Romana. L'especialitat és que havia de ser una unitat capaç d'operar de manera autònoma i forta, motiu pel qual els seus membres eren especialment entrenats per disparar i per estar sempre disposats per actuar, gairebé de manera aïllada, per obrir foc en una escala adequada i centrar-se en un punt del camp enemic amb la intenció específica de sorprendre, molestar i interrompre els plans enemics. Sempre ha estat una unitat d'alta mobilitat. Es poden reconèixer pel seu barret d'ala àmplia decorat amb plomes negres de gall fer, tot i que actualment només es fa servir amb l'uniforme de gala. Les plomes se segueixen usant fins i tot als cascs de combat moderns. Un altre tret distintiu és el pas veloç en les desfilades, a diferència del pas de marxa més habitual. Contingut
|
« |
El soldat alemany ha sorprès al món, el Bersagliere italià va sorprendre el soldat alemany. |
» |
— Erwin Rommel |
Després de l'Armistici, el 4t Regiment i el Batalló de Goito van participar en la Guerra d'Alliberament; mentre que a la República Social Italiana hi havia el Regiment de Voluntaris Luciano Manara i el Batalló Mussolini.
Els Bersaglieri avui
Mentre que en el passat la mobilitat dels Bersaglieri era gràcies al seu entrenament corrent i mitjançant l'ajut de les bicicletes, actualment tots els regiments en servei estan mecanitzats.
Els Bersaglieri moderns han servit, com a part de la Brigada Bersaglieri Garibaldi, com a forces de manteniment de pau a la Força Multinacional al Líban i a les guerres de Iugoslàvia i Somàlia, així com a l'Operació Iraqi Freedom
Tradicions
Els Déu Manaments de Marmore

8è d'Infanteria Bersaglieri, Brigada Bersaglieri Garibaldi.
- Obediència
- Respecte
- Absolut coneixement de les seves armes
- Gran entrenament de tir
- Gimnàstica de qualsevol tipus fins al frenesí
- Companyonia
- Sentiments de família
- Pel que fa a les lleis i l'honor del cap de l'Estat
- Honra a la Mare Pàtria
- La confiança en si mateix fins a la presumpció.
La Bandera
La bandera va ser adoptada mitjançant Reial Decret d'11 d'abril de 1848.
Els Bersaglieri, situats al nivell màxim de batalló, no podien portar la Bandera, dret atorgat només als regiments. Ni tan sols a finals de 1870, quan els seus batallons van ser constituïts en regiment, se'ls va concedir (amb la seva mida impediria córrer al capdavant del regiment). De fet, quan finalment se'ls va concedir el 19 d'octubre de 1920, portaven un làbarum, amb el qual la cursa era possible.
El 7 de juny de 1938, finalment, la bandera dels Bersaglieri va ser substituïda per la bandera italiana, emprant un format reduït que ofereix una menor resistència al vent durant la cursa. Amb l'adveniment de la República, el format reduït va donar pas al "tipus únic". L'abanderat dels Bersagliere, però va seguir fent-la onejar molt alt, per fer-la visible des de lluny a tot el regiment.
El Piumetto o plomall
El plomall consisteix en plomes de gall fer per la tropa i d'estruç en color verd per als oficials. En un inici es feia servir com a protecció del Sol per a l'ull dret, el propòsit del qual era la recerca, així com pel camuflatge. De fet, gairebé tots els cossos de caçadors dels diversos exèrcits de l'època de la formació del cos usaven plomes al barret per mimetitzar-se millor.
El barret negre
Capell emplomallat dels Bersaglieri
El barret es porta inclinat sobre el costat dret del cap, inclinat cap a la cella i sobre l'orella. El capell emplomallat és l'emblema per excel·lència del cos, un símbol només per darrere de la bandera.
El motiu d'aquesta afirmació va ser demostrada pel tinent coronel Negrotto, comandant del 23è Batalló de Bersaglieri, caigut a Mrzli (un camp fortificat a Gorizia) el 1915, en plena I Guerra Mundial, quan ferit de mort, va posar-se el barret a la punta de l'espasa, el va aixecar i es va llançar contra l'enemic cridant "Bersaglieri, aquesta és la vostra bandera! Aneu per ella!".
Per mantenir el capell en la seva posició es requereix una molesta tensió al coll.
El cordó verd
El cordó era per portar-hi el flascó de pólvora (que queia al costat dret), fins que aquesta ja arribà juntament amb el cartutx complet. També servia per les trompetes i els corns. Actualment es porta a l'uniforme de parada.
Un rumor sense fonament indica que el cordó era un "nus corredor" per ofegar nens, adoptat per La Marmora mentre combatia amb els austríacs, els quals havien definit als Bersaglieri com uns "bandits comuns dignes de ser penjats".
La Banda

Banda dels Bersaglieri
La banda va néixer amb la primera companyia de Bersaglieri.
« |
...marxaven al capdavant dotze soldats amb el fusell sobre l'espatlla esquerra, amb un corn de cacera a la dreta amb el qual tocaven una marxa alegre i vivaç que feia venir ganes de córrer fins i tot als coixos... |
» |
— Quarenghi |
Actualment no es pot concebre una desfilada de Bersaglieri sense la banda. De fet, un memoràndum del 18 de juny de 1836 estipulava que en cada companyia havia d'haver 13 trompetes i un caporal corneta. Les reunions per a la formació musical dels trompeters de les diferents companyies va donar origen a la banda del batalló, que posteriorment es formaria com una unitat en si mateixa; mentre que les companyies seguien tenint les seves pròpies trompetes.
La banda dels Bersagliere és l'única que desfila corrents, és a dir, molt de pressa. L'ús deriva, segons la tradició popular, de l'entrada a Roma després de superar la Porta Pia, que va haver d'efectuar-se a pas de càrrega, que es transformà espontàniament en una cursa de soldats.
Regiments actuals
1° Rgt. Bersaglieri, Brigada Garibaldi, a Cosenza (Calabria)
3° Rgt. Bersaglieri, Brigada Sassari, a Teulada (Sardenya)
6° Rgt. Bersaglieri, Brigada Aosta, a Trapani (Sicília)
7° Rgt. Bersaglieri, Brigada Pinerolo, a Bari (Apúlia)
8° Rgt. Bersaglieri, Brigada Garibaldi, a Caserta (Campania)
11° Rgt. Bersaglieri, Brigada Ariete, a Orcenico Superiore (Friuli-Venezia Giulia)
Referències
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bersaglieri ![]() |
↑ Haskew, Michael E. Encyclopedia of elite forces in the Second World War (en anglès). Pen & Sword Military, 2008, p. 121. ISBN 1844155773.
↑ Jowett, Philip. The Italian Army 1940-45 (1): Europe 1940-43 (en anglès). Osprey Publishing, 2000, p. 7. ISBN 185532864X.
↑ Burgwyn, James. Mussolini, Warlord: Failed Dreams of Empire, 1940-1943 (en anglès). Enigma Books, 2012, p. 124. ISBN 1936274299.
z3j E6,9JT,x08M6,OOLDMKJXSFr MHoe3hESxJFdB,ozJTk4a2UlvdPxhce vrJ2