Josep Bayó i Font

Multi tool use
Multi tool use

























Infotaula de personaJosep Bayó i Font
Biografia
Naixement
1878
Barcelona
Mort
1971 (92/93 anys)
Activitat
Ocupació
Constructor
Modifica les dades a Wikidata

Josep Bayó i Font (Barcelona, 1878 - 1971) va ser un contractista conegut principalment per la seva col·laboració amb Antoni Gaudí en diverses obres seves incloent la Casa Milà.[1]


Va treballar per primera vegada per a Gaudí en el Primer Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat (1903-1916),[2] més tard l’arquitecte li va encarregar la direcció d’obres de diversos projectes seus com la Casa Batlló (1904-1906)[3] i la Casa Milà (1906-1910), on també hi treballà el seu germà, l’arquitecte Jaume Bayó i Font.


Josep Bayó va llirar les eines i la maquinària emprada a Juan Sardà Forest qui, al seu torn les va lliurar a la Reial Càtedra Gaudí i actualment es poden veure en el jardí dels pavellons Güell de l’avinguda de Pedralbes, en l’espai reservat a la Ruta del Modernisme.[4]


També va col·laborar amb altres arquitectes, com Lluís Domènech i Montaner (Pavelló de Sant Miquel de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau), Joan Rubió (Sanatori del Tibidabo) i Bernardí Martorell (Convent de Santa Maria de Valldonzella).[5] També treballà en el Monument al Doctor Robert, de Josep Llimona.



Referències





  1. ↑ Robinson, William H.; Falgàs, Jordi; Lord, Carmen Belen; Cleveland Museum of Art, Metropolitan Museum of Art (New York, N.Y.). Barcelona and Modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí. Yale University Press, 2006, p. 195–199. ISBN 0-300-12106-7. 


  2. ↑ Galí, David; Lacuesta, Raquel «Antoni Gaudí i Jeroni Martorell». Quaderns Científics i Tècnics de Restauració Monumental. Diputació de Barcelona, Núm. 14, 2004, pàg. 11-28 [Consulta: 1r novembre 2016].


  3. ↑ Ortiz, Ignacio «La Manzana de la Discordia». El Mundo, 20-10-2015 [Consulta: 1r novembre 2016].


  4. ↑ Bassegoda Nonell, Juan; Cardo, Yolanda (fot.) «Primer centenario de La Pedrera». ABC (Hemeroteca), 29-01-2006 [Consulta: 1r novembre 2016].


  5. ↑ Bassegoda i Nonell, Joan «L'arquitecte Bernardí Martorell i Puig (1877-1937)». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Vol. 17, 2003. ISSN: 2340-3802 [Consulta: 1r novembre 2016].




Bibliografia



  • Bassegoda i Nonell, Joan. Josep Bayó Font, contractista de Gaudí. Barcelona: ETSAB, Gaudí 2002 y Edicions UPC, 2003. ISBN 84-8301-675-3. 








zY zqSXTzAP5kjaB9hMnU DOG5L VbAoS BGREI,Og1mp9EbExgqEy8LMEyq66i9jqHx8JAq jar4q3qS07UJ,g zmkTxE
-
qnGb YB,t,8oHH OCwM,7KsOVY3YMrb7VT,Ii9QBEAuwPCtD

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more