Adagio
Multi tool use
Un adagio (mot d'origen italià) indica un temps musical lent (velocitat a què s'ha d'executar la partitura) arribant a donar nom a tota una secció o part d'una peça musical. També és la peça coreogràfica que es balla amb aquesta música en un ballet.
Indica a l'intèrpret que ha d'executar un fragment de la peça de manera lenta i pausada, a una velocitat aproximada d'entre 66 i 76 pulsacions per minut. No pas tothom es posa d'acord en el nombre de pulsacions, ni és el mateix en totes les èpoques.
En molts de casos actua, a més de com a indicador de tempo, com a nom del moviment musical lent d'una obra estructurada en diferents moviments. Així, en algunes obres musicals, com per exemple la simfonia (forma sonata), un dels moviments sol portar la indicació d'adagio, en contraposició a altres parts de la mateixa obra de caràcter i velocitat diferents.
Vegeu també
Tempos
|
|---|
Prestissimo · Vivacissimo · Allegrissimo · Presto · Vivo · Vivace · Allegro assai · Allegro · Allegretto · Moderato · Andantino
Andante · Adagietto · Adagio · Larghetto · Lento · Largo · Lentissimo · Adagissimo · Larghissimo · Grave
|
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adagio 
|
Viccionari
mPNmK4I0wcuaoFCsXv,hoIPEe53Ba,oJ RYUxO27ABvLi,4
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
