Ngtjyty

Per a altres significats, vegeu «SEAT Altea».

Altea
HOLAAAA (es) Altea (ca)
Escut d'Altea
Vista d'Altea des del Mediterrani
Localització
38° 36′ 00″ N, 0° 02′ 56″ O / 38.6°N,0.048888888888889°O / 38.6; -0.048888888888889
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	Marina Baixa
Municipi	2
Població
Total	21.995 (2018)
• Densitat	638,83 hab/km²
Gentilici	Alteà, alteana
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	34,43 km²
Banyat per	Mar Mediterrània
Altitud	62 m
Limita amb	l'Alfàs del Pi Benissa Calp Callosa d'en Sarrià la Nucia Xaló
Partit judicial	Benidorm
Història i celebracions
Festa major	Darrer cap de setmana de setembre
Patró	Sant Blai Mare de Déu del Consol
Dia de mercat	Dimarts
Organització política
• Alcalde	Jaume Llinares Cortés (Compromís)
Economia
Pressupost	25.994.218,74 € (2008)
Identificador descriptiu
Codi postal	03590
Zona horària	UTC+01:00
Codi de municipi INE	03018
Codi ARGOS de municipis	03018
Altres
Agermanament amb	Bad Kötzting (Alemanya) Bellagio (Itàlia) Bundoran (Irlanda) Chojna (Polònia) Granville (França) Holstebro (Dinamarca) Houffalize (Bèlgica) Judenburg (Àustria) Karkkila (Finlàndia) Kőszeg (Hongria) Meerssen (Països Baixos) Niederanven (Luxemburg) Oxelösund (Suècia) Préveza (Grècia) Sesimbra (Portugal) Sherborne (Regne Unit) Sigulda (Letònia) Sušice (R.Txeca) Türi (Estònia) Zvolen (Eslovàquia)
Lloc web	www.altea.es

Altea és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa que limita amb L'Alfàs del Pi, La Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta). Altea forma part de l'associació Douzelage,^[1] un agermanament multilateral amb una ciutat per cada estat membre de la Unió Europea.

Geografia

Badia d'Altea

Enclavada en la badia d'Altea que tanquen la Punta Bombarda pel sud (Serra Gelada) i el Morro del Toix pel nord. Altea es veu protegida dels vents del nord per la serra de Bèrnia. Ofereix un nucli antic encara prou conservat que fou refugi d'artistes i intel·lectuals. La costa ofereix platges de grava i penya-segats amb gran encant paisatgístic. El municipi inclou els nuclis d'Altea, Altea la Vella i L'Olla. S'accedeix a Altea per l'autopista AP-7 (eixida 64) o per l'N-332. El municipi també compta amb una estació de la Línia 9 del TRAM Metropolità d'Alacant.

Hi ha el riu Algar, que travessa i rega el municipi; la Serra Gelada amb el far d'Altea; el cim de Bèrnia (1.121 msnm); el Mascarat; la Barra, la Galera i la Solsida; els illots de Pila i de l'Olla; les platges de l'Olla; Cap Negret, amb la Cova del Frare, el Portet i la Cala del Soio; la de la Roda i la de Cap Blanch.

Altea està situada a 3 quilòmetres d'Altea la Vella, que encara conserva el sabor típic dels pobles de la Marina i no s'ha contaminat de l'abusiu i despersonalitzador creixement de la costa mediterrània.^{[cal citació]}

Història

Carrer d'Altea

El nom d'Altea provindria d'Althaia grec, que significa "He curat", o la paraula àrab aṭṭalaya que es tradueix en valencià en la paraula Talaia. S'han trobat traces en el termini dels ibers i romans.

Durant l'època musulmana la població creixia al voltant del riu de l'Algar (o de la Salut) on es formaren les alqueries d'Albalat, Benasquer (o Beniasquer) -grafiat Beniascher en l'edat mitjana-, actualment despoblada, però documentada el 1249^[2] i Benimussa, citades en el Llibre del Repartiment; políticament pertanyia a l'Emirat de Dàniyya, conquistada per Jaume I en 1244.

Carta de nova població d'Altea (11 de gener de 1617). Arxiu del Regne de València

Repoblada amb cristians catalans, obtingué carta pobla en 1279 a fur de València. La torre de Bellaguarda no lluny del riu, protegia en el segle XV un poblat, actualment Altea la Vella, assegut al peu de la serra de Bèrnia. Cap a la meitat del segle romanen el "locum et castrum" d'Altea sota el poder jurisdiccional de la baronia de Calp, Teulada i Benissa, quan el titular, en Francisco de Palafox, desitjà reedificar-la i enfortir-la. Així en les Corts Valencianes del 1604 es diu que el senyor de la baronia "ha fet una vila nomenada Altea, cercant-la……en la qual està comprès lo castell nomenat de Altea, olim de Bellaguarda". El 1617 Jaime de Palafox atorga escriptura de nova població, per la qual cedeix els drets de la propietat útil en emfiteusi a 48 famílies. És la nova i actual vila d'Altea, amb "asiento en la pendiente de un montecillo, a modo de una piña".

El 1705 la badia d'Altea acull l'estol aliat comandat per Lord Peterborough, i el rector Martí Morales i el vicari Jaume Ripoll, amb el veïnat, donen suport al desembarcament de Basset i els maulets, seguidors del rei Carles III d'Aragó. Altea va afavorir així la presa de Dénia i de València.

El segle XVIII marca un auge agrícola, pesquer, comercial i demogràfic, acabant la centúria amb 5.000 habitants. En el dit segle almenys tres-cents alteans servien en la marina reial. Durant el XIX la vida oficial i comercial es traslladà vers el nucli urbà pròxim a la mar, i el seient definitiu actual es consolida en el s. XX.

Economia

L'agricultura, cítrics i nesprers i la pesca d'arrossegada han estat la base de la seua economia, però des dels anys cinquanta del segle passat el turisme ha impulsat el creixement i s'ha convertit en el factor econòmic més important.

Demografia

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Popular (PP) n'obtingué 7 regidors, la Coalició Compromís (Compromís) 6, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) 4, Ciutadans Independents per Altea (CIPAL) 2, i Altea amb Trellat (AAT) 2.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Altea
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Miguel Ortiz Zaragoza	2.625	29,93%	7 (-3)
	Compromís per Altea		Jaume Llinares Cortés	2.334	26,61%	6 (+3)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Verónica López Ramón	1.561	17,8%	4 (-1)
	Ciutadans Independents per Altea		Miguel Ángel Capilla Esquitino	823	9,38%	2 (-1)
	Altea amb Trellat		Beatriz Nomdedéu González	783	8,93%	2 (+2)
	Altres candidatures[4]			534	6,09%	0
	Vots en blanc			111	1,27%
Total vots vàlids i regidors				8.771	100 %	21
	Vots nuls			211	2,35%**
Participació (vots vàlids més nuls)				8.982	65,2%**
Abstenció				4.794*	34,8%**
Total cens electoral				13.776*	100 %**
Alcalde: Jaume Llinares Cortés (Compromís) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 6 de Compromís, 4 de PSPV i 1 d'AAT[5])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[6] Junta Electoral de la Zona de la Vila Joiosa.[7] Periòdic Ara.[8] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde d'Altea és Jaume Llinares Cortés de Compromís.^[9]

Edificis d'interès

Església de la Mare de Déu del Consol

El poble va estar emmurallat i tingué castell però l'urbanisme desmesurat no ha deixat gairebé restes visibles. Igual passa a Altea la Vella, que tingué un petit castell conegut com el Castellet del que no roman res.
El patrimoni artístic ens presenta:

• L'església de la Mare de Déu del Consol, amb la cúpula de ceràmica blava i blanca, que és una de les postals més conegudes de la Marina.


• Cassal fester de Moros i Cristians situat al primer pis de la cassa de cultura


• La torre de Bellaguarda. Torre de guaita construïda en el segle XVI. Avui rehabilitada.


• La torre Galera. També torre de guaita. De planta circular, avui reformada i de propietat particular.


• Monestir de l'Olla


• Sant Francesc


• Santa Anna, d'Altea la Vella


• Museu Kritikian de Ciències Naturals


• Museu Navarro Ramón


• Museu Rocafort (Museu de l'automòbil)


• El Palau d'Arts d'Altea - Museu ètnic de la música
  


• El Campus de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernández.


• Illeta d'Altea: illa situada a uns 400 metres de la platja de l'Olla i que té una població estable de fardatxos.


• Illot d'Altea: illa rocallosa amb un túnel que permet passar d'un costat a l'altre bussejant.


• Ermites a quasi totes les partides rurals del terme, com per exemple la de Sant Roc, la de Sant Lluís, la de Sant Tomàs, la de Sant Llorenç i la de Sant Isidre.

Gastronomia

La seua gastronomia es basa en els arrossos, a banda, en caldero, al forn, amb fesols i polp, empedrat; marisc i peix, fregit o torrat, o en l'especialitat de la zona, el cruet. També és molt estimada la carn de l'eriç de mar.

Però el plat per excel·lència és l'arròs amb ceba i bacallà. Cal dir que la ceba és un dels principals aliments dels alteans, donant als seus ciutadans el mal nom de cebers, nom recollit per una filà cristiana.^{[cal citació]}

Personalitats destacades

Categoria principal: Alteans

• 
  José Jorro Miranda (València, 1874 - Altea, 1954) fou un advocat, aristòcrata i polític, comte d'Altea des de 1920.


• 
  José Beneyto Rostoll (Altea, 1882 - La Nucia, 1936) fou un polític i diplomàtic, marquès de Campofértil.


• 
  Francisco Zaragoza Gomis (Altea, 1912 - Alacant, 1987) fou un metge i polític.


• 
  Francesc Martínez i Martínez (Altea, 1866 — 1946) va ser un historiador.


• 
  Jaume Morales Moltó (Altea 1973), conegut com a Tato, és un pilotari professional.


• Juan Bautista Borja (Altea 1970), expilot de motociclisme va participar en el mundial i va ser campió d'Europa a 1992

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• Web de l'Ajuntament d'Altea


• 
  País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.


• 
  Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.


• 
  Pàgina d'informació local d'Altea.