L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar. 602.448 articles
1.534 participants actius
Col·labora-hi
Viquipèdia L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar
602.448 articles
1.534 participants actius
Col·labora-hi
Article a l'atzar
Article del dia
Tercera Guerra Servil
La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'una sèrie de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils. La Tercera Guerra Servil fou tanmateix l'única que amenaçà directament la metròpoli i la que causà més alarma entre la població de Roma a causa del ràpid increment d'efectius que tingué l'exèrcit d'esclaus revoltats entre els anys 73 i 71 aC. La revolta fou finalment esclafada gràcies a l'acció militar comandada per Cras, malgrat que els seus efectes es deixaren sentir encara durant anys sobre la política de Roma.
Contingut
1Tercera Guerra Servil
2Imatge del dia
3Projecte destacat: #1lib1ref
4Tercera Guerra Servil
5Imatge del dia
6Projecte destacat: #1lib1ref
Tercera Guerra Servil
La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'una sèrie de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils. La Tercera Guerra Servil fou tanmateix l'única que amenaçà directament la metròpoli i la que causà més alarma entre la població de Roma a causa del ràpid increment d'efectius que tingué l'exèrcit d'esclaus revoltats entre els anys 73 i 71 aC. La revolta fou finalment esclafada gràcies a l'acció militar comandada per Cras, malgrat que els seus efectes es deixaren sentir encara durant anys sobre la política de Roma.
Imatge del dia
Un martinet tricolor pescant a Florida - Vegeu informació sobre la imatge
Imatge del dia
Un martinet tricolor pescant a Florida
Projecte destacat
#1lib1ref
Campanya internacional de la Fundació Wikimedia i l'associació Amical Wikimedia que té com a objectiu que cada bibliotecari, arxiver o documentalista del món afegeixi una ([1]) referència bibliogràfica en qualsevol article de la Viquipèdia. Participa!
Projecte destacat: #1lib1ref
Campanya internacional de la Fundació Wikimedia i l'associació Amical Wikimedia que té com a objectiu que cada bibliotecari, arxiver o documentalista del món afegeixi una ([1]) referència bibliogràfica en qualsevol article de la Viquipèdia. Participa!
Article del dia
Tercera Guerra Servil
La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'una sèrie de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils. La Tercera Guerra Servil fou tanmateix l'única que amenaçà directament la metròpoli i la que causà més alarma entre la població de Roma a causa del ràpid increment d'efectius que tingué l'exèrcit d'esclaus revoltats entre els anys 73 i 71 aC. La revolta fou finalment esclafada gràcies a l'acció militar comandada per Cras, malgrat que els seus efectes es deixaren sentir encara durant anys sobre la política de Roma.
Tercera Guerra Servil
La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'una sèrie de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils. La Tercera Guerra Servil fou tanmateix l'única que amenaçà directament la metròpoli i la que causà més alarma entre la població de Roma a causa del ràpid increment d'efectius que tingué l'exèrcit d'esclaus revoltats entre els anys 73 i 71 aC. La revolta fou finalment esclafada gràcies a l'acció militar comandada per Cras, malgrat que els seus efectes es deixaren sentir encara durant anys sobre la política de Roma.
Imatge del dia
Un martinet tricolor pescant a Florida - Vegeu informació sobre la imatge
Imatge del dia
Un martinet tricolor pescant a Florida
Projecte destacat
#1lib1ref
Campanya internacional de la Fundació Wikimedia i l'associació Amical Wikimedia que té com a objectiu que cada bibliotecari, arxiver o documentalista del món afegeixi una ([1]) referència bibliogràfica en qualsevol article de la Viquipèdia. Participa!
Projecte destacat: #1lib1ref
Campanya internacional de la Fundació Wikimedia i l'associació Amical Wikimedia que té com a objectiu que cada bibliotecari, arxiver o documentalista del món afegeixi una ([1]) referència bibliogràfica en qualsevol article de la Viquipèdia. Participa!
26 de gener
Rescatat el cos sense vida del menor que havia caigut al pou de Totalán, a Andalusia.
25 de gener
El Parlament de Grècia ratifica el nom de «Macedònia del Nord» per a la república exiugoslava, acordat en el Tractat de Prespa, del 17 de juny de 2018, i posa fi a una llarga disputa.
24 de gener
Uber i Cabify amenacen de marxar després de l'acord dels taxistes i el Govern.
22 de gener
Angela Merkel i Emmanuel Macron, signen un «nou Tractat de l'Elisi» amb motiu del seu 55è aniversari, l'anomenat Tractat d'Aquisgrà.
Municipi de Totalán, a Andalusia.
Defuncions recents: Narcís Bonet · Manuel Veiga · Artur Rojas de la Cámara
Carles Puigdemont i Casamajó
1.694 visites Carles Puigdemont i Casamajó (29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Lluís Companys i Jover
1.539 visites Lluís Companys i Jover (21 de juny de 1882 - 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol.
Francesc Macià i Llussà
1.480 visites Francesc Macià i Llussà (21 de setembre de 1859 – 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana.
Els més llegits
Avui fa 25 anys
Péter Lékó es converteix en el gran mestre més jove del món dels escacs.
Avui fa 40 anys
Neix Carlos Latre, actor còmic i de doblatge valencià.
Avui fa 50 anys
The Beatles fan el seu darrer concert al terrat de l'edifici d'Apple Studios, al número 3 de Saville Row a Londres.
Avui fa 90 anys
Neix Lucille Teasdale-Corti, pediatra i cirurgiana canadenca, que va treballar a Uganda contribuint al desenvolupament de serveis mèdics al nord del país
The Beatles als Estats Units
« 29 de gener · 30 de gener · 31 de gener »
La Viquipèdia és part de la família de projectes sense ànim de lucre, multilingües i de contingut obert de la Fundació Wikimedia.
Commons Repositori multimèdia*
Viquinotícies Periodisme lliure
Meta-Wiki Coordinació de projectes*
Viccionari Diccionari i tesaurus
Wikidata Base de dades*
Viquillibres Llibres de text i manuals
Viquidites Citacions i frases fetes
Viquitexts Publicacions d'origen
Viquiespècies Directori d'espècies*
Wikiversity Eines d'aprenentatge*
Wikivoyage Guia de viatges*
MediaWiki Programació wiki*
*Projecte sense versió en català o parcialment traduït
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...