Blau de cobalt
Multi tool use
Blau de cobalt
|
| Substància |
compost químic i color
|
| Estructura química |
|---|
| Fórmula química |
CoAl₂O₄
|
 |
Blau de cobalt
|
|---|
|
| Coordenades de color |
|---|
| Triplet hexadecimal |
#0047AB |
RGB (r, g, b) |
(0, 71, 171) |
CMYK (c, m, y, k) |
(100, 80, 1, 0) |
HSV (h, s, v) |
(215°, 100%, 67%) |
|
El blau de cobalt és un color fred, que històricament s'obtenia utilitzant sals de cobalt. L'empresa més important del món que el segle XIX en fabricava fou Blaafarveværket a Noruega, sota el càrrec de Benjamin Wegner. El pigment és extraordinàriament estable.
Vidre acolorit amb
cobalt
Ja en el segle XVI, alguns compostos del cobalt eren usats per a donar un to blau al vidre, però no va ser aïllat fins que, el 1735, el químic suec George Brandt (1694-1768) el va preparar a partir de l'arsenur.
Una mostra del color blau de cobalt:
Localització i usos
- El cel pren a vegades aquesta tonalitat.
- Aquest color té una presència ancestral en la decoració de peces de ceràmica i porcellana d'arreu del món.
Seguint la ruta de la Seda i des de Pèrsia l'òxid de cobalt necessari per a aconseguir el color blau en la porcellana arribava a la Xina i les peces blanques i blaves resultants en el segle XIV, quan es van conèixer a Europa, van esdevenir objectes de col·lecció molt cobejats, com ho demostra la presència de peces de porcellana blanca i blava en bodegons i natures mortes de la pintura flamenca.
- Blau de cobalt és de color del tramvia blau de Barcelona.
- Blau de cobalt és de color de la bandera de Nicaragua.
- Blau de cobalt és el color de l'automòbil esportiu de la sèrie 2 Lotus Elise de la fàbrica anglesa Lotus Cars.
Cel de color blau de cobalt a Hamilton (Bermudes)
Gerro de gres vietnamita del segle xv
Porcellana coreana del segle xviii
Tramvia blau (de cobalt) de l'avinguda del Tibidabo de Barcelona, construït el 1904
Lotus Elise S2 de color blau de cobalt
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blau de cobalt
|
| Identificadors |
CAS · AEPQ · Infocard ECHA · CIIC: 77346
|
u,hFSVM61dO6TakyB,V,7,Nvk GIN,j Ra0,uLBC,3iAJRGTtsyv2ywRySsy2QS0en peFwJPPJ qhSJroaGTupdI0wuT
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
