Campbell Dixon Alma Reville Charles Bennett Ian Hay Jesse Lasky Jr. a partir de W. Somerset Maugham
Música
Louis Levy
Fotografia
Bernard Knowles
Muntatge
Charles Frend
Productora
Gaumont British
Distribuïdora
Associated British Picture Corporation
Dades i xifres
País
Regne Unit
Data d'estrena
1936
Durada
86 min
Idioma original
anglès
Lloc de rodatge
Cantó de Berna i Suïssa
Color
en blanc i negre
Temàtica
Gènere
Cinema policíac Cinema d'espionatge
Tema principal
Alps
Lloc de la narració
Suïssa
Premis
Més informació
IMDb
Fitxa
FilmAffinity
Fitxa
Rotten Tomatoes
Fitxa
All Movie
Fitxa
TCM
Fitxa
Agent secret (original: Secret Agent) és una pel·lícula britànica dirigida per Alfred Hitchcock, estrenada el 1936 i doblada al català.[1]
Contingut
1Argument
2Repartiment
3Critica
4Referències
5Enllaços externs
Argument
Edgar Brodie (John Gielgud), un heroi de guerra britànic és declarat mort al combat per «R», el cap de l'MI6, per tal de poder ser enviat en missió secreta a Suïssa sota la identitat de Richard Ashenden. Per desemmascarar un espia alemany, és ajudat per El General (Peter Lorre), un sud-estatunidenc vulgar i sense escrúpols, i Elsa Carrington (Madeleine Carroll), que es fa passar per la seva esposa. Després d'haver assassinat per error un dels seus conciutadans, Edgar i Elsa pensen abandonar el seu ofici d'agents secrets però descobreixen finalment la identitat de l'espia, que no és altre que Robert Marvin (Robert Young), un dandi que feia la cort Elsa. La mort de Marvin pot permetre la derrota d'Alemanya durant la Primera Guerra Mundial però Elsa, traumatitzada pel mort que té ja sobre la consciència, refusa l'execució de l'espia en un tren pler de soldats enemics i atacat per l'aviació britànica. Finalment, Marvin mor, així com el General. Edgar i Elsa deixen les seves funcions d'agents secrets.
Repartiment
John Gielgud: Edgar Brodie/Richard Ashenden
Peter Lorre: El General
Madeleine Carroll: Elsa Carrington
Robert Young: Robert Marvin
Percy Marmont: Caypor
Florence Kahn: Sra. Caypor
Charles Carson: R
Lilli Palmer: Lilli
Tom Helmore (no surt als crèdits): Coronel Anderson
Critica
La pel·lícula, la tercera d'una trilogia de pel·lícules d'espies després de The Man Who Knew Too Much el 1934 i Els trenta-nou graons, no va ser tan reeixida com les altres dues.
Hitchcock assenyala algunes de les raons del fracàs: es presenta com el protagonista un personatge que ha de realitzar una tasca repugnant amb què l'espectador no pot identificar-se; haver jugat massa amb la ironia del destí que suposa l'assassinat d'un turista innocent confós amb un espia.[2]
Rohmer i Chabrol li reconeixen indubtables qualitats, com la que ha presentat l'espia vestit com "un jove encantador, ple d'atencions delicades, més perillós com més simpàtic", i la presència dels més emocionants trets de Hitchcock en les seqüències memorables com la de l'organista, la mort del qual s'endevina pel so prolongat d'una sola nota, o la seqüència de la fàbrica de xocolata; però "voler elevar el to, volent afegir una mica més", ha acabat trencant l'harmonia: "Era impossible canviar la dosi perfecta de la pel·lícula anterior sense desequilibrar l'obra".[3]
Referències
↑Agent secret
↑François Truffaut, "El cinema segons Hitchcock, Basic Books, Londres, 2009, p. 85.
An Elastic Affair (1930; perduda) ·Juno and the Paycock (1930) ·Murder! (1930) ·Mary (1931) ·The Skin Game (1931) ·Number Seventeen (1931) ·Rich and Strange (1931) ·Waltzes from Vienna (1934) ·The Man Who Knew Too Much (1934) ·Els trenta-nou graons (1935) ·Agent secret (1936) ·Sabotage (1936) ·Innocència i joventut (1937) ·Alarma a l'exprés (1938) ·Jamaica Inn (1939)
Dècada del 1940
Rebecca (1940) ·Enviat especial (1940) ·Matrimoni original (1941) ·Sospita (1941) ·Saboteur (1942) ·Shadow of a Doubt (1943) ·El bot salvavides (1944) ·Spellbound (1945) ·Notorious (1946) ·The Paradine Case (1947) ·La soga (1948) ·Under Capricorn (1949)
Dècada del 1950
Pànic a l'escenari (1950) ·Estranys en un tren (1951) ·Jo confesso (1953) ·Crim perfecte (1954) ·La finestra indiscreta (1954) ·To Catch a Thief (1955) ·The Trouble with Harry (1955) ·L'home que sabia massa (1956) ·Fals culpable (1956) ·Vertigen (D'entre els morts) (1958) ·Perseguit per la mort (1959)
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...