Ngtjyty

2004 Tipus any i any de traspàs Altres calendaris Gregorià 2004 (MMIV) Islàmic 1425 – 1426 Xinès 4700 – 4701 Hebreu 5764 – 5765 Calendaris hindús 2059 – 2060 (Vikram Samvat) 1926 – 1927 (Shaka Samvat) 5105 – 5106 (Kali Yuga) Persa 1382 – 1383 Armeni 1453 Rúnic 2254 Ab urbe condita 2757 Efemèrides Naixements - Defuncions Categories Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs) Anys 2001 2002 2003 - 2004 - 2005 2006 2007 Dècades 1970 1980 1990 - 2000 - 2010 2020 2030 Segles segle xx - segle xxi - segle xxii 2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Mapa indicant l'Índex de Desenvolupament Humà del 2004 (informe del 2006)

0,950 i per sobre  0,900-0,949  0,850-0,899  0,800-0,849  0,750-0,799  0,700-0,749  0,650-0,699  0,600-0,649  0,550-0,599  0,500-0,549  0,450-0,499  0,400-0,449  0,350-0,399  0,300-0,349  per sota de 0,300  n/d

Esdeveniments

• Any internacional de commemoració de la lluita contra l'esclavatge i la seva abolició. ^{[cal citació]}
  

Països Catalans

• 
  28 de gener, Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera.


• 
  2 de febrer, Barcelona: Josep-Lluís Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya.


• 
  5 de febrer: S'estrena un curtmetratge de Dalí ^{[cal citació]}
  


• 
  23 de febrer: Gregorio López Raimundo, Maria Salvo Iborra i Agustí de Semir són investits Doctors Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya ^{[cal citació]}
  


• 
  20 de març, Països Catalans: Es fan manifestacions multitudinàries en contra de la invasió de l'Iraq a les principals ciutats del país.


• 
  9 de maig, Barcelona: S'inaugura el Fòrum Universal de les Cultures del 2004.
  


• 14 d'agost, Barcelona: Presentació oficial, dins el marc del Festival Mundial de la Joventut, de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, fundada a Mallorca per Magda González i Crespí
  


• 
  20 d'octubre: Es crea l'Eurorregió de l'Arc Mediterrani. ^{[cal citació]}
  


• 
  21 d'octubre, Dagoll Dagom torna a representar l'obra Mar i Cel.


• 
  23 d'octubre: La selecció catalana d'hoquei patins guanya el Campionat del Món "B" masculí. És la primera vegada que la selecció catalana competeix a nivell internacional.


• 
  27 d'octubre aquests dies, fruit d'una labor molt llarga, ha aparegut al Monestir de Montserrat un papir de les obres d'Homer, del segle III. ^{[cal citació]}
  


• 
  21 de setembre: Terratrèmol de magnitud 4,2 en l'escala de Richter a Ripoll. ^{[cal citació]}
  


• 
  26 de novembre, Fresno (Califòrnia) El Congrés anual de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) accepta una apel·lació de la Federació Espanyola d'Hoquei, que demana la no admissió de la Federació Catalana.

Resta del món

• Es funda el grup de música La Dispute
  


• S'estrena Infection
  


• Estrena de la pel·lícula Alone and Restless
  


• Estrena de la pel·lícula Bone Sickness
  


• Estrena de la pel·lícula A costa dos murmurios
  

Gener

• 
  2 de gener: La sonda Stardust recull pols d'un cometa.


• 
  3 de gener: El vol 604 de la Flash Airlines s'espatlla a la Mar Roja; 148 morts.^[1]
  


• 
  4 de gener: Mikhèïl Sàkaixvili guanya les eleccions presidencials a Geòrgia. ^{[cal citació]}
  


• 
  8 de gener: El creuer Queen Elizabeth II és oficialment batejat. ^{[cal citació]}
  


• 
  10 de gener: La sonda Spirit llesta per iniciar l'exploració de Mart.


• 
  13 de gener: Un aparell de l'Uzbekistan Airways s'estavella prop de Tachkent, provocant 37 morts.^[2]
  


• 
  23 de gener: La sonda europea Mars Express aporta la prova que hi ha aigua en forma de glaç en el planeta Mart.

Febrer

• 
  4 de febrer: Va ser fundat Facebook a Cambridge (Massachusetts).


• 
  6 de febrer: Atemptats terroristes al metro de Moscou amb almenys 40 morts.^[3]
  


• 
  13 de febrer: Funerals nacionals de Claude Ryan, cap del partit liberal del Quebec de 1978 a 1982, a la basílica de Notre-Dame-de-Bon-Secours de Mont-real.


• 
  18 de febrer: Un tren de mercaderies explota a l'Iran, provocant la mort de 320 persones. ^{[cal citació]}
  


• 
  20 de febrer: Els conservadors guanyen les eleccions al parlament iranià. ^{[cal citació]}
  


• 
  24 de febrer: Terratrèmol de 6,5 sobre l'escala de Richter al nord del Marroc; 517 morts. ^{[cal citació]}
  

Març

• 
  2 de març: John Kerry serà el candidat demòcrata a les eleccions presidencials americanes de novembre.


• 
  2 de març: Es llança el satèl·lit Rosetta.
  


• 
  11 de març, Madrid (Espanya): un atemptat terrorista reivindicat per Al-Qaida, amb una sèrie de bombes col·locades en diversos trens que s'acostaven a l'Estació de Madrid - Puerta de Atocha, hi fa 202 morts i 1.400 ferits.


• 
  14 de març: Eleccions al Parlament espanyol. Els socialistes són la força més votada.^[4]
  


• 
  14 de març: Vladímir Putin és reelegit president de Rússia.


• 
  20 de març: Es fan manifestacions multitudinàries en contra de la invasió de l'Iraq a les principals ciutats del món occidental.


• 
  27 de març, Miami, Florida, EUA: el Comitè Central de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la selecció catalana de Patinatge; tot i que, el 25 de novembre, aquest mateix comitè no ratificarà aquest acord a Fresno (Califòrnia).


• 
  28 de març: Eleccions cantonals franceses de 2004. S'hi va produir un gran progrés de l'esquerra, que va conquerir la majoria dels departaments francesos.^[5][6]
  

Abril

• 
  25 d'abril: Un referèndum a Xipre recolza la reunificació de l'illa. El nord turc estava a favor, el sud no ho estava.^[7]
  


• 
  28 d'abril: La premsa revela la pràctica de tortures i humiliacions a les presons iraquianes per part dels soldat nord-americans. Publicació de fotos de la presó d’Abu Ghraib que provoquen un escàndol.


• 
  29 d'abril, Mali: Ousmane Issoufi Maïga és escollit primer ministre.^[8]
  

Maig

• 
  1 de maig: Ampliació de la unió Europea de deu països nous :(Xipre, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia).


• 
  6 de maig: Últim episodi de la sèrie de televisió Friends emesa a la televisió nord-americana.


• 
  15 de maig Ruslana, representant d'Ucraïna, guanya el Festival d'Eurovisió.


• 
  19 de maig, Göteborg, Suècia: El València CF es proclama campió de la Copa de la UEFA en guanyar la final per 2:0 contra l'Olympique de Marseille.


• 
  23 de maig: Horst Köhler elegit president federal d'Alemanya. Pren possessió de les seves funcions el dia 1 de juliol següent.

Juny

• 
  5 de juny: Mor Ronald Reagan ex-president dels Estats Units, actor, i presentador de ràdio i televisió, i després polític del Partit Republicà dels Estats Units.


• 
  5 de juny: La jugadora de tennis russa Anastasia Mískina guanya la 74a edició del torneig del Roland-Garros.


• 
  6 de juny: El jugador de tennis argentí Gaston Gaudio s'emporta el torneig del Roland-Garros.


• 
  13 de juny, Eleccions al Parlament Europeu^[9]
  


• 
  17 de juny es va estrenar la pel·lícula Art of the Devil
  


• 
  18 de juny: Acord entre els caps d'estat per una constitució europea.^[10]
  


• 
  28 de juny: Eleccions federals al Canadà. El partit liberal és reelegit, però queda en minoria a la cambra dels comuns.^[11]
  

Juliol

• 1 de juliol: La sonda Cassini-Huygens travessa els anells de Saturn i envia les primeres imatges.^[12]
  


• 
  4 de juliol: Grècia guanya l’Eurocopa 2004. En la final venç la selecció amfitriona Portugal per 1-0.


• 
  20 de juliol, Bèlgica: Anne-Marie Lizin és elegida presidenta del Senat i esdevé la primera dona a ocupar aquest lloc.


• 
  30 de juliol: Forta explosió de gas a Ghislenghien, Bèlgica, que provoca la mort a 18 persones i queden ferides 133.^[13]
  


• 
  21 de juliol: Stephen Hawking perd una aposta, quan reconeix que John Preskill tenia raó quan dubtà de la seva teoria dels forats negres. Havien apostat una roba pel que guanyàs.^[14]
  

Agost

• 
  6 d'agost: La Cort Suprema d'Austràlia, falla en el cas Al-Kateb contra Godwin, que la detenció indefinida d'una apàtrida fou ajustada al dret.


• 
  13 d'agost:
  
  
  
  • l'huracà Charley mata 27 persones a Florida, 4 a Cuba i una persona a Jamaica.^[15]
    
  
  
  • Obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2004 d'estiu a Atenes; XXVIII els primers del segle XXI
    
  
  
  
  


• 
  31 d'agost:


• 
  25 d'agost - 8 de setembre: L'huracà Frances fa 42 morts.^[16]
  • Dos atacs suïcides reivindicats per Hamas a Beerxeba, Israel, causen 16 morts i 50 ferits.^[17]
    
  
  

Setembre

• 
  1 de setembre: En la presa d'ostatges de Beslan un miler de nens a una escola de Beslan, a Ossètia del Nord.^[18]
  


• 
  3 de setembre: Assalt confús de les forces russes de seguretat a l'escola de Beslan; es compten més de 350 morts.^[19]
  


• 
  2 a 24 de setembre : L'huracà Ivan causa 39 morts a Grenada, 24 als Estats Units, 4 a la República Dominicana, 3 a Veneçuela, 2 a les Illes Cayman, 1 a Tobago i 1 a Barbados. Els danys materials són quantiosos.^[20]
  


• 
  13 a 28 de setembre: la tempesta tropical Jeanne arrasa Haití, fent més de tres mil morts.^[21]
  

Octubre

• 
  5 d'octubre: es declara un incendi a bord del submarí canadenc NCSM Chicoutimi; 1 mort.^[22]
  


• 
  8 d'octubre: L'ostatge anglès Kenneth Bigley és decapitat pels seus carcellers a l'Iraq.^[23]
  • Doble atemptat amb cotxe trampa a Taba, Egipte, lloc de vacances de nombrosos israelians; 34 morts.^[24]
    
  
  


• 
  9 d'octubre: Primeres eleccions democràtiques a l'Afganistan.^[25]
  


• 
  24 d'octubre: Brasil, nova potència espacial després d'aconseguir el seu primer llançament espacial.^[26]
  


• 
  25 d'octubre: la repressió d'una manifestació a Tailàndia provoca 78 morts.^[27]
  


• La nit entre el 27 i el 28 d'octubre hi hagué un eclipsi de Lluna.^[28]
  


• 
  29 d'octubre: Firma a Roma del tractat de Roma, per una constitució per Europa.^[29]
  


• 
  31 d'octubre: Tabaré Vázquez és escollit President de l'Uruguai. És una victòria històrica per l'esquerra.

Novembre

• 
  2 de novembre: el president dels Estats Units George Walker Bush és escollit per un segon mandat de quatre anys.


• 
  6 de novembre: atac a l'armada de Costa d'Ivori sobre una posició de l'armada francesa causant 9 morts. Els francesos repliquen liquidant les forces aèries i antiaèries de l'armada ivoriana.^[30]
  


• 
  11 de novembre:
  
  
  
  • 
    Barcelona: Continua el cas Fresno. El Parlament de Catalunya aprova, una proposició no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (ciutat de Califòrnia), on s'haurà de decidir sobre el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei.
  
  
  • La Lituània ratifica el Tractat de Roma de 2004.
  
  
  
  


• 
  21 de novembre: eleccions presidencials controvertides a Ucraïna,^[31] que condueixen a la Revolució Taronja.


• 
  27 de novembre, Guadalajara (Mèxic): Pasqual Maragall hi inaugura la Fira del Llibre que, sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull, té la cultura catalana com a convidada d'honor.

Desembre

• 
  3 de desembre: ETA atempta a Madrid contra cinc benzineres, on han explotat bombes de poca potència.^[32]
  


• 
  14 de desembre: Inauguració del viaducte de Millau, el més alt del món. Construït per Eiffage, dissenyat per Foster.


• 
  20 de desembre: Hongria aprova el tractat de Roma.
  


• 
  22 de desembre: Alliberament dels dos ostatges i periodistes francesos Georges Malbrunot i Christian Chesnot, detinguts a l'Iraq des de feia 124 dies.^[33]
  


• 
  26 de desembre: Tsunami de l'Oceà Índic, provocat per un terratrèmol de magnitud 9,0 de l'escala de Richter, l'epicentre del qual se situava al llarg de l'illa indonèsia de Sumatra, causant la mort de més de 250.000 persones i la desaparició de 50.000.

• 
  26 de desembre: Víktor Iúixtxenko guanya les eleccions presidencials a Ucraïna.


• 
  26 de desembre: Un equip d'especialistes francesos d'hematologia va publicar al web de la revista Nature Biotechnology, haver aconseguit per primera vegada, fabricar in vitro grans quantitats de glòbuls vermells humans a la vegada madurs i funcionals.^[34]
  

Naixements

Països Catalans

Resta del món

• 10 de gener: Kaitlyn Mayer, cantant i actriu nord-americana.


• 3 de març: Fernando Boza, actor espanyol.


• 8 de juny: Francesca Capaldi, actriu nord-americana.

Necrològiques

Països Catalans 

• 
  1 de gener - Vallibona, Castelló de la Plana: Teresa Pla Meseguer, la Pastora, maqui valenciana (n. 1917).


• 
  13 de gener: Joan Reventós, polític català, fundador del PSC que fou president del Parlament de Catalunya.


• 
  14 de gener, Oakland, Califòrnia: Joaquim Nin-Culmell, compositor nacionalitzat estatunidenc amb orígens catalans (n. 1908).


• 
  18 de gener, Barcelona: Josep Lluís Ortega Monasterio, compositor i militar català (n. 1918).


• 
  2 de febrer, Molins de Rei, Baix Llobregat: Josep Maria Madorell, ninotaire català.


• 
  17 de febrer: José López Portillo, antic president de Mèxic.


• 
  5 de març: Joan Riudavets Moll, degà de la humanitat.


• 
  6 de març, es Migjorn Gran, Menorca: Joan Riudavets i Moll, l'home més vell del món en el moment de la seva mort als 114 anys.


• 
  24 de març, Girona: Maria Assumpció Soler i Font, mestressa, escriptora i periodista


• 
  20 de juliol: Antonio Gades, ballarí.


• 
  2 de setembre, Barcelona: Joan Oró, bioquímic.


• 
  9 de setembre, Sabadell: Josep Maria Plans i Molina, metge i polític català.


• 
  11 de novembre, València: Xavier Casp, poeta i activista polític valencià (n. 1915).


• 
  15 de desembre, Barcelona: Miquel Bauçà Rosselló, escriptor mallorquí.


• 
  18 de desembre, Barcelona: Josep Romeu i Figueras, poeta i crític literari català (n. 1917).

Resta del món

Gener

• 
  9 de gener, Torí, Itàlia: Norberto Bobbio, filòsof.


• 
  22 de gener, Ann Miller, ballarina i actriu
  


• 
  24 de gener: Raquel Revuelta, actriu ^{[cal citació]}
  

Febrer

• 
  14 de febrer, Rimini, Itàlia): Marco Pantani, ciclista italià.


• 
  17 de febrer:
  
  
  
  • 
    José López Portillo, president de Mèxic entre 1976 i 1982.
  
  
  • 
    Shirley Strickland, atleta australiana
  
  
  
  


• 
  26 de febrer: Boris Trajkovski, president de la República de Macedònia, mort en un accident d'avió.

Març

• 
  2 de març: Mercedes McCambridge, 85 anys, actriu


• 
  6 de març: John Pople, premi Nobel de Química.


• 
  28 de març, Suïssa: Peter Ustinov, cineasta britànic d'origen rus.

Abril

• 
  12 d'abril: Espartinas, província de Sevilla, Espanya: Juanito Valderrama, cantaor andalús.

Maig

• 
  3 de maig: Darrell Johnson, jugador de beisbol de la MLB
  


• 
  14 de maig:Jesús Gil y Gil, 71 anys, antic president del club de futbol Atletico de Madrid
  


• 
  17 de maig: Tony Randall, 84 anys, actor.

Juny

• 
  4 de juny:
  
  
  
  • 
    Nino Manfredi, comediant, italià.^[35]
    
  
  
  • 
    Rio de Janeiro, Brasil: Anthony Steffen, actor italià que va protagonitzar diversos spaghetti western.
  
  
  
  


• 
  5 de juny: Ronald Reagan, president dels EUA.


• 
  6 de juny:
  
  
  
  • 
    Necdet Mahfi Ayral, 96 anys, actor.^[36]
    
  
  
  • 
    Madrid: José Ignacio San Martín López, coronel de l'Exèrcit de Terra espanyol participant en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981.^[37]
    
  
  
  
  


• 
  10 de juny: Ray Charles, músic nord-americà.


• 
  17 de juny: Robert Lees, escenarista. (91 anys) ^[38]
  


• 
  18 de juny: André Gillois, escriptor, francès.^[39]
  

• 
  28 de juny:
  
  
  
  • 
    Georges de Caunes, 85 anys, home de televisió i periodista, francès.^[40]
    
  
  
  • 
    Marcel Jullian, presentador de televisió, francès.^[41]
    
  
  
  
  

Juliol

• 
  1 de juliol, Los Angeles, EUA: Marlon Brando, actor de cinema nord-americà.


• 
  6 de juliol: Thomas Klestil, president austríac.


• 
  23 de juliol, Madrid: Carmina Ordóñez, coneguda per la premsa rosa.


• 
  29 de juliol: Francis Crick, científic, descobridor de l'estructura de l'ADN.

Agost

• 
  18 d'agost, Ojai, Califòrnia: Elmer Bernstein, compositor de música de cine i televisió.

Setembre

• 
  8 de setembre:
  
  
  
  • 
    Raymond Marcellin, ministre francès.
  
  
  • 
    Matías Prats Cañete, periodista espanyol.^[42]
    
  
  
  
  


• 
  11 de setembre: Petros VII, patriarca d'Alexandria
  


• 
  23 de setembre: Yang Huanyi, última xinesa parlant del nushu
  


• 
  29 de setembre, Moto, França: Richard Sainct, mort al ral·li d'Egipte (34 anys)

Octubre

• 
  3 d'octubre: Janet Leigh, 77 anys, actriu.


• 
  4 d'octubre: Gordon Cooper, astronauta.


• 
  5 d'octubre, Londres, Anglaterra): Maurice Wilkins, biofísic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 pel seu descobriment de l'estructura de l'ADN (87 anys).


• 
  11 d'octubre: Maxime Faget, enginyer de la NASA.


• 
  13 d'octubre, París: Martha Boto, artista argentina i co-fundadora del Grupo de Artistas no Figurativos.^[43]
  

Novembre

• 
  2 de novembre: Theo van Gogh, cineasta holandès, assassinat per un extremista (47 anys).


• 
  7 de novembre: Howard Keel, actor.


• 
  9 de novembre: Emlyn Hughes, futbolista del Liverpool F.C i de la selecció anglesa de futbol. ^{[cal citació]}
  


• 
  11 de novembre: Iàssir Arafat - Abu-Ammar - polític palestí.


• 
  18 de novembre, Nova York: Cy Coleman, compositor nord-americà (75 anys).


• 
  19 de novembre: John Robert Vane, guanyador del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia en 1982.

Desembre

• 
  2 de desembre: Alicia Markova, ballarina.


• 
  19 de desembre, Ciutat de San Marino, San Marino: Renata Tebaldi, soprano italiana (82 anys).


• 
  30 de desembre, Califòrnia: Artie Shaw, clarinetista de jazz i director d'orquestra (94 anys).

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)