Hendrik Lorentz
 | |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (nl) Hendrik Antoon Lorentz 18 juliol 1853 Arnhem | ||
| Mort | 4 febrer 1928 (74 anys) Haarlem | ||
| Lloc d'enterrament | Algemene Begraafplaats Kleverlaan  | ||
| |||
| Educació | Universitat de Leiden | ||
| Activitat | |||
| Director de tesi | Pieter Rijke | ||
| Camp de treball | Física teòrica | ||
| Ocupació | Conservador, físic teòric, professor, matemàtic, físic i professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Leiden | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Adriaan Fokker, Johannes Droste , Leonard Ornstein, Geertruida de Haas-Lorentz i Hendrika Johanna van Leeuwen | ||
| Abreviació d'autor en botànica | H.Lorentz | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Aletta Lorentz-Kaiser | ||
| Fills | Geertruida de Haas-Lorentz | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Orde del Mèrit de les Arts i les CiènciesHendrik Antoon Lorentz (Arnhem, 18 de juliol de 1853 - Haarlem, 4 de febrer de 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.
Contingut
1 Biografia
2 Investigació científica
3 Reconeixements
4 Vegeu també
5 Enllaços externs
Biografia
Hendrik Lorentz va néixer a Arnhem, Gelderland, fill de Gerrit Frederik Lorentz (1822-1893), un botiguer, i Geertruida van Ginkel (1826-1861). El 1862, després de la mort de la seva mare, el seu pare es va casar amb Luberta Hupkes. Del 1866 al 1869, va assistir a l'escola secundària d'Arnhem i, el 1870, va aprovar els exàmens de llengües clàssiques que eren el requisit fonamental per a ser admès a la universitat.
Lorentz va estudiar física i matemàtiques a la Universitat de Leiden. La profunda influència que exercí el seu professor d'astronomia Frederik Kaiser el portà a esdevenir físic. Quan es llicencià, treballà donant classes de matemàtiques a l'escola secundària d'Arnhem, tot i que compaginava la feina amb els seus estudis a Leiden.
El 1875, Lorentz es doctorà sota la direcció de Pieter Rijke en la tesi: "Sobre la teoria de la reflexió i la refracció de la llum", en la qual refinava la teoria electromagnètica de James Clerk Maxwell.
El 1881, Hendrik es casà amb Aletta Catharina Kaiser, neboda de Frederik Kaiser. Ella era la filla de Johann Wilhelm Kaiser, director de l'escola de gravat d'Amsterdam, professor de l'escola de belles arts i dissenyador del primer segell holandès (1852). Posteriorment, Kaiser va ser el director de la Galeria Nacional d'Amsterdam. La filla gran del matrimoni entre Hendrik Lorentz i Aletta Kaiser, Geertruida Luberta Lorentz, va esdevenir també física.
Lorentz va esdevenir director d'investigació en l'Institut Teyler, de Haarlem, entre els anys 1923 i 1928.
Investigació científica
Albert Einstein visitant Lorentz a Leiden el 1921
Gràcies al seu càrrec a la universitat, el 1890 nomenà Pieter Zeeman assistent personal, i l'induí a investigar l'efecte dels camps magnètics sobre les fonts de llum, i descobrí el que avui es coneix amb el nom d'efecte Zeeman.
Se li deuen importants aportacions en els camps de la termodinàmica, la radiació, el magnetisme, l'electricitat i la refracció de la llum. Va formular, conjuntament amb George Francis FitzGerald, una teoria sobre el canvi de forma d'un cos com a resultat del seu moviment. Aquest efecte, conegut com a contracció de Lorentz-FitzGerald, la representació matemàtica de la qual és coneguda amb el nom de transformació de Lorentz, fou una més de les nombroses contribucions realitzades per Lorentz al desenvolupament de la teoria de la relativitat, i fou al costat d'Henri Poincaré un dels primers a formular les bases de la teoria de la relativitat, que posteriorment Albert Einstein ampliaria i milloraria.
El 1902, li fou concedit el Premi Nobel de Física, juntament amb el seu deixeble Pieter Zeeman, per la seva investigació conjunta sobre la influència del magnetisme en la radiació, que origina la radiació electromagnètica.
Hendrick Lorentz morí el 4 de febrer del 1928 a la ciutat de Haarlem.
Reconeixements
En honor seu, la Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen (Reial Acadèmia neerlandesa d'Arts i Ciències) creà l'any 1925 la Medalla Lorentz, que premia les investigacions teòriques de físics.
En honor seu, s'anomenà el cràter Lorentz de la Lluna.
Vegeu també
Transformació de Lorentz.
Contracció de Lorentz.
Enllaços externs
(anglès) Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Física 1902.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hendrik Lorentz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
