Emili Sala i Cortés






































Infotaula de personaEmili Sala i Cortés

Bustemilisala.JPG
Bust d'Emili Sala i Cortés

Biografia
Naixement
22 febrer 1841
Barcelona
Mort
7 juny 1920 (79 anys)
la Garriga
Activitat
Ocupació
Arquitecte
Ocupador
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Moviment
Modernisme català
Obra
Obres destacables
Palau Tolrà
Casa Elizalde
Modifica les dades a Wikidata

Emili Sala i Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920),[1] va ser un arquitecte català modernista. Es va titular en arquitectura el 27 de novembre de 1876,[2] formant part de la primera promoció de l'Escola Superior d'Arquitectes de Barcelona escola de la que després també en fou professor, juntament amb arquitectes de la talla d'Antoni Gaudí, qui el va contractar ocasionalment com a delineant.[3] Sala va ser l'arquitecte de l'edifici d'estil eclèctic (1875-1877) que Gaudí va transformar en la Casa Batlló, per encàrrec de Josep Batlló i Casanovas. Va ser autor, a més, de la reconstrucció del campanar de Santa Maria de Jonqueres (1879) i la Casa Elizalde (1885). La seva obra fou especialment important a Castellar del Vallès on destaca la direcció de les obres de l'església de Sant Esteve de Castellar del Vallès (1885-1892) conjuntament amb Joan Martorell i Montells, el Palau Tolrà (1890), les Escoles Pies (1897), els safareigs públics[4] i l'Ajuntament de Castellar (actual arxiu municipal) (1901),[5] la Casa Emilià Carles (1898, actual hotel Ducs de Bergara), les Escoles Ribas a Rubí (1912-1915), el panteó de la família Fargas al cementiri de la Doma (la Garriga), així com altres cases senyorívoles a la Garriga, etc.[6]



Galeria d'imatges






  • Campanar de Santa Maria de Jonqueres, a Barcelona






  • Casa Elizalde, a Barcelona






  • Església de Sant Esteve, a Castellar del Vallès






  • Palau Tolrà, a Castellar del Vallès






  • Escoles Ribas, a Rubí






  • Panteó de la família Amatller, al Cementiri de Montjuïc






  • Panteó de la família Fargas, a la Doma





Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emili Sala i Cortés Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ Necrològica


  2. ↑ «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 313 [Consulta: 8 setembre 2013].


  3. ↑ «Vida d'infant i d'escolar d'Antoni Gaudí». Revista del Centre de Lectura de Reus, juliol 1927, p.  [Consulta: 17 març 2012].


  4. ↑ E. Costa.; R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo, S. Sáiz, I.Vilamala «Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Castellar del Vallès 2008-2010». DIBA.cat. Diputació de Barcelona [Barcelona] [Consulta: 11 juliol 2014].


  5. ↑ Navas Ortiz, Manuel «Emili Sala i Cortés». Plaça Vella [Castellar del Vallès], núm. 52, setembre 2008, pàg. 78.


  6. ↑ Maspoch, Mónica. Ajuntament de Barcelona. Galeria d'Autors, 2009. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 17 març 2012]. , pàg. 193












-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more