Ngtjyty

Gai Muci Escevola

Biografia
Naixement	segle VI aC
Mort	data desconeguda. (Floruit: 509 aC)
Activitat
Ocupació	Soldat
Període	República Romana

Gai Muci Escevola per Louis Pierre Deseine, 1791, Museu del Louvre

Gai Muci Escevola (Caius Mucius Scaevola) fou un heroi llegendari romà.

Quan el rei etrusc Lars Porsena bloquejava Roma (509 aC), el jove Gai Muci, un patrici, va sortir de la ciutat amb permís del senat romà teòricament per demanar ajut als déus i fer algun fet noble; es va acostar a la tenda de Porsena per matar-lo, però el secretari del rei (scriba) estava al seu costat vestit amb robes similars a les del rei, i el va confondre i va matar el secretari en lloc del sobirà.

Agafat per la guàrdia fou portat davant el rei a qui va donar el seu nom i la seva voluntat de matar Porsena. En aquell moment portaven un braser ple de brases enceses, destinat a un sacrifici. Muci va estirar la mà dreta i la va posar a les brases, deixant que se li cremés. El rei Porsena, admirat, va dir que s'emportessin el braser i li va tornar l'espasa. Muci va dir al rei que hi havia tres-cents joves romans més, disposats a fer el mateix (cosa que era falsa) i que ell era allí perquè li havia tocat en sort ser el primer. Porsena, espantat, va optar per aixecar el bloqueig i signar un armistici amb Roma.

Va rebre llavors el malnom d'Escevola (que voldria dir el de la mà esquerra o l'esquerrà) i va rebre com a recompensa unes terres al darrere del Tíber (terres conegudes com a Mucia Prata). Encara que a la història, narrada per Tit Livi i Dionís d'Halicarnàs se l'esmenta com a patrici, la família dels Mucii era plebea. Marc Terenci Varró diu que Escevola era un diminutiu d'amulet.^[1]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gai Muci Escevola