Joan Matamala i Flotats

Multi tool use
Joan Matamala i Flotats

|
Biografia |
Naixement |
1893 Gràcia
|
Mort |
1977 (83/84 anys) Barcelona
|
Activitat |
Ocupació |
Escultor
|
Família |
Pare |
Llorenç Matamala i Piñol
|
Parents |
Joan Flotats i Llucià (avi) |
 |
Joan Matamala i Flotats (Gràcia, 1893 – Barcelona, 1977) fou un escultor català, fill del també escultor Llorenç Matamala i Piñol i nét i deixeble de Joan Flotats.
Es va formar a l'Escola de la Llotja (1910). Va treballar d'aprenent al taller de la Sagrada Família i, al morir el seu pare, va acabar la part escultòrica de la façana del Naixement al 1934.[1]
Va destacar com a retratista, fent exposicions individuals des de 1920 a Barcelona, Girona i Reus. Conreà també la pintura. Va reunir un important arxiu documental i gràfic sobre Antoni Gaudí, que va cedir l'any 1972 a la Càtedra Gaudí, i fou autor d'una Història de la Sagrada Família.[2]
Matamala va ser el divulgador d'un desconegut projecte gaudinià, l'Hotel Attraction, del que se sabia res fins al 1956, quan va publicar una memoria titulada "Cuando el Nuevo Continente llamaba a Gaudí (1908-1911)", on, junt a la explicació del projecte va afegir diferents dibuixos realitzats per Gaudí.[3]
Referències
↑ Matamala, Joan. Antoni Gaudí. Mi itinerario con el arquitecto. Barcelona: Editorial Claret, 1999. ISBN ISBN 84-8297-343-6.
↑ «Llorenç Matamala i Pinyol». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 abril 2018].
↑ Montaner, Josep M; Azara, Pedro. Hotel Attraction: una catedral laica / El gratacel de Gaudí a New York.. Barcelona: UPC, ETSAB, 2002. ISBN ISBN 84-8301-669-9.
Registres d'autoritat |
BNE: XX1460336
VIAF: 54096930
ISNI: 0000 0000 5938 0539
|
WFSk0BX,I,sn8E e TBObNah
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...