Pere Milà i Camps

Multi tool use
![]() Pere Milà cap al 1906 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1874 Barcelona |
Mort | 22 de febrer de 1940(1940-02-22) (als 66 anys) Barcelona |
![]() | |
30 d'abril de 1907 – 16 de març de 1916 | |
← Josep Agelet i Garrell Daniel Riu i Periquet → | |
Circumscripció | Solsona[1] |
Activitat | |
Ocupació | Empresari |
Partit polític | Lliga Regionalista/Solidaritat Catalana |
Família | |
Parents | Josep Maria Milà i Camps (cosí germà) Josep Milà i Pi (oncle patern) |
![]() |
Pere Milà i Camps (Barcelona, 25 de juny de 1873 [2]- 22 de febrer de 1940)[3] fou un advocat, industrial i polític català, fill de Pere Milà i Pi i cosí de Josep Maria Milà i Camps.
Biografia
Era empresari de la plaça de braus La Monumental de Barcelona i organitzà la primera cursa de cotxes de Barcelona. Amb la seva esposa, Roser Segimon i Artells (que era vídua de Josep Guardiola i Grau[4]) van encarregar a l'arquitecte Antoni Gaudí la construcció de la Casa Milà (La Pedrera). Fou elegit diputat per Solsona a les eleccions generals espanyoles de 1907 per la Solidaritat Catalana i com a monàrquic independent a les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914.
Pere Milà, va evolucionar de la Lliga als partits tradicionals fins a donar suport al dictador, Miguel Primo de Rivera, va publicar el 1931, sense signar, anònimament, el llibre Perogrullo, diputado constituyente on, al llarg de setanta-set planes, exposava les seves teories polítiques: supressió del sufragi universal, animadversió a l'Estatut d'Autonomia, elogi de la dictadura, crítiques a Francesc Cambó...[3]
Durant la guerra civil la plaça de toros havia acollit, els primers temps, mítings de dirigents republicans. Les escasses curses de braus s'havien fet a les Arenes, fins que la Direcció General de Seguretat les havia prohibit.
Durant la segona meitat de la guerra, la Monumental havia esdevingut un garatge i magatzem de ferralla, i se n'havien tret part dels bancs de fusta per construir unes rampes de ciment per les quals circulaven els vehicles. A més els Milà varen haver de fugir i el seu pis de la Pedrera va ser ocupat pel govern de la Generalitat de Catalunya.[3]
Referències
↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724.
↑ «Naixements 1873 registres.llibre 2 (núms.1601 al 3200) Núm. 3107». Arxiu Municipal de Barcelona, 1873.
↑ 3,03,13,2 Huertas Claveria, Josep Maria, Article "L'herència de l'indià", a "La Pedrera Educació".
↑ «Guardiola, la Pedrera i la llengua universal». [Consulta: 17 setembre 2014].
Enllaços externs
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Milà i Camps ![]() |
Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
tD0h,Phz CEKXA3Kz7uCxhYyhM7WVAN0P3siE,Pju