Missió de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo

























































Infotaula d'organitzacióMissió de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo










Emblem of the United Nations.svg

Mission in the Democratic Republic of the Congo Medal ribbon.png
Dades bàsiques
Tipus entitat
Missió de Pau de les Nacions Unides
Història
Estatus legal
Activa
Fundació
30 de novembre de 1999
Fundadors
Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Activitat


Organització i govern
Cap
França Gen. Bernard Commins
Representant Especial del Secretari General
AlgèriaLeila Zerrougui
Xifres destacables
Despeses
US$ 8.740 milions


Web
Lloc web oficial

Twitter: MONUSCO

Modifica les dades a Wikidata

La Missió de l'Organització de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo (MONUC), que es va convertir en el 2010 en la Missió d'Estabilització de l'Organització de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo (MONUSCO) és una força de manteniment de la pau de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo (RDC) establerta en les resolucions 1279 (1999) i 1291 (2000) per supervisar el procés de pau de la Segona Guerra del Congo, encara que posteriorment gran part del seu enfocament fou el conflicte d'Ituri, el conflicte de Kivu i el conflicte de Dongo. La missió va canviar el nom de MONUC a MONUSCO arran la resolució 1925 de 2010.


La presència inicial de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo, abans de la aprovació de la resolució 1291, era una força d'observadors militars per observar i informar sobre el compliment de les faccions amb els acords de pau, un desplegament autoritzat per l'anterior resolució 1258(1999).[1] La Resolució 2348 (2017) ha proporcionat el mandat actual a l'autoritat de la MONUSCO.[2]


Des de 1999, s'han gastat prop de US$ 8.740 milions per finançar l'esforç de manteniment de la pau de l'ONU a la República Democràtica del Congo.[3] En octubre de 2017 la força total de les tropes de manteniment de la pau de l'ONU a la RDC és d'aproximadament 18.300 efectius.[2] Més de trenta països han aportat personal militar i policial per a l'esforç de manteniment de la pau,[3] amb Índia com a principal contribuent.[4] En juny de 2011 es va informar que l'Índia es prepara per reduir gradualment el seu compromís militar amb la MONUSCO.[5]




Contingut






  • 1 Organització


    • 1.1 Comandants


    • 1.2 Sectors


    • 1.3 Números de força i morts


    • 1.4 Personal i forces


    • 1.5 Països Contribuents




  • 2 Direcció


  • 3 Abusos sexuals


  • 4 Referències





Organització


La seu de la missió es troba a Kinshasa. La missió considera que la RDC està formada per 6 sectors, cadascun amb la seva pròpia caserna general. En 2005-6, però, la Divisió Oriental es va formar a Kisangani i es va fer càrrec de les brigades a Kivu Nord, Kivu Sud i Ituri, juntament amb dues o tres de les casernes del sector.


El pressupost aprovat per a la MONUC, de l'1 de juliol de 2007 al 30 de juny de 2008, era de 1.166,72 dòlars EUA, el més gran per a qualsevol operació actual de manteniment de la pau de l'ONU.



Comandants




Localització d'unitats de la MONUC en desembre de 2009




  • SenegalMountaga Diallo : Març 2000 – gener 2004


  • NigèriaSamaila Iliya : gener 2004 – febrer 2005


  • SenegalBabacar Gaye : febrer 2005 – juliol 2010


  • ÍndiaChander Prakash : juliol 2010 – març 2013


  • BrasilCarlos Alberto dos Santos Cruz : Abril 2013 – desembre 2015


  • Sud-àfrica Tt Gen Derrick Mgwebi : desembre 2015 – gener 2018[6]


  • França Maj Gen Bernard Commins : des de gener de 2018.



Sectors



  • MONUSCO HQ: Kinshasa

  • Sector 1: Mbandaka

  • Sector 2 i Divisió Oriental HQ: Kisangani

  • Sector 3: Kananga

  • Sector 4: Kalemie

  • Sector 5: Kindu

  • Sector 6: Bunia



Números de força i morts


Al juliol de 2004 hi havia 10.531 soldats de l'ONU sota el comandament de la MONUC. L'1 d'octubre de 2004, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va decidir desplegar 5.900 soldats més al Congo, tot i que el secretari general de l'ONU, Kofi Annan, havia demanat uns 12.000.


El 25 de febrer de 2005, nou pacificadors bengalins van ser assassinats per membres de la milícia Front dels Nacionalistes i Integracionistes a la província d'Ituri. El FNI va matar a un altre pacifistacador nepalès i va prendre set captius el maig de 2006. Dos dels set van ser alliberats a finals de juny i l'ONU va intentar aconseguir l'alliberament dels cinc restants.[7] El novembre de 2005 la MONUC estava formada per 16.561 militars uniformats. El 30 de juliol de 2006, les forces de la MONUC foren encarregades de vigilar les eleccions generals de 2006, les primeres eleccions multipartidistes a la RDC des de 1960. Les tropes de la MONUC van començar a patrullar àrees de l'est de la República Democràtica del Congo després d'enfrontaments armats el 5 d'agost després del caòtic recompte de resultats electorals. El comandament de les Nacions Unides també està organitzant diferents programes de formació i competicions a Congo per a les forces del Congo i internacionals. Es va dur a terme una competició de tir similar entre tropes de totes les forces internacionals i va ser guanyada per un batalló d'infanteria pakistanès.


La força total, el 31 d'octubre de 2007, va ser de 18.407 uniformats, incloent 16.661 tropes, 735 observadors militars de les Nacions Unides, 1.011 policies, recolzats per 931 funcionaris civils internacionals, 2.062 funcionaris civils locals i 585 voluntaris de les Nacions Unides.


L'ONU ha registrat un total de 161 víctimes mortals entre el personal de la MONUC, fins a l'1 de juliol de 2010, de la manera següent: 100 militars, 10 observadors militars, 6 policies de l'ONU, 12 civils internacionals i 30 civils locals.



Personal i forces


El 31 d'octubre de 2007, la MONUC tenia un total de 18.407 efectius uniformats, inclosos 16.661 efectius, 735 observadors militars de les Nacions Unides, 1.011 policies, recolzats per 931 funcionaris civils internacionals, 2.062 funcionaris civils locals i 585 Voluntaris de les Nacions Unides. Els principals contribuents de la tropa són Índia, Pakistan i Uruguai (prop de 10.000).


El 20 de novembre de 2008, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va votar per unanimitat reforçar la MONUC amb 3.085 més pacificadors per enfrontar-se als problemes del conflicte de Kivu Nord de 2008.[8] Es va votar després que 44 organitzacions, dirigides pel ministre d'Afers Exteriors francès, van demanar al Consell que enviés reforços per estabilitzar la regió.[9]


El 31 d'octubre de 2011 les forces de MONUSCO incloïen 19.084 uniformats, dels quals 16.998 eren militars, 743 eren observadors militars i 1.343 eren policies (incloent-hi les unitats formades). A més, les forces van incloure 983 funcionaris civils internacionals, 2.828 funcionaris civils locals i 600 voluntaris de l'ONU.[10]



Països Contribuents




Nen congolès saludant un casc blau




Soldat sud-africà de MONUSCO en 2013


El 30 de juny de 2013, el nombre total de personal de la missió era de 20.444 efectius:[11]





























































































































































































































































































































































































País
 Policia
 Experts
 Tropes

AlgèriaAlgèria
 0
 5
 0

BangladeshBangladesh
 390
 18
 2,542

BèlgicaBèlgica
 1
 0
 23

BenínBenín
 32
 11
 454

BolíviaBolívia
 0
 10
 0

Bòsnia i HerzegovinaBòsnia i Hercegovina
 5
 5
 0

Burkina FasoBurkina Faso
 28
 7
 0

BrasilBrasil
 0
 7
 0

CamerunCamerun
 23
 5
 0

CanadàCanadà
 0
 0
 9

República CentreafricanaRepública Centreafricana
 7
 0
 0

TxadTxad
 28
 0
 0

República Popular de la XinaXina
 0
 13
 221

Costa d'IvoriCosta d'Ivori
 36
 0
 0

República TxecaRepública Txeca
 0
 3
 0

DinamarcaDinamarca
 0
 0
 2

DjiboutiDjibouti
 3
 0
 0

EgipteEgipte
 140
 21
 1,007

FrançaFrança
 9
 0
 5

GhanaGhana
 0
 24
 465

GuatemalaGuatemala
 0
 1
 151

GuineaGuinea
 31
 0
 1

HongriaHongria
 0
 0
 2[12]

ÍndiaÍndia
 269
 34
 3,731

IndonèsiaIndonèsia
 0
 15
 177

IrlandaIrlanda
 0
 0
 3

JordàniaJordània
 10
 17
 230

KenyaKenya
 0
 17
 11

MadagascarMadagascar
 20
 0
 0

MalawiMalawi
 0
 9
 5

MalàisiaMalàisia
 0
 6
 7

MaliMali
 21
 16
 0

MongòliaMongòlia
 0
 2
 0

MarrocMarroc
 0
 1
 858

NepalNepal
 0
 20
 1,029

NígerNíger
 31
 15
 1

NigèriaNigèria
 4
 18
 2

NoruegaNoruega
 0
 0
 1

OmanOman
 0
 0
 2

PakistanPakistan
 0
 41
 714

ParaguaiParaguai
 0
 17
 0

PerúPerú
 0
 13
 2

FilipinesFilipines
 0
 0
 2

PolòniaPolònia
 0
 2
 0

RomaniaRomania
 16
 22
 0

RússiaRússia
 2
 27
 0

SenegalSenegal
 277
 12
 11

SèrbiaSèrbia
 0
 0
 8

Sud-àfricaSud-àfrica
 0
 3
 1,223

Sri LankaSri Lanka
 0
 4
 0

SuèciaSuècia
 5
 4
 0

 Suïssa
 1
 1
 3

TanzàniaTanzània[13]
 0
 0
 1,247

TogoTogo
 7
 0
 0

TunísiaTunísia
 39
 17
 2

TurquiaTurquia
 13
 0
 0

Flag of Ukraine.svgUcraïna
 5
 11
 161

Regne UnitRegne Unit
 0
 0
 6

Estats UnitsEstats Units
 0
 0
 3

UruguaiUruguai
 0
 15
 1,175

IemenIemen
 4
 6
 0

ZàmbiaZàmbia
 0
 20
 2


Direcció




Vol de reconeixement a Kivu Nord.


Els Representants Especials del Secretari General de la MONUSCO han estat:[14]



  • 2018- Leila Zerrougi Algèria[15]

  • 2015-18: Maman Sambo Sidikou Níger

  • 2013–15: Martin Kobler Alemanya

  • 2010–13: Roger A. Meece Estats Units

  • 2007–10: Alan Doss Regne Unit

  • 2003–07: William L. Swing Estats Units

  • 2001–03: Amos Namanga Ngongi Camerun

  • 1999–2001: Kamel Morjane Tunísia




El general J. Baillaud en 2013.



Abusos sexuals


El personal de la MONUC es va involucrar en 140 casos d'acusacions d'abús d'explotació sexual entre desembre de 2004 i agost de 2006.[16] S'han informat casos nous, especialment el 2008 i el 2014.[17][18] Malgrat que es va mostrar una "tolerància zero", algunes de les missions de l'ONU han estat contaminades per incidents com, per exemple, a Eritrea, a Burundi, a Sudan, Libèria i Costa d'Ivori[16] i República Centreafricana.[19]



Referències





  1. ↑ United Nations Security Council Resolution 1258 S-RES-1258(1999) in 1999 (retrieved 6 setembre 2008)


  2. ↑ 2,02,1 «UNSCR 2348». [Consulta: 17 gener 2018].


  3. ↑ 3,03,1 MONUC Facts and Figures, United Nations


  4. ↑ «Europeans call for more UN troops in Congo». euobserver.com. [Consulta: 15 març 2016].


  5. ↑ "India's withdrawal of helicopters from Congo points to wider trend", Washington Post


  6. ↑ Helfrich, K. (2018) 'Exclusive: Mgwebi’s term as MONUSCO force commander ends', Defenceweb, 25 January 2018, Accessed 31 January 2018, Exclusive: Mgwebi’s term as MONUSCO force commander ends


  7. ↑ "Two DR Congo peacekeepers freed", BBC, 27 June 2006


  8. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida;
    no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta CNN300


  9. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida;
    no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta CNNCoalition


  10. ↑ «MONUSCO Facts and Figures – United Nations Organization Stabilization Mission in the Democratic Republic of the Congo». un.org. [Consulta: 16 octubre 2011].


  11. ↑ «UN Mission's Contributions by Country» (PDF). Page 5, UN, 30-06-2013. [Consulta: 17 juliol 2013].


  12. ↑ Magyar katonák küzdelme afrikai hadurakkal. Kitekinto.hu. Retrieved 4 September 2013.


  13. ↑ «Last batch of Tanzanian troops now in Goma for the Force Intervention Brigade». MONUSCO, 12-06-2013. [Consulta: 17 juliol 2013].


  14. ↑ «MONUSCO Leadership – United Nations Organization Stabilization Mission in the Democratic Republic of the Congo». un.org. [Consulta: 14 febrer 2015].


  15. ↑ «Leila Zerrougui takes up her duties as Special Representative of the United Nations Secretary-General in the Democratic Republic of the Congo» (en en). United Nations Peacekeeping.


  16. ↑ 16,016,1 "De battre mon cœur s'est arrêté" : dans la ville corrompue par l'argent, la rédemption est au bout des doigts, Le Monde


  17. ↑ La MONUC enquête sur des abus sexuels impliquant des casques bleus


  18. ↑ RDC : La MONUSCO continue de violer les femmes et jeunes filles en toute impunité


  19. ↑ De nouvelles accusations d’abus sexuels portées contre les casques bleus de la MINUSCA












-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more