Bartomeu Godó i Pié
Bartomeu Godó i Pié | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 de febrer de 1839 Igualada |
Mort | 22 de gener de 1894(1894-01-22) (als 54 anys) Barcelona |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
30 d'agost de 1881 – 31 de març de 1884 | |
← Manuel Camacho Fernández Francesc Gumà i Ferran → | |
Circumscripció | Igualada[1] |
20 de desembre de 1886 – 29 de desembre de 1890 | |
← Francesc Gumà i Ferran Josep Maria Rius i Badia → | |
Circumscripció | Igualada |
Activitat | |
Ocupació | Empresari |
Partit polític | Partit Liberal |
Família | |
Pare | Ramon Godó i Llucià |
Germans | Carles Godó i Pié i Ramon Godó i Pié |
Bartomeu Godó i Pié (Igualada, 21 de febrer del 1839 - Barcelona, 22 de gener del 1894)[2] va ser un polític i empresari català, fundador del diari La Vanguardia conjuntament amb el seu germà Carles Godó i Pié (1834-1897).
Biografia
Bartomeu Godó va néixer l'any 1839 a Igualada. Va ser un dels nou fills de Ramon Godó i Llucià.[3] El seu germà Ramon Godó i Pié (1825-1883) era l'hereu, i en Bartomeu i en Carles es van instal·lar a Barcelona l'any 1856[4] on es dedicaren a la indústria dels tints.[5] Posteriorment es traslladaren a Bilbao i a Oviedo, on van establir delegacions comercials de la indústria tèxtil familiar. Bartomeu Godó es va casar amb la basca María Gloria de Eguía y Muruaga.[6] La crisi relacionada amb la Tercera guerra carlina (1872-1876), els va obligar a tancar les delegacions i tornar a Barcelona. Juntament amb Pere Milà i Pi van fundar Godó Hermanos y Cía, van comprar una fàbrica de filats de jute i en van constituir una altra, subsidiària, de teixits de jute. Aquesta última es va mantenir activa fins a la pèrdua dels territoris colonials espanyols, el 1898, però la de filats va continuar funcionant amb el nom de Godó y Trías, S.A, tot i que ja no tenia els seus principals proveïdors de matèria primera. Tots dos germans van ser membres actius del Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta, i van ocupar càrrecs polítics, tant a nivell local com espanyol. Bartomeu Godó va ser alcalde d'Igualada,[5] tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació entre 1871 i el 6 de gener de 1874 i de nou un breu període entre el 21 de març i el 3 de novembre de 1878.[5] Fou diputat a Corts per Igualada en les eleccions del 1881 i el 1886.[7] Ell i el seu germà Carles van fundar el diari La Vanguardia l'1 de febrer del 1881, per difondre les doctrines liberals.[8][9]
Bartomeu Godó va ser promotor del ferrocarril Igualada-Martorell i directiu de la companyia creada, CFEIM, entre el 1882 i el 1883. Va usar aquest projecte com a plataforma per guanyar les eleccions del 1881, davant de la candidatura conservadora de Camacho, promotora de la línia rival Igualada-Sant Sadurní.[6]
Bartomeu Godó era un home de complexió robusta. Va morir a Barcelona el gener del 1894, després de tres anys de malaltia.[10] La casa mortuòria es va instal·lar al carrer de Provença, 111. El funeral es va celebrar el 24 de gener a l'església de Jesús, a Gràcia, i va ser enterrat al Cementiri Nou.[11]
Ramón Godó i Lallana (1864-1931), primer Comte de Godó i nebot de Bartomeu Godó, va mantenir la línia política dels seus predecessors. Va impulsar el creixement de La Vanguardia, de la mateixa manera que posteriorment ho va fer Carlos Godó i Valls (1899-1987), segon Comte de Godó.[12]
Amalia Godó Belaunzaran, filla de Bartomeu Godó, es va casar l'any 1884 amb Josep Batlló i Casanovas, un industrial tèxtil que el 1904 va encarregar a Antoni Gaudí la Casa Batlló.[13]
Vegeu també
- Grupo Godó
- La Vanguardia
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bartomeu Godó i Pié |
↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.
↑ La Vanguardia, 23 de gener de 1894, Esta madrugada... Don Bartolomé Godo y Pié ha muerto
↑ Anoia Diari, El Museu de la Premsa de Catalunya. Dossier
↑ La Vanguardia, 24 d'abril de 2001, 125 años de Barcelona (castellà)
↑ 5,05,15,2 Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, ISBN 8423202461
↑ 6,06,1 Palomas i Moncholi, Joan. El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans (1876-1885) (en castellà). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2002, p. 527. ISBN 8468818321 [Consulta: 3 abril 2012].
↑ Fitxa de Bartolomé Godó Pié al Congrés dels Diputats
↑ Sinopsis del llibre "Los Godó: vida y leyenda", escrit per Vis Molina,
↑ Primer número de La Vanguardia(castellà)
↑ La Vanguardia, 28 de gener del 1894, ¡Cuánta tristeza nos produjo el fallecimiento de don Bartolomé Godo...
↑ La Vanguardia, 25 de gener del 1894, LOCALES.Ayer se verificó el entierro de .... don Bartolomé Godo y Pié
↑ Carlos de Godó y Valls, conde de Godó, propietario de 'La Vanguardia' (castellà)
↑ Casa Batlló (Despedida soltero y boda) (castellà)