Bartomeu Godó i Pié





















































Infotaula de personaBartomeu Godó i Pié

Bartomeu Godó i Pié.jpg
Bartomeu Godó i Pié

Biografia
Naixement
21 de febrer de 1839
Igualada
Mort
22 de gener de 1894(1894-01-22) (als 54 anys)
Barcelona


Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats

30 d'agost de 1881 – 31 de març de 1884

← Manuel Camacho Fernández

Francesc Gumà i Ferran →

Circumscripció
Igualada[1]




20 de desembre de 1886 – 29 de desembre de 1890

← Francesc Gumà i Ferran

Josep Maria Rius i Badia →

Circumscripció
Igualada
Activitat
Ocupació
Empresari
Partit polític
Partit Liberal
Família
Pare
Ramon Godó i Llucià
Germans
Carles Godó i Pié i Ramon Godó i Pié
Modifica les dades a Wikidata

Bartomeu Godó i Pié (Igualada, 21 de febrer del 1839 - Barcelona, 22 de gener del 1894)[2] va ser un polític i empresari català, fundador del diari La Vanguardia conjuntament amb el seu germà Carles Godó i Pié (1834-1897).



Biografia




Bartomeu Godó en un medalló de l'edifici del carrer Tallers, 62, Barcelona


Bartomeu Godó va néixer l'any 1839 a Igualada. Va ser un dels nou fills de Ramon Godó i Llucià.[3] El seu germà Ramon Godó i Pié (1825-1883) era l'hereu, i en Bartomeu i en Carles es van instal·lar a Barcelona l'any 1856[4] on es dedicaren a la indústria dels tints.[5] Posteriorment es traslladaren a Bilbao i a Oviedo, on van establir delegacions comercials de la indústria tèxtil familiar. Bartomeu Godó es va casar amb la basca María Gloria de Eguía y Muruaga.[6] La crisi relacionada amb la Tercera guerra carlina (1872-1876), els va obligar a tancar les delegacions i tornar a Barcelona. Juntament amb Pere Milà i Pi van fundar Godó Hermanos y Cía, van comprar una fàbrica de filats de jute i en van constituir una altra, subsidiària, de teixits de jute. Aquesta última es va mantenir activa fins a la pèrdua dels territoris colonials espanyols, el 1898, però la de filats va continuar funcionant amb el nom de Godó y Trías, S.A, tot i que ja no tenia els seus principals proveïdors de matèria primera. Tots dos germans van ser membres actius del Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta, i van ocupar càrrecs polítics, tant a nivell local com espanyol. Bartomeu Godó va ser alcalde d'Igualada,[5] tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació entre 1871 i el 6 de gener de 1874 i de nou un breu període entre el 21 de març i el 3 de novembre de 1878.[5] Fou diputat a Corts per Igualada en les eleccions del 1881 i el 1886.[7] Ell i el seu germà Carles van fundar el diari La Vanguardia l'1 de febrer del 1881, per difondre les doctrines liberals.[8][9]


Bartomeu Godó va ser promotor del ferrocarril Igualada-Martorell i directiu de la companyia creada, CFEIM, entre el 1882 i el 1883. Va usar aquest projecte com a plataforma per guanyar les eleccions del 1881, davant de la candidatura conservadora de Camacho, promotora de la línia rival Igualada-Sant Sadurní.[6]


Bartomeu Godó era un home de complexió robusta. Va morir a Barcelona el gener del 1894, després de tres anys de malaltia.[10] La casa mortuòria es va instal·lar al carrer de Provença, 111. El funeral es va celebrar el 24 de gener a l'església de Jesús, a Gràcia, i va ser enterrat al Cementiri Nou.[11]


Ramón Godó i Lallana (1864-1931), primer Comte de Godó i nebot de Bartomeu Godó, va mantenir la línia política dels seus predecessors. Va impulsar el creixement de La Vanguardia, de la mateixa manera que posteriorment ho va fer Carlos Godó i Valls (1899-1987), segon Comte de Godó.[12]


Amalia Godó Belaunzaran, filla de Bartomeu Godó, es va casar l'any 1884 amb Josep Batlló i Casanovas, un industrial tèxtil que el 1904 va encarregar a Antoni Gaudí la Casa Batlló.[13]



Vegeu també



  • Grupo Godó

  • La Vanguardia



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bartomeu Godó i Pié Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720. 


  2. ↑ La Vanguardia, 23 de gener de 1894, Esta madrugada... Don Bartolomé Godo y Pié ha muerto


  3. ↑ Anoia Diari, El Museu de la Premsa de Catalunya. Dossier


  4. ↑ La Vanguardia, 24 d'abril de 2001, 125 años de Barcelona (castellà)


  5. ↑ 5,05,15,2 Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, ISBN 8423202461


  6. ↑ 6,06,1 Palomas i Moncholi, Joan. El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans (1876-1885) (en castellà). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2002, p. 527. ISBN 8468818321 [Consulta: 3 abril 2012]. 


  7. ↑ Fitxa de Bartolomé Godó Pié al Congrés dels Diputats


  8. ↑ Sinopsis del llibre "Los Godó: vida y leyenda", escrit per Vis Molina,


  9. ↑ Primer número de La Vanguardia(castellà)


  10. ↑ La Vanguardia, 28 de gener del 1894, ¡Cuánta tristeza nos produjo el fallecimiento de don Bartolomé Godo...


  11. ↑ La Vanguardia, 25 de gener del 1894, LOCALES.Ayer se verificó el entierro de .... don Bartolomé Godo y Pié


  12. ↑ Carlos de Godó y Valls, conde de Godó, propietario de 'La Vanguardia' (castellà)


  13. ↑ Casa Batlló (Despedida soltero y boda) (castellà)










Popular posts from this blog

Cosme II de Mèdici

Eisenach

Why waste effort manifesting objects when there are already existing physical ones?