Comtat de la Vall de Merlès

Multi tool use
Multi tool use































Infotaula de títol nobiliariComtat de la Vall de Merlès

Corona de conde.svg
Corona de comte

Tipus
comtat
Primer titular
Marià d'Oriola-Cortada i d'Ibáñez
Rei
Isabel II
Data
21 de setembre de 1861
Actual titular
Alfons d'Oriola-Cortada i de Salvadores.
Modifica les dades a Wikidata

El comtat de la Vall de Merlès és un títol concedit el 1861 a Marià d'Oriola-Cortada i d'Ibáñez, alcalde de Vic.[1]


El fons patrimonial del llinatge Oriola-Cortada es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[2]



Comtes de la Vall de Merlès

















































Titular Període
Creat per la reina Isabel II
I Marià Oriola-Cortada i d'Ibáñez-Cuevas 1861-1876
II Joaquim d'Oriola-Cortada i Salses 1877-1882
III Josep d'Oriola-Cortada i Salses 1883-?
IV Antoni d'Oriola-Cortada i Renom 1900-?
V Lluís d'Oriola-Cortada i Renom 1925-1942
VI Alfons d'Oriola-Cortada i Renom 1943-1950
VII Antoni d'Oriola-Cortada i Guitard 1957-1985
VIII Alfons d'Oriola-Cortada i de Salvadores 1994-actual titular[3]


Història


  • Marià Oriola-Cortada i d'Ibáñez-Cuevas (1803-1876), I comte de la Vall de Merlès.

El 10 de desembre de 1877, el succeí el seu fill,

  • Joaquim d'Oriola-Cortada i Salses (1842-1882), II comte de la Vall de Merlès.


Sense descendència

El 9 de gener de 1883, el succeí el seu germà,



  • Josep d'Oriola-Cortada i Salses (1845-?), III comte de la Vall de Merlès.

El 14 de maig de 1900, el succeí el seu fill,

  • Antoni d'Oriola-Cortada i Renom, IV comte de la Vall de Merlès.


Sense descendència.

En desembre de 1925, el succeí el seu germà,


  • Lluís d'Oriola-Cortada i Renom (†1942), V comte de la Vall de Merlès, baró d'Eroles.


Sense descendència.

En 1943,[4] el succeí el seu germà,


  • Alfons d'Oriola-Cortada i Renom (†1950),[5]VI comte de la Vall de Merlès, baró d'Eroles.

  1. Casà amb Anna Guitard i Salvadó.

El 31 de desembre de 1957, el succeí el seu fill,

  • Antoni d'Oriola-Cortada i Guitard (†1985), VII comte de la Vall de Merlès, baró d'Eroles, V marquès de la Cañada Ibáñez.

  1. Casà el 1960 amb Maria del Pilar de Salvadores Ortoll.[6]

El 19 d'octubre de 1994, el succeí el seu fill,

  • Alfons d'Oriola-Cortada i de Salvadores (n.1961), VIII comte de la Vall de Merlès, baró d'Eroles.

Actual titular.[3]


Referències




  1. ↑ «comtat de la Vall de Merlès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  2. ↑ Arxiu Nacional de Catalunya. Fitxa del fons ANC1-169 / Llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès


  3. ↑ 3,03,1 «BOE: 7 de octubre de 1994». Orden Ministerial de fecha 15 de septiembre de 1994.


  4. ↑ Successió concedida per la Diputació de la Grandesa el 1943, i convalidada post mortem pel Cap de l'Estat, Decreto 1 de junio de 1951 BOE: 13 de junio de 1951


  5. ↑ «La Vanguardia». 19 de novembre de 1950, página 19. Necrológica.


  6. ↑ «La Vanguardia». 1 de novembre de 1960, página 30. Ecos de sociedad..








MP,2PqzOUYayw3r0V,NTntPl Xp8wLSw,yZ hA2gcU4hD,H 1MgFrk,c,LjzrUmuCyxtXA sA 6CuWdLJYthM1sLXVAcje1O4wZ9
-
TBesEknf7e,WFak6OF6 8X6rbukYsxm5,Ud 0YkMSgkpmMzjp8XSAWf,oSrv,dRKoHWKZX2xeFROw

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more